Benzaldehid

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicBenzaldehid
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular106,042 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Aniba riparia, Decalepis hamiltonii, Segura, albercoquer, Perilla frutescens, acàcia borda, Prunus dulcis, Camellia sinensis, Pomera, Aniba canelilla, peònia asiàtica, Umbellularia, Cinnamomum zeylanicum, canyeller, figuera de moro, Rooibos, peònia de jardí, civada, Cinnamomum sieboldii, Inula racemosa, matsutake, Botrytis cinerea, Amauris echeria, Eucalyptus cladocalyx, regalèssia, Paeonia suffruticosa, Thapsia garganica, litxi, Vitis rotundifolia, sapote, Daphne odora, dacsa, Artemisia sericea, Swertia japonica, Averrhoa carambola, gingebre, Psidium guajava, presseguer, prunera, girafa, aranyoner, Laggera alata, margaridoia perenne, Perilla frutescens var. hirtella, Gossypium hirsutum, cacau, Capsicum annuum, Monosis parishii, Curio articulatus, Salvia sclarea, Tintorell, Solanum stuckertii, Solanum incisum, Gymnodinium nagasakiense, Plumeria rubra, tomàquet, Uvariopsis tripetala, Actinidia chinensis, Schedonorus arundinaceus, festuca alta, Festuca rubra, sindriera, Juglans nigra, Xylopia aromatica, pera Nashi, Pimenta racemosa, Eucalyptus saligna, Eucalyptus punctata, Myrcianthes fragrans, Agastache foeniculum, Garcinia mangostana, Doellingeria scabra, Aster scaber, Alpinia latilabris, Polyporus tuberaster, Geum heterocarpum, Tricholoma inamoenum, Cinnamomum parthenoxylon, castanyer d'Índia comú, Ou del diable, Polygala senega, Agaricus smithii, mangle vermell, Vachellia farnesiana var. farnesiana, Cinnamomum osmophloeum, pruenga de jardí, Leptogenys processionalis, Pogonomyrmex rugosus, Lepidium meyenii, Papaier, blat xeixa, Sergia lucens, Phyla nodiflora, Vaccinium ashei, Vaccinium virgatum, nabiu blau, clavell d'espècia, Asarum canadense, Physarum polycephalum, julivert, abellera aranyosa, Ophrys arachnitiformis, endívia, ilang-ilang, melonera, Zieria compacta, Zieria cytisoides, Zieria laevigata, Zieria laxiflora, Simicratea welwitschii, carabassa, Achillea abrotanoides, Spondias mombin, Micromeria sinaica, colza, Brassica rapa, Brassica campestris, mostassa bruna, mostassa negra, mostassa blanca, Clinopodium suaveolens, Castanopsis cuspidata, Nepeta nepetella, guinder, Aronia melanocarpa, Hoffmannia strigillosa, Rosa taiwanensis, palometa, Macrococculus pomiferus, Pleurotus ostreatus, Rosa gàl·lica, Rosa damascena, Prunus myrtifolia, Vaccinium angustifolium, Phaseolus vulgaris, repalassa, Cedronella, Artemisia capillaris, Elsholtzia blanda, Elsholtzia fruticosa, Eucalyptus albens, Eucalyptus astringens, Eucalyptus blakelyi, Eucalyptus bosistoana, Eucalyptus botryoides, Eucalyptus camaldulensis, Corymbia citriodora, Eucalyptus dealbata, Eucalyptus diversicolor, eucaliptus blau, Corymbia maculata, Eucalyptus melliodora, Eucalyptus moluccana, Eucalyptus occidentalis, Eucalyptus oviformis, Eucalyptus polyanthemos, Eucalyptus siderophloia, Eucalyptus sideroxylon, Eucalyptus tereticornis, melissa, Ocimum gratissimum, Centaurea armena, Centaurea sessilis, Citrus aurantifolia, mandariner, Hesperis matronalis, Marsupella emarginata, Nicotiana alata, Nicotiana langsdorffii, Petiveria alliacea, Rhodiola rosea, xampinyó, Centaurea involucrata, card beneit, alfals, Mosla chinensis, anís, Vaccinium macrocarpon, Vaccinium vitis-idaea, abella de la mel asiàtica, Vitis vinifera, Artemisia ammaniana, Daphne papyracea, Eucalyptus, Scolochloa festucacea, Pomera comuna, Alliaria petiolata, Plagiobryum, Lucensosergia lucens, Streptomyces ansochromogenes, Santolina corsica, Melaleuca leucadendra, Saccharina japonica, Nymphaea lasiophylla, Karenia mikimotoi, Centaurea oltensis, Laminaria japonica, Clinopodium barbatum, Cardiagyris scabra, Padus avium, gatzerí i Phyla nodiflora minor Modifica el valor a Wikidata
RolPotenciador del gust Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₇H₆O Modifica el valor a Wikidata
Benzaldehyde.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C(C=C1)C=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,0415 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−26 °C Modifica el valor a Wikidata
Perill
Punt d'inflamabilitat62 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
olor Modifica el valor a Wikidata

El benzaldehid és un compost de fórmula química (C6H5CHO) format per un anell de benzè enllaçat a un grup aldehid, és per tant l'aldehid aromàtic més senzill que pot existir. En condicions normals té l'aspecte d'un líquid incolor viscós (1,4 cP a 25 °C) que fa una olor característica que recorda l'ametlla. Això és perquè és el component principal de l'oli d'ametlla amarga, encara que també es pot trobar de manera natural a altres llocs, com a albercocs, cireres, llorer i algunes llavors. Té nombroses aplicacions industrials, des de l'alimentària, com a aromatitzant per a donar gust d'atmella, fins a la farmacèutica, química o del petroli, emprat sobretot com a dissolvent, additiu o precursor d'altres productes.

Obtenció[modifica]

Biològica[modifica]

S'obté a partir de l'amigdalina, un sucre que es troba als cors d'alguns fruits, com les ametlles, albercocs, cireres o pomes. Aquest glicòsid es trenca per l'acció de certs enzims donant una molècula de benzaldehid, dues de glucosa i una de cianur d'hidrogen.

Obtenció del benzaldehid

Sintètica[modifica]

Per al seu ús industrial i comercial s'obté habitualment a partir de toluè, per exemple per oxidació. Altrament es pot obtenir a partir del benzè o de l'alcohol benzílic, entre d'altres. També és possible que la quantitat de benzaldehid d'una fruita o preparació (melmelades, salses, sucs, etc.) augmenti quan aquesta és sotmesa a alta pressió durant uns minuts perquè es conservin durant més temps, cosa que pot potenciar l'olor d'aquestes de manera artificial.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benzaldehid
  1. Indústria alimentària. de Mercè Raventós Santamaria. Edicions UPC, 2003. ISBN 9788483015612 (català)