Eucalyptus cladocalyx
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 133378591 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Eucalypteae |
| Gènere | Eucalyptus |
| Espècie | Eucalyptus cladocalyx F.Muell. |
| Distribució | |
 | |
Eucalyptus cladocalyx és un eucaliptus d'Austràlia Meridional. Naturalment es troba a tres poblacions separades: a la Carena de Flinders, Península d'Eyre i a l'Illa Kangaroo.
Descripció[modifica]
Els eucaliptus d'aquesta espècie de la Carena de Flinders arriben als 35 m d'alçada i tenen el clàssic "hàbit d'eucaliptus": amb un tronc recte i branques inclinades creixent des de la meitat superior. Cada branca principal acaba amb la seva pròpia petita copa. Aquests són comunament cultivats com a tallavents i per a fusta. No obstant això, els arbres de la Península d'Eyre i l'Illa Kangaroo són molt més curts i sovint tenen troncs corbats.
E. cladocalyx no té parents propers dins del gènere Eucalyptus. És notable per la seva escorça clapejada de groc a taronja, fulles molt discoloroses i inflorescències agrupades en ramells sense fulles dins de la copa.
La vella escorça és llisa i grisa, i cau a trossos irregulars per exposar la fresca escorça cafè-groguenca. Les flors són blanc-cremoses. Les càpsules tenen des de forma de barrilet a urna.
Taxonomia[modifica]
Eucalyptus cladocalyx va ser descrita per Ferdinand von Mueller i publicada a Linnaea 25(4): 388–389. 1852[1853].[1]
Etimologia[modifica]
- Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[2]
- cladocalyx: epítet llatí.
Sinonímia[modifica]
- Eucalyptus langii Maiden & Blakely[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Eucalyptus cladocalyx». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 març 2014].
- ↑ Eucalyptus a Etymonline.
- ↑ «Eucalyptus cladocalyx» a EOL. Data consulta: 30 de juny de 2014.
Bibliografia[modifica]
- Holliday, I. A field guide to Australian trees (3rd edition), Reed New Holland, 2002
- Cronin, L. Key Guide to Australian Trees, Envirobook, 2000
- Rawlings, M. Regional allozyme divergence in Sugar Gum, Eucalyptus cladocalyx, 2005, Centre for Plant Biodiversity Research
