La Vall d'Ebo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Vall d'Ebo
Bandera de La Vall d'Ebo.svg Escut de la Vall d'Ebo.svg
Vall d'Ebo.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Vall d'Ebo respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 48′ 20″ N, 0° 09′ 39″ O / 38.805555555556°N,0.16083333333333°O / 38.805555555556; -0.16083333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesMarina Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total216 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6,67 hab/km²
GentiliciEbolí, ebolina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície32,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud394 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Festa majorPrimera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Llodrá Masanet Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03789 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03135 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03135 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblavalldebo.org Modifica el valor a Wikidata

La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica]

El barranc de l'Infern al seu pas per la Vall d'Ebo.

La característica més distintiva i atractiva d'Ebo és un paisatge propici per a realitzar activitats a l'aire lliure. En els 32,4 km² de terme que recorre el riu Ebo (o Girona) trobem el barranc de l'Infern,[1] on es practica senderisme; els avencs i la cova del Rull,[2] on es fa espelologia; els tolls, piscines naturals aptes per al bany que forma l'Ebo, així com les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del xviii, que subministra l'aigua potable al poble.

S'accedix a la localitat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332, prenent després la CV-700 per accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.

El terme de la Vall d'Ebo limita amb els termes municipals de l'Atzúbia, Castell de Castells, Orba, Pego, Tollos, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.

Història[modifica]

A la Cova Fosca hi ha restes de presència humana del Neolític antic, amb ceràmiques, cardials, nuclis piramidals, fulls i raspadors de sílex, i enterraments a l'Eneolític de ceràmica campaniforme incisa. Conté diversos gravats i també un jaciment que ha permés datar les pintures d'art llevantí en una data pròxima a 10000 aC.[3]

Són poques les dades històriques conegudes sobre Ebo, si bé al seu terme s'han trobat restes neolítiques, calcolítiques i del Bronze. Encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la componien i que, amb els seus topònims, delaten el seu origen islàmic: Bisbilan, Ben icid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana. Ebo és l'única que va sobreviure a l'expulsió de 1609. Després d'unir-se a la revolta d'Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarrià, amb cristians mallorquins.

Demografia[modifica]

El municipi té una població de 232 habitants (INE 2017). Un 13,26% del cens és de nacionalitat estrangera, majoritàriament procedents d'altres països de la Unió Europea.

Evolució demogràfica de la Vall d'Ebo
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008
Pobació 628 746 774 796 779 825 800 745 560 458 390 354 355 309 297 299

Economia[modifica]

La seua economia ha sigut tradicionalment agropecuària, la qual cosa explicaria la intensa desforestació del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura és la típica del secà: olivera, cereal, ametler i garrofer. També es conreen alguns fruiters i hortalisses. La propietat de la terra es troba àmpliament distribuïda, encara que la seua pobresa explica la fort emigració que ha patit la localitat.

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de la Vall d'Ebo és Leonor Jiménez Dámaso del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Monfort Pedor PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Llodrá i Masanet PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Llodrá i Masanet PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Rafael Llodrá i Masanet
Leonor Jiménez Dámaso
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
13/06/2015
24/10/2017
Defunció
--
Des de 2019 Leonor Jiménez Dámaso PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Església de Sant Miquel.
  • Cova del Rull. Té un valor geològic important. La cavitat està desenvolupada en conglomerats calcaris d'edat miocena (entre 23,5 i 5,3 milions d'anys d'antiguitat) i es localitza a la unitat geològica del Prebètic. Presenta abundants espeleotemes amb orígens i morfologies variades com són les estalagmites, estalactites, colades, banderes, etc.
  • Museu Etnològic.

Festes i celebracions[modifica]

L'últim diumenge d'abril s'hi celebra la Fira del Bescanvi. Les festes patronals se celebren durant la primera setmana d'agost.

Referències[modifica]

  1. «El Barranc de l'Infern - YouTube».
  2. «Cova del Rull - Vall d'Ebo - YouTube».
  3. «El refuerzo en el cierre de la Cova Fosca (Vall d'Ebo)» (en castellà). Raco.cat, 1994. [Consulta: Febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Vall d'Ebo. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Ebo