Murla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMurla
Escut de Murla
escut de Murla
Plaça Major de Murla.JPG
Plaça Major de Murla

Localització
Localització de Murla respecte del País Valencià.png
38° 45′ 34″ N, 0° 05′ 02″ O / 38.759444444444°N,0.083888888888889°O / 38.759444444444; -0.083888888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Alta

Capital Murla
Població
Total 493 (2018)
• Densitat 82,17 hab/km²
Gentilici Murler, murlera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6 km²
Altitud 285 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història i celebracions
Festa major
Organització política
• Alcalde Josefa Roca Llácer
Identificador descriptiu
Codi postal 03792
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 03091
Codi ARGOS de municipis 03091
Altres

Lloc web http://www.murla.es
Modifica les dades a Wikidata

Murla és una població de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), en la Vall de Pop.

Geografia[modifica]

Murla està situat a la comarca de la Marina Alta i a la subcomarca del vall de Pop, al sector oriental de la serra de la Solana. El territori és muntanyós amb altures notables com el Seguili, el Castellet i els contraforts del Penyal de Laguar. El barranc més destacable és el de Cotes així com la conca del riu Xaló-Gorgos. El seu terme municipal té uns escassos 5,8 km² que ofereixen la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme, com pujar a la Creueta.

Està situada a 23 km de Dénia a la carretera que porta des de Castell de Castells fins a Parcent. A 87 km d'Alacant, a 48 km de Benidorm i a 106 km de València.

S'accedeix a aquesta localitat, des d'Alacant, per la carretera N-332, per Benissa per la CV-750.

Localitats limítrofes[modifica]

Limita amb els termes municipals d'Alcalalí, Benigembla, Orba, Parcent i la Vall de Laguar.

Història[modifica]

D'origen musulmà, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume I i va conservar el senyoriu. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere, amb la qual cosa el lloc continuà pertanyent al Patrimoni Reial.

El 4 de febrer de 1272, Jaume I concedia l'alqueria de Murla a Bernat de Molins "... quedant excepte per Carròs el violari que té en aquesta alqueria". El 18 d'octubre de 1279, Pere el Gran atorgava permís a Bernat de Molins per poblar aquesta alqueria amb 30 famílies musulmanes. Després de Bernat de Molins, Murla passaria mitjançant venda a Berenguer de Mercer. En 1296 Jaume II va donar el castell de Pop al seu privat Ramon de Vilanova, de qui va passar al seu fill Vidal de Vilanova, un dels descendents, del mateix nom, va adquirir l'alqueria de Murla a la família Mercer. Després d'haver pertangut per un temps al comte de Cardona, en temps de Pere el Cerimoniós va quedar novament incorporada al patrimoni real.

En 1323 Murla passava a mans de Pere de Ribagorça. Al llarg de la seua història, Murla va ser objecte de nombrosos processos de compravenda, en què, a més dels Vilanova -que van romandre lligats a la vila durant més d'un segle-, van participar els Martorell i els Castellví.

El rei Joan II, després de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el 1460, a Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, posteriorment passà al ducat de Gandia, als comtes-ducs de Benavente i als ducs d'Osuna. Fins a l'expulsió dels moriscos mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscos). Després del decret d'expulsió els moriscos s'uniren a la revolta de la Vall de Laguar i foren durament represaliats.

L'1 de juny de 1990 el campanar de l'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers.

Demografia[modifica]

El padró municipal de 2006 ascendeix a 562 habitants, de gentilici, murlers.

Evolució demogràfica de Murla[1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2014
696 626 644 701 745 566 495 455 357 333 333 515 562 509

Economia[modifica]

La seua economia es basa principalment en l'agricultura. En l'actualitat ametllers i tarongers són la base dels cultius en desaparèixer pràcticament el raïm varietat moscatell, en altres temps majoritària.

Política[modifica]

Arran de les eleccions de 2003 l'alcaldia fou per al PP amb 5 regidors per 2 del PSPV, resultat que s'ha vingut repetint tant en 2007 com en 2011.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antonio Reig Guerri UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Antonio Reig Guerri AP 28/05/1983
1987 - 1991 José Andrés Sala Blanco AP 30/06/1987
1991 - 1995 Juan Bautista Giner Mulet PSPV - PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Juan Bautista Giner Mulet PSPV - PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Josefa Roca Llácer PP 03/07/1999
2003 - 2007 Josefa Roca Llácer PP 14/06/2003
2007 - 2011 Josefa Roca Llácer PP 16/06/2007
2011 - 2015 Josefa Roca Llácer PP 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015

Edificis d'interès[modifica]

Església-fortalesa

El poble, típicament mediterrani amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església-fortalesa que es conserva en un estat impecable, tot i el percaç descrit abans de la caiguda del campanar que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa.

Festes[modifica]

  • Festes Patronals. La Festa Major se celebra en honor de la Divina Aurora, el Salvador i la Mare de Déu dels Desemparats durant la primera setmana del mes d'agost.

Al gener se celebra el romiatge a l'Ermita de Sant Sebastià.

Gastronomia[modifica]

Els menjars preferits pels murlers són l'arròs amb bajoquetes i naps, l'arròs al forn i les coques d'herba.

Esports[modifica]

Murla és reconeguda arreu per ser bressol de grans pilotaris, especialment de llargues, nogensmenys cada any, en festes, s'hi celebra un torneig de jugadors locals contra professionals.

A més a més, Murla sempre tindrà un lloc especial en la Història de la pilota valenciana mercés al malnom de José Vicente Riera Calatayud, el Nel de Murla, pilotari mític i inventor de l'escala i corda.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murla Modifica l'enllaç a Wikidata