Vés al contingut

Ferdinand Jacob Heinrich von Mueller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerdinand von Mueller

Ferdinand von Mueller Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1825 Modifica el valor a Wikidata
Rostock (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Melbourne (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Kilda Cemetery (en) Tradueix 37° 51′ 44″ S, 145° 00′ 05″ E / 37.862319°S,145.00125°E / -37.862319; 145.00125 Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
CiutadaniaNaturalitzat britànic a Austràlia
ReligióLuteranisme i teista Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Christian Albrecht de Kiel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànica, medicina, geografia
Membre de
Interessat enBotànica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaF.Muell.
Localització dels arxius
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
GermansClara Christine Maria Mueller Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medalla Clarke (1883)
Royal Medal (1888)


Find a Grave: 176287019 IPNI: 6732-1Modifica el valor a Wikidata

Baron Sir Ferdinand Jacob Heinrich von Mueller, Müller en alemany KCMG (30 de juny de 1825 - 10 d'octubre de 1896) va ser un geògraf i botànic alemany.

Biografia

[modifica]

Mueller nasqué a Rostock, Alemanya. Es va educar a Tönning, Ducat de Schleswig. Va ser aprenent de farmacèutic i després estudià botànica amb el professor Ernst Ferdinand Nolte (1791-1875) a la Universitat de Kiel. Es va doctorar en filosofia l'any 1847 a Kiel amb una tesi sobre les plantes de les regions del sud de Schleswig[2]

El botànic Ludwig Preiss va recomanar que ell i la seva germana Bertha anessin a Austràlia cercant un clima més sec adequat per guarir la malaltia d'ella[3] i això van fer l'any 1847.

No va reeixir en un intent de fer-se granger a prop d'Adelaide.[3] i va obrir una botiga de química destinada a la mineria d'or a Melbourne (1851).[3] L'any 1852 va enviar un informe botànic a la Linnean Society of London titulat "The Flora of South Australia".

Va ser nomenat botànic del Govern per l'estat de Victoria per part del Governador Charles La Trobe el 1853 i va examinar sobretot la flora alpina australiana, aleshores desconeguda. Va explorar Buffalo Ranges, Goulburn River i de Gippsland a la costa. També explorà Wilsons Promontory fins a arribar a Melbourne

Va fundar el National Herbarium of Victoria, el qual encara es pot visitar actualment.[4]

Explorà el riu Victoria i altres parts d'Austràlia del Nord. Mueller, va trobar unes 800 espècies noves a Austràlia. va publicar: Definitions of Rare or Hitherto Undescribed Australian Plants.

Va destacar les grans qualitats d’Eucalyptus globulus, fent donació de milers de llavors a l'Abadia de Tre Fontane dutes per l'arquebisbe de Melbourne James Alipius Goold quan es dirigia al Concili Vaticà I.[5] Fou membre de la Royal Society el 1861, i cavaller (Knight Commander) de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi el 1879.[6] Va rebre moltes medalles en agraïment a les donacions d'espècimens zoològics a museus reials.[7]

L'abril de 1873, Mueller va crear el gènere Guilfoylia en honor de William Guilfoyle, però Mueller es va acabar enfadant-se amb ell i va abolir Guilfoylia com a part del gènere Cadellia l'any 1882.[8]

Va publicar 11 volums de Fragmenta phytographica Australiae (1862-1881), dos volums de Plants of Victoria (1860-1865), i altres llibres sobre Eucalyptus, Myoporaceae, Acacia i Salsolaceae, tots molt il·lustrats. Va col·laborar amb l'obra de George Bentham: Flora Australiensis.[9]

Mueller mai es va casar i morí a Melbourne.[3]

Topònims per Mueller

[modifica]

Inclouen: Mueller Ranges (Western Australia), Muellers Range (Queensland), Mount Mueller (a WA, Northern Territory, Tasmània i Victoria) i Mount von Mueller (WA), Muellers Peak (New South Wales), el Riu Mueller (Vic), Muellers Creek (South Australia) i Mueller Creek (NT), Lake Mueller(Qld), i Mueller hut prop de la Glacera Mueller a Nova Zelanda. Mueller Park, Subiaco (WA) també rep el seu nom.

Publicacions

[modifica]
  • Chisholm, A. H., Ferdinand von Mueller, Great Australians, Oxford University Press, Melbourne, 1962
  • Home, R.W. (ed), Australian Science in the Making: A Bicentennial History (1990) ISBN 0-521-39640-9
  • Home, R.W. et al. (eds) Regardfully yours: selected correspondence of Ferdinand von Mueller.3 vols Peter Lang, Berne. 1998-2006
  • Kynaston, Edward, A Man on Edge: A life of Baron Sir Ferdinand von Mueller, Allen Lane, London; Ringwood, 1981
  • Mueller, Dr Ferdinand von, 1858. An historical review of the explorations of Australia. Melbourne: Philosophical Institute.
  • Mueller, Dr Ferdinand von, 1863. "Enumeration of the plants collected by Dr J Murray during Mr A Howitt's Expedition into Central Australia in the year 1862". Annual Report of the Government Botanist, p. 16-18.
  • Mueller, Dr Ferdinand von, 1865. "On the systematic position of the Nardoo plant and the physiological characteristics of its fruit". Transactions and proceedings of the Royal Society of Victoria: During the years 1861 to 1864, pp 137-147.
  • Voigt, Johannes H., Die Erforschung Australiens: Der Briefwechsel zwischen August Petermann and Ferdinand von Mueller 1861-1878, Justus Perthes Verlag, Gotha, 1996

Referències

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Doctoral certificate, University of Keil, 2 August 1847, reproduced in Home et al. Vol. 1, p 99.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Interview with F E H W Krichauff South Australian Register 12 October 1896 p.7 accessed 20 August 2011
  4. Victoria,1864- 5, Parliamentary Papers, No, 72: "Annual Report of the Government Botanist and Director of the Botanic Garden.
  5. Lloyd, Joan Barclay. Ss. Vincenzo E Anastasio at Tre Fontane Near Rome: History and Architecture of a Medieval Cistercian Abbey (en anglès). Cistercian Publications, 2006, p. 277. ISBN 0879076984. 
  6. Home et al., vol 3, pp. 838 - 858.
  7. Lucas, A M (2013) Specimens and the Currency of Honour: the Museum Trade of Ferdinand von Mueller, Historical Records of Australian Science, 24:15-39
  8. Weston Bate, 'Perceptions of Melbourne's "Pride and glory"', Victorian Historical Journal, vol 67, 4 - 16, 1996
  9. Lucas, A. M. Assistance at a distance: George Bentham, Ferdinand von Mueller and the production of Flora australiensis. Archives of natural history 30 (2): 255-281. 2003

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]