Ou del diable

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuOu del diable
Phallus impudicus Modifica el valor a Wikidata
Phallus impudicus7 Stinkhorn.jpg
Phallus impudicus
Bolet
Píleu

Capell cònic

Himenòfor

Gleba

Edibilitat

Bolet no comestible

Estípit

Estípit nuu

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdrePhallales
FamíliaPhallaceae
GènerePhallus
EspèciePhallus impudicus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Exemplars d'ou del diable.

L'ou de diable o fal·lus impúdic[1] (Phallus impudicus) és un bolet reconeixible per la seva forma fàl·lica i per la seva olor nauseabunda.[2] La imatge del bolet adult i madur és exactament la que descriu el nom científic.[3] La gleba desprèn una forta olor de carn podrida que atreu les mosques i altres insectes que es dipositin damunt el cos fructífer i omplin les potes d'una bava gelatinosa que conté les espores i que així es dispersen. Certes espècies de cal·lifòrids mengen aquesta bava i dispersen les espores amb els excrements.[4]

Morfologia[modifica]

  • Cos fructífer: al principi en forma d'ou, semisoterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior del mateix color. En aquesta fase es pot reconèixer si es talla per la meitat perquè presenta una zona central blanca, una capa intermèdia de color verd oliva que correspon a la gleva i a la zona més externa, davall la cutícula, una capa ocràcia gelatinosa que recobreix el cos fructífer. Quan el peridi s'obre, emergeix el cos fructífer, de 3 a 5 cm. d'alt, de color blanc, en forma cònica, amb reticulacions que eixen, que és on es disposa la gleva. La gleva és gelatinosa, de color verd oliva clar, inclou les