Ametller

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ametler)
Per a altres significats, vegeu «Ametller (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuAmetller
Prunus amygdalus Modifica el valor a Wikidata
Prunus dulcis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-250.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deametlla, oli d'ametlla i almond tree wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus amygdalus Modifica el valor a Wikidata
(Batsch, 1801)
Nomenclatura
Sinònims
  • Amygdalus communis L.
  • Amygdalus dulcis Mill. (basiònim)
  • Prunus communis (L.) Arcang.
Varietats
  • P. amygdalus, v. dulcis
  • P. amygdalus, v. amara

L'ametller[1] o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametlles, encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga que és tòxica d'ús farmacològic.[2]

Història[modifica]

L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. En les llegendes de la Bíblia, el patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.[3] A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per això apareix entre els que selecciona Aaró i està present a Paradís terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de Jesús infant (el fruit de la Verge) o a la seva mare.

Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle xviii uns missioners franciscans, amb fray Juníper Serra (natural de Petra) al capdavant, van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego.[4]

A la mitologia grega[modifica]

A la mitologia grega una ametlla d'un ametller, que va germinar a partir dels genitals tallats d'Agdistis, va deixar embarassada a la nimfa Nana. Fruit d'aquest embaràs va néixer Atis, que més tard fou paredra de Cíbele.[5][6][7]

Etimologia[modifica]

Ametller deriva d'ametlla, la qual prové del llatí amygdăla, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla. Segons P. Aebischer, el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la o ametla > ametlla. El seu nom científic prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre i amygdala. Els epítets de les principals varietats són dulcis, és a dir, dolç en llatí, referent a que el seu fruit és comestible o amarus, amarg en llatí, referent a les varietats no comestibles que a més tenen aquest gust.

Nomenclatura científica[modifica]

El Prunus dulcis —(Miller) D. A. Webb—o ametller pertany a la família Rosaceae. Alguns dels sinònims del seu nom científic són Amygdalus dulcis Miller, Prunus amygdalus Bartsch o Amygdalus communis L.[8]

Descripció[modifica]

El Prunus dulcis és un arbre caducifoli de copa densa i arrodonida que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada. El seu tronc sol tenir una certa inclinació i l'escorça és de color cendra i amb l'edat agafa textures cada cop més rugoses. Floreix entre els mesos de gener i abril i dona el seu fruit entre els mesos d'agost i octubre.[9]

Ametller al Montsec

Arrel[modifica]

L'ametller té una rel axonomorfa amb un eix principal més desenvolupat que els laterals, en sistema radial, poc ramificada, ben aferrada al sòl i de color groc grisenc quan és jove.

Tronc[modifica]

La tija és llenyosa i de ramificació simpòdica, és a dir, que del tronc principal en surten diferents branques divergents; és llisa, verda i marró quan és jove i escamosa i gris en l'arbre adult.

Fulla[modifica]

Les seves fulles són simples, lanceolades, amb una base atenuada, un àpex acuminat i per tant, marcadament punxegut i els seus marges són lleugerament serrats; tenen una textura coriàcia, una nervadura pennada i són de color verd intens.

Flor (Òrgans reproductors)[modifica]

Flor de l'ametller

Les flors del Prunus dulcis són hermafrodites i monoiques, això significa que presenten androceu i gineceu en la mateixa flor i en el mateix individu. La seva inflorescència és racemosa en forma de raïm, les flors pedicel·lades es disposen al llarg d'un eix. Són flors que presenten les peces homòlogues, al mateix nivell de l'eix floral, amb dos plans de simetria i amb el calze i la corol·la ben diferenciats, per tant, són flors cícliques actinomorfes i heteroclamídies. Tenen un periant força desenvolupat que consta del calze i la corol·la. El calze, sinsèpal, està format per cinc sèpals vermellosos soldats entre si; la corol·la, dialipètala, té els cinc pètals lliures iguals entre si, disposats simètricament de manera molt regular, de color blanc o d'un rosa pàl·lid i estan soldats només per la base, és a dir, és de tipus rotàcia. Tota la flor es troba al voltant d'un receptacle còncau i obert anomenat hipant.

