Vés al contingut

Juglans nigra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuJuglans nigra Modifica el valor a Wikidata

Fulles i fruit
Dades
Font defusta de noguer negre, tint de noguer negre i nou negra Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62019712 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaJuglandaceae
GènereJuglans
EspècieJuglans nigra Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La noguera negra, noguera americana, noguera negra americana[1][2][3][4][5] (Juglans nigra), en anglès: (American) black walnut, eastern black walnut (noguera negra de l'est), és una espècie d'arbre del gènere Juglans i de la família Juglandaceae, és una planta nativa de l'est d'Amèrica del Nord. Creix sobretot en la zona ripària des del sud d'Ontario, Dakota del Sud a Geòrgia, nord de Florida i sud i centre de Texas.

És un gran arbre caducifoli monoic que arriba a fer 40 m d'alt. Les flors masculines són en aments de 8–10 cm de llargada, les femenines són terminals en grups de 2 a 5, les seves nous maduren a la tardor, la llavor és relativament petita.

Aquesta espècie va ser introduïda a Europa l'any 1629. Es cultiva per la seva fusta que és de molta qualitat, com a planta ornamental en jardins grans i com portaempelt de la noguera europea (Juglans regia). Distribució mundial: Juglans (taula).

Allà on el rang de J. nigra se solapa amb el noguer negre de Texas, J. microcarpa, les dues espècies de vegades s'hibriden.[6]

També es fan servir en la el·leboracio de l'instrument de bateria, baquetes i també taules.

Referències

[modifica]
  1. IEC.. DIEC2 - Diccionari de la llengua catalana. 
  2. Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984-2001. Flora dels Països Catalans.. Volum 2 > Juglans [llibre]. 
  3. Folch, R. & al., 1993-99. Biosfera. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana SA. 11 volums > 7. Boscanes decídues, 1996. 
  4. Masclans, F., 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers, Barcelona: Ed. Montblanc-Martí-CEC.. 
  5. Sánchez de Lorenzo, J.M.,& al., 2001-.... Flora ornamental española. Las plantas cultivadas en la España peninsular e insular: V. Santalaceae - Polygalaceae. 2007. Junta de Andalucia - Ed. Mundi-Prensa - As. Esp. Parques y Jardines Públicos > V. Santalaceae - Polygalaceae. 2007 [llibre]. 
  6. [enllaç sense format] http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/tree/jugmic/all.html

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]