Aranyoner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAranyoner
Prunus spinosa
Closeup of blackthorn aka sloe aka prunus spinosa sweden 20050924.jpg
Dades
Font deQ12059685 Tradueix
Planta
Tipus de fruitdrupa
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN172194
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus spinosa
L.
Modifica les dades a Wikidata
Aranyoner fructificat.

L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.[1] En algunes zones catalanoparlants també es coneix com prunyoner, prinyoner, escanyagats, arç negre o barsa/barza.[2]

Distribució[modifica]

És corrent en les zones de bardisses d'Euràsia i el nord d'Àfrica. Només es troba a les zones temperades i manca a partir del centre d'Escandinàvia i les zones de clima subàrtic.

Característiques[modifica]

Ateny fins a dos metres d'alçada i és proveït de moltes punxes inserides a la tija i les branques.

Aranyoner a final de novembre, reflorit i amb els fruits de la florida primaveral (2012).

Floreix cap al final de l'hivern o a la primeria de la primavera, segons el clima, amb flors blanques que surten abans de les fulles. En anys de molta secada de la primavera a l'estiu, seguida de pluges intenses a la tardor, les plantes poden tornar a florir en aquest època, però aquestes flors no donaran pas fruit.

Usos[modifica]

Els fruits de l'aranyoner, els aranyons, són esfèrics i d'un centímetre de diàmetre aproximadament.

Són comestibles però molt astringents i tenen una gran quantitat de taní. El seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada. Se'n poden fer melmelades i també es poden assecar o confitar en vinagre. El gust dels aranyons és similar al del fruit anomenat umeboshi (梅干), fruit popular al Japó que es menja normalment salat i fermentat.

Aquests fruits són la base de l'elaboració de la licor dita patxaran. El procés es fa mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons.

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Pòrtic, p. 69. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 11 novembre 2019].