En les flors de l'ametller el nombre d'estams és elevat, entre 15 i 30, disposats en diversos grups i sense estar soldats entre ells: són estams poliadelfs i lliures. Aquests se situen de manera irregular enfront dels pètals i els sèpals, i no sobresurten respecte de la corol·la, són estams inclusos.

El gineceu en aquest cas es troba format per un únic carpel lliure situat dins l'hipant i recobert d'una vellositat blanquejada. A l'interior d'aquest trobem una cavitat tancada anomenada ovari situada per sobre de la resta de les peces florals. Per tant, direm que la flor de l'ametller és monocarpel·lar i amb l'ovari en posició súper. A més, també és perígina perquè té els sèpals, els pètals i els estams distribuïts al voltant del gineceu. La seva placentació és marginal, és a dir, els primordis seminals s'insereixen als marges.

Fruit[modifica]

Ametlles

Pel que fa als fruits són simples, ja que provenen d'un gineceu monocarpel·lar. Si comparem el fruit de l'ametller, que és una drupa ovada i tomentosa (coberta de pèls), amb el d'altres arbres fruiters que són classificats al mateix gènere Prunus (com la prunera, el cirerer, l'albercoquer i el presseguer) podem veure la semblança entre l'ametlla i els pinyols de la pruna, la cirera, l'albercoc i el préssec. La diferència és que el mesocarpi, que en aquestes fruites constitueix la part carnosa que es menja, en l'ametller és una mena de pell que es va ressecant durant la maduració i s'obre alliberant el pinyol amb la llavor dins, és a dir l'ametlla, que serà la part comestible en aquest cas. L'ametlla té l'endocarpi petri que és de color marró vermellós quan la llavor està ben madura i l'obertura del fruit no és d'una forma determinada, és indehiscent. Els pinyols del Prunus dulcis també són molt més petits, proporcionalment, però això en bona part és degut a la selecció artificial per augmentar el volum de la part aprofitable, que ha buscat d'augmentar la mida de les ametlles i reduir la dels pinyols dels altres fruiters. D'aquests fruits, el que més s'assembla al de l'ametller és l'albercoc, que no s'obre sol però que es pot obrir amb molta facilitat per una sutura molt visible i separar-ne el pinyol.

Nutrició[modifica]

El fruit de l'ametller és l'ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d'hidrats de carboni, un 5,7% d'aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d'ametlles, tant l'amargant com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust. Ambdues contenen ferments anomenats emulsina, que poden descompondre l'amigdalina i sintetitzar àcid cianhídric.

S'ha de tenir en compte que l'ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics i aquelles persones que prenen drogues o segons quins medicaments que modifiquen la quantitat de sucre han de vigilar la quantitat d'ametlla que prenen. Pel mateix fet, s'ha de tenir en compte que tenen un alt valor energètic, i poden produir un augment de pes (cada 100g d'ametlla conté uns 2160J).[10]

Usos[modifica]

Gastronomia[modifica]

Amb l'ametlla picada es fan salses: romesco, salvitxada o salsa pels calçots, xató, salsa mossona, salsa balandra, salsa de nadal, etc. i s'usa com ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola.

S'utilitzen per a les postres de músic. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, típiques postres de Nadal.[11] Si trossejam les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint aigua i posteriorment colant el liquid, es crea l'orxata d'ametlles. Són bàsiques a les tortades, amargos, carquinyolis, panellets, menjar blanc i altres dolços.

Se'n poden fer licors, per exemple l'amaretto, sintetitzat a partir d'ametlles amargues, o orxata d'amelles. La llet d'ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.

Usos culturals[modifica]

Segons algunes cultures populars, es pot utilitzar com a aliment afrodisíac.

Salut[modifica]

Des d'antic s'han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d'altres. Les seves propietats principals són les d'emol·lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). La llet i l'oli d'atmetlles també s'ha usat, com a aplicació externa, per a la cura de la pell.

En medicina l'oli d'ametlles s'usa per al tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l'estrenyiment.[12] L'oli de la variant amargant és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser obtingut sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta.[13] A més la llet d'ametlles (del Prunus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients.

