Xàbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXàbia
Xàbia / Jávea
Escut de Xàbia
Escut de Xàbia
Jávea desde el Montgó.jpg
Vista de Xàbia des del Montgó

Localització
Localització de Xàbia respecte del País Valencià.png
38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.789166666667°N,0.16305555555556°E / 38.789166666667; 0.16305555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Municipis 3
Població
Total 27.225 (2016)
• Densitat 396,92 hab/km²
Gentilici Xabienc, xabienca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 68,59 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 12 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Organització i govern
• Alcalde José Francisco Chulvi Español
Indicatius
Codi postal 03730, 03738 i 03739
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03082
Codi ARGOS 03082
Altres dades
Agermanament

França Thiviers, França

Portugal Palmela, Portugal

Web www.ajxabia.com
Modifica dades a Wikidata

Xàbia és una població de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic de la població, un nou nucli anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.

Cal dir que Xàbia és un poble aïllat; per visitar-la el viatger s'ha de desviar de les carreteres nacionals i autovies. La natura és un aspecte destacat d'aquesta població costanera. Sobretot a la costa formada per penya-segats, petites platges i una mar blava i transparent que ha atret molts estrangers a fer-s'hi una segona residència (vegeu turisme residencial).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Montgó: Estimada muntanya dels habitants de Xàbia. S'alça sobre la població a prop dels 753 metres al vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova espectacular i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una muntanya emblemàtica del País Valencià. Fàcilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Xàbia limita amb les localitats de Dénia,el Poble Nou de Benitatxell i Teulada, així com amb les pedanies de la Xara i Jesús Pobre, ambdues pertanyents a Dénia.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1244 Dénia capitulà en favor a Jaume el Conqueridor, i Pere Eiximen d'En Carròs (qui dirigia la conquesta de la Marina) procedí al seu repartiment. La repoblació de la zona serà difícil i lenta a causa de les revoltes musulmanes i fins a 1279 no començarà a haver-hi una població estable. La primera notícia documental de Xàbia són del temps de Jaume el Just, per la necessitat de reforçar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les ràtzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la població mudèjar de la zona.

En 1397 s'atorga a Xàbia el títol de Vila, amb Consell i terma, però continua dependent del Comtat de Dénia. El segle XV hi ha una recuperació i un augment de la població, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliació del recinte emmurallat.

A causa del creixement continu de la població i dels atacs berberiscos, s'aconsella construir una fortalesa, aquesta serà l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assumpte que preocupava els habitants de Xàbia era la pesta, però no en resultà excessivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle després duplicaria aquesta xifra.

En 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos, afectant greument a tota la comarca, però Xàbia en ser lloc de "cristians vells" no resultà afectada.

Durant la Guerra de Successió, Xàbia participa en el bàndol borbònic. Per això, acabada la guerra obtindrà privilegis, títols i una concessió per al port per poder exportar mercaderies i fruits del país, convertint-se en el motor de l'economia del municipi.

L'economia de la població, fonamentalment agrícola, es basava en els cultius de secà: blat, ametller, vinyer, garrofer i olivera. Un altre cultiu a destacar és la pansa, que al segle XIX es convertirà en la principal exportació.

La Guerra del francès afectà Xàbia amb incursions de l'exèrcit napoleònic aquarterades al castell de Dénia.

A partir de la segona meitat del segle XIX, la producció, elaboració i exportació de pansa es convertirà en el motor de l'economia, gràcies a un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans, la qual cosa comporta l'aparició d'una burgesia mercantil local. Una mostra d'aquesta puixança és l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble.

Aquest creixement continuarà fins a l'aparició de la fil·loxera, causant la ruïna del camp.

El 1922 s'instal·là el subministrament d'aigua potable.[1]

El municipi seguirà sent agrícola fins als anys seixanta del segle XX, en què el turisme fa l'aparició (la construcció del Parador de Turisme), fins als nostres dies en què s'ha convertit en un centre turístic.

Economia[modifica | modifica el codi]

Encara que a principis del segle XX, Xàbia posseïa una economia basada en l'agricultura i pesca, ha estat transformada a finals d'aquest segle a una economia totalment turística, a causa de les favorables condicions amb què compta, perquè s'hi desenvolupe el turisme de sol i platja característic de la zona mediterrània.

El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca la dècada del 1960.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xàbia
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2014
Població 1.339 2.018 6.606 5.866 6.072 5.503 6.136 5.941 6.029 7.130 10.964 16.603 24.645 29.279 29.923 29.067

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Xàbia

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) n'obtingué 14 regidors, 4 la coalició Xàbia Democrática-Ciudadanos Por Javea (XD-CpJ), 2 el Partit Popular (PP) i 1 la Coalició Compromís (Compromís). Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) amb un 3,54% de vots no obtingué cap regidor.

