Mirtàcies

Mirtàcies

Myrtaceae
Myrtus communis, fulles i flors
Planta
Tipus de fruit	càpsula i baia
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Myrtales
Família	Myrtaceae Juss.
Tipus taxonòmic	Myrtus
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic	Heteropyxidaceae Psiloxylaceae

Les mirtàcies (Myrtaceae) són una família de plantes (la família de la murta o murtra) que es troba en l'ordre de les mirtals.

Característiques

Tot i el seu nom, que deriva del de la murtra, el gènere més important des del punt de vista econòmic és el dels eucaliptus.

Totes les espècies de la família són vegetals llenyosos amb olis essencials. Les parts florals són múltiples de 4 o 5, i els estams són molt vistosos, acolorits i nombrosos. Les fulles són persistents i normalment sense dentar. Una característica notable d'aquesta família és el fet de tenir el floema localitzat a banda i banda del xilema, i no pas fora, com en la majoria de les plantes.

La família Myrtaceae conté unes 3.000 espècies, repartides en 130 o 150 gèneres. La distribució és, principalment, en climes tropicals o temperats calents.

Als Països Catalans, l'únic gènere i espècie autòctons d'aquesta família és Myrtus communis, la murtra. Es troben plantades com a espècies forestals els eucaliptus, generalment de les espècies E. globulus i E. camaldulensis.

Subfamílies

• Subfamília Myrtoideae, amb fruits carnosos i fulles oposades i enteres; està distribuïda arreu del món en climes tropicals i subtropicals.
• Subfamília Leptospermoideae, amb fruits en càpsula, secs i indehiscents, i fulles disposades espiralment o alternades; està distribuïda per Australàsia, amb el centre de diversitat a Austràlia.

Gèneres dins les Myrtaceae

Acca Accara Acmena Acmenosperma Actinodium Agonis Allosyncarpia Amomyrtella Amomyrtus Angasomyrtus Angophora Archirhodomyrtus Arillastrum Astartea Asteromyrtus Austromyrtus Backhousia Baeckea Balaustion Barongia Basisperma Beaufortia Blepharocalyx Callistemon Calothamnus Calycolpus Calycorectes Calyptranthes Calyptrogenia Calythropsis Calytrix Campomanesia Carpolepis Chamelaucium Chamguava Choricarpia Cleistocalyx Cloezia Conothamnus Corymbia Corynanthera Cupheanthus Darwinia Decaspermum

Eremaiea Eucalyptopsis Eucalyptus Eugenia Feijoa (Acca) Gomidesia Gossia Hexachlamys Homalocalyx Homalospermum Homoranthus Hottea Hypocalymma Kania Kjellbergiodendron Kunzea Lamarchea Legrandia Lenwebbia Leptospermum Lindsayomyrtus Lithomyrtus Lophomyrtus Lophostemon Luma Lysicarpus Mallostemon Marlierea Melaleuca Meteoromyrtus Metrosideros Micromyrtus Mitranthes Mitrantia Monimiastrum Mosiera Myrceugenia Myrcia Myrcianthes Myrciaria Myrrhinium Myrtastrum Myrtella Myrteola

Myrtus Neofabricia Neomitranthes Neomyrtus Ochrosperma Octamyrtus Osbornia Paramyrciaria Pericalymma Phymatocarpus Pileanthus Pilidiostigma Piliocalyx Pimenta Pleurocalyptus Plinia Pseudanamomis Psidium Purpureostemon Regelia Rhodamnia Rhodomyrtus Rinzia Ristantia Scholtzia Siphoneugena Sphaerantia Stereocaryum Stockwellia Syncarpia Syzygium Tepualia Thryptomene Tristania Tristaniopsis Ugni Uromyrtus Verticordia Waterhousea Welchiodendron Whiteodendron Xanthomyrtus Xanthostemon

Referències

• Johnson, L.A.S. i Briggs, B.G. 1984. M«yrtales and Myrtaceae – a phylogenetic analysis». Annals of the Missouri Botanic Garden 71, pàg. 700-756.
• Sytsma, Kenneth J. and Amy Litt. 2002. «Tropical disjunctions in and among the Myrtaceae clade (Myrtaceae, Heteropyxidaceae, Psiloxylaceae, Vochysiaceae): Gondwanan vicariance or dispersal?» (Resum). Botany 2002 Conference, Universitat de Wisconsin, Madison, Wisconsin, 4-7 d'agost de 2002.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirtàcies

• Wilson, Peter G., O'Brien, Marcelle M., Gadek, Paul A. i Quinn, Christopher J. 2001: «Myrtaceae Revisited: A Reassessment of Infrafamilial Groups». American Journal of Botany 88(11), pàg. 2013–2025. Arxiu disponible. PDF