Paisatgístic[modifica]

Ametllers en flor

No s'utilitza tradicionalment a jardins i parcs públics. D'altra banda, si sol ser més utilitzat en jardins privats, en els quals funciona molt bé degut a que és de port petit. El principal atractiu paisatgístic que presenta té a veure amb les flors, ja que floreix en gran quantitat en unes condiciones óptimes i són de color blanc amb tocs rosats. A més de tenir aquest interés estètic, les seves flors també son fragants i apareixen a la sortida d'hivern, en una època de l'any on hi ha poques espècies en flor.

Pel que fa a les dues varietats existents, tots dos presenten les mateixes característiques visuals i olfactives, per la qual cosa no és rellevant si s'usen exemplars de la varietat dolça o amarga.

Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius[modifica]

Hi ha una variant d'aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla). El fruit de l'espècie de l'ametller, Prunus dulcis var. dulcis, és predominantment dolç, però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre.[14][15]

Els fruits de la varietat amara de l'espècie Prunus dulcis són sempre amargants. L'ametlla amargant és lleugerament més ampla i curta que la de l'ametlla dolça i conté la meitat de l'oli fixat de les ametlles dolces. També conté l'enzim emulsina, el qual en presència d'aigua, actua com un glucòsid soluble anomenat amigdalina que dona glucosa, cianur i oli essencial d'ametlles amargants el qual és benzaldehid pràcticament pur. Les ametlles amargants proporcionen de 4–9 mg de cianur d'hidrogen per cada ametlla.[16][17] L'extracte de les ametlles amargants s'havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals.[18] La intoxicació es dona per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfíxia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil. Altres ametlles amargues, però, no són tòxiques i s'usen sovint a la gastronomia, en especial per a postres i licors.

Les al·lèrgies a l'ametlla són bastant freqüents, i causen inflamació del llavi, rostre i fins i tot pot arribar a tancar la gargamella.

Ecologia[modifica]

Ametlers florits en el municipi de Lloseta (Mallorca)

L'ametller és originari de l'Oest d'Àsia i nord-est d'Àfrica, on es cultiva de forma silvestre. Tot i així, avui dia es troba a tota l'àrea mediterrània prolongada fins a l'Iran, a Amèrica del nord i a l'extrem Orient.

A Catalunya es cultiva al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. També es pot trobar a part del País Valencià, a les Illes Balears, a Múrcia i a les províncies espanyoles de Granada i Almeria.

Propagació[modifica]

L'ametller és una planta que per tal d'obtenir una major productivitat agrícola es multiplica per empelt sobre un patró d'ametller amarg, ja que aquest és més resistent.[19] Actualment també s'utilitzen els híbrida entre presseguer i ametller.

Les varietats que es cultiven avui dia solen ser autofertils, és a dir, que un mateix individu es pot pol·linitzar a ell mateix.

Cultiu[modifica]

Tot i així, l'ametller generalment és un arbre al qual li favoreix el ple Sol i els terres calcaris i profunds poc premsats i amb bon drenatge, és a dir, més bé sorrencs. El seu índex de rusticitat i sequera es troba sobre un 7-9. També pot resistir glaçades però si aquestes es produeixen de manera sovint pot acabar afectant a la floració i a la posterior producció d'ametlles.[9]

Plagues i malalties[modifica]

Entre les plagues per insectes es troben:

Entre els fongs els més importants són l'Armillaria, el corineu, el xancre de les drupàcies i la moniliosi.

Varietats[modifica]

N'hi ha més de cinquanta. Entre les de floració primerenca, les més conegudes són: Desmai llargueta, Marcona Garrigues, Vivot i Pou de Felanitx. De florida tardana destaquen, entre d'altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí. I d'entre les de floració tardana i de pol·len autocompatible, la Guara.[20]

Varietats cultivades als Països Catalans[modifica]

Els ametllers son presents a Catalunya com a cultiu d'importància desde l'antiguitat, però sempre s'havien cultivat les dues mateixes varietats: la Esperança i la Mollar. A partir del 1887 es van començar a plantar noves varietats, sent les més típiques l'ametller comú, la Planeta, la Llargueta, la Marcona gran i la Marcona petita.[20]