Escudo de Xàbia.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xàbia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Francisco Chulvi Español 5.655 59,99% 14 (Green Arrow Up.svg+8)
Xàbia Democrática-Ciudadanos por Javea Coalicio XD-CPJ.png Óscar Rubén Antón Izquierdo 1.591 16,88% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png María Teresa Ern Salvá 1.050 11,14% 2 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Xàbia Compromís (isotip).svg Vicent Josep Colomer Mayans 713 7,56% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Juan Carlos Generoso Martínez 334 3,54% 0
Nueva Javea-Independientes (NJ) (no es presentà)[2] Transparent.gif 0 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 84 0,89%
Total vots vàlids i regidors 9.427 100 % 21
Vots nuls 111 1,16%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.538 58,62%**
Abstenció 6.733* 41,38%**
Total cens electoral 16.271* 100 %**
Alcalde: José Francisco Chulvi Español (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (17 vots: 14 de PSPV, 2 de CpJ i 1 de Compromís[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Dénia.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Xàbia és José Francisco Chulvi Español de PSPV-PSOE.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Bautista Moragues Pons PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Bautista Moragues Pons PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Eduardo Julián Monfort Bolufer
Jaime Sapena Gual
UC-CDS
PP
03/07/1999
21/10/2000
Moció de censura PP+GIJ+UV
--
2003 - 2007 Juan Bautista Moragues Pons
Eduardo Julián Monfort Bolufer
PP
Bloc-CX
14/06/2003
22/11/2005
Moció de censura Bloc-CX+PSOE+PUGIJ
--
2007 - 2011 Eduardo Julián Monfort Bolufer Bloc-CX 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments i elements d'interés[modifica | modifica el codi]

  • L'Església de Sant Bartomeu, església gòtica construïda fonamentalment al segle XVI. És una gran construcció que combina la funció d'església amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).
  • Hi existeixen nombroses torres que servien per a la protecció de la costa dels atacs pirates, des d'elles es comunicava a la població que s'anava a produir un atac. Són la Torre Albardesa, la Torre Bolufer, la Torre Capsades, la Torre Ambolo o del descobridor, la Torre del Portitxol o del cap de Sant Martí, la Torre de la Granadella, la Torre Pelleter o del Pardalet i la Torre Torroner. S'ha de dir que poques es conserven en un estat adequat, i altres són de propietat privada.
  • Els Molins de la Plana, antics molins fariners del s.XIV aprox.
  • El Monestir Mare de Déu dels Àngels, monestir jerònim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.
  • Les diferents ermites repartides pel terme: Ermita de Jesús Natzaré (el Calvari, segle XIX); ermita de santa Llúcia (situada sobre un turó de 163 metres, del s. XIV-XV); ermita del Pòpul (origen al s.XIII, modificacions al XVIII i reformes al XX)
  • El nucli antic de la vila, que conserva cert aire medieval mediterrani, amb palaus i grans cases (l'ajuntament, el Palau d'Antoni Banyuls, actual Museu Soler Blasco, la Casa Bolufer, el Palau dels Sapena, etc.)
  • Església de la Verge del Loreto, construcció moderna (però amb el precedent d'una església anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del buc de les embarcacions, a l'exterior fa gran ús del formigó armat en els pilars.

Llengua[modifica | modifica el codi]

El parlar dels habitants de Xàbia és el català del País Valencià, el valencià. Els xabiencs tenen el "parlar saboc". Aquest parlar presenta peculiaritats lèxiques comunes al català de les illes i una exagerada pronunciació de les vocals obertes: Els xabiencs sovint reben el malnom de "sabocs" pel seu parlar. L'harmonia vocàlica és freqüent al parlar dels xabiencs i, a més a més, és molt pronunciada per l'obriment de la vocal tònica precedent.

Lèxic local[modifica | modifica el codi]

Unes paraules que diferencien aquest poble dels de la seua rodalia són bogamarí (eriçó de mar), aquí (freqüent a la comarca, a diferència del valencià "ací"), volta (vegada), etc. Hi ha moltes més paraules de probable procedència mallorquina, en conseqüència de la repoblació feta en gran part per aquest grup.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

Festes[modifica | modifica el codi]

La seua festa major és Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa més important és la Mare de Déu del Loreto i se celebra el 8 de setembre.

Esports[modifica | modifica el codi]

El microclima de Xàbia permet practicar esports d'aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemències de l'oratge. A Xàbia es pot fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalá Bover, Vicente «Alcaldes sin calles». Semanal Jávea, 1522, setembre 2013, pàg. 24.
  2. En les eleccions anteriors (2011) es presentà també Nueva Javea-Independientes (NJ) que tragué 2 regidors.
  3. Redacció «Chulvi és reelegit alcalde amb la majoria més àmplia de la història de la política local a Xàbia». xàbia.com, 13-06-2015 [Consulta: 13 juny 2017].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2017].
  5. Junta Electoral de la Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Dénia], 80, 28-04-2015, pàg. 30-32. de l'inserció 7.756/2015 [Consulta: 7 juny 2017].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xàbia», 24-05-2015. [Consulta: 10 juny 2017].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xàbia. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]