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari alcover moll (ametller)
  2. «Ametller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. De pals d'ametler se'n serví
    el patriarca dit Abraham
    quan previsor alçava tanques,
    encercladores del ramat
    i lliuradores del perill
    del sanguinari animal
    amb justa fama de ferotge,
    la qual sempre conservarà.
    La cèlebre vara d'Aaron,
    la d'aquell prodigi d'antany,
    era fusta d'un ametler
    tronxada per hàbil destral
    que, privada de tota saba
    nodridora, prest se secà;
    després, per obra de l'Altíssim
    reverdí, florí i fruit donà.
    Del poema Elogi a l'ametler, tercera i cinquena estrofes.
  4. Fruit i arbre, gloriós parell,
    el llarg viatge americà
    feren per iniciativa
    d'uns emprenedors franciscans
    sense ni remota sospita
    que, en el lent decurs dels anys,
    Ibèria i Califòrnia
    esdevendrien grans rivals.
    Del poema Elogi a l'ametler, huitena estrofa.
  5. «PAUSANIAS 7.17-27» (en (anglès)). [Consulta: 27 juliol 2021]. Pausanias, Description of Greece 7.17.11
  6. Ovid. Fasti. Penguin Books Limited, 28 octubre 2004, p. 238–. ISBN 978-0-14-191333-9. 
  7. Pausanias. Pausanias' Description of Greece. G. Bell and sons, 1886, p. 36–. 
  8. «Tropicos». [Consulta: 10 gener 2022].
  9. 9,0 9,1 «Prunus dulcis - Plant Finder». [Consulta: 5 gener 2022].
  10. (anglès) Pearl Violette Newfield Metzelthin, Gourmet, Volum 42, Ed. 7-12
  11. receptes amb ametlla
  12. (anglès) Paul Pitchford, Healing with whole foods: Asian traditions and modern nutrition, p.532
  13. (anglès) Dietrich Frohne i Hans Jürgen Pfänder. Poisonous plants: a handbook for doctors, pharmacists, toxicologists, p.338
  14. Gernot Katzer's Spice Pages. «Almond (Prunus dulcis [Mill. D. A. Webb.)]». [Consulta: 23 juliol 2013].
  15. «Almond and bitter almond». from Quirk Books: www.quirkbooks.com. [Consulta: 8 abril 2011].
  16. Karkocha I «[Semiquantitative method of hydrogen cyanide and sweet almonds]» (en polish). Roczniki Państwowego Zakładu Higieny, 24, 6, gener 1973, pàg. 703–5. PMID: 4775628.
  17. Shragg TA, Albertson TE, Fisher CJ «Cyanide poisoning after bitter almond ingestion». West. J. Med., 136, 1, gener 1982, pàg. 65–9. PMC: 1273391. PMID: 7072244 [Consulta: 17 juliol 2008].
  18. Cantor, D., Fleischer, J., Green, J., i Israel, D. L. (2006). The Fruit of the Matter. mental floss 5 (4): 12.
  19. «PRUNUS DULCIS». [Consulta: 5 gener 2022].
  20. 20,0 20,1 Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 166–. ISBN 978-84-9791-220-4. 

Bibliografia[modifica]

  • Direcció General: Ramon Folch i Guillèn. Història natural dels Països Catalans, Volum 6: Plantes superiors. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1984-1992. ISBN 84-85194-52-7
  • Izco, Jesús. Botánica. McGraw-Hill/Interamericana de España, cop 1997. ISBN 84-486-0182-3
  • Moro Serrano, Rafael. Guía de los árboles de España. Barcelona : Omega, cop. 1995. ISBN 84-282-1043-8
  • Elena Maugini. Manuale di Botanica Farmaceutica. Setena edició. Pàdua: Piccin, 1994. ISBN 88-299-1162-3
  • Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.) et al.. Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004. (Col. Textos docents 279; Text-guía).
  • Bolós, O. et al.. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
  • Banc de dades de plantes medicinals[Enllaç no actiu] de la Universitat de Barcelona
  • Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas : vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Ed. Acribia. Zaragoza.
  • Fabra, Pompeu; Pius Font i Quer, Miquel de Garganta. Un epistolari fonamental per a la lexicografia científica catalana (1925-1953). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991. ISBN 84-7283-197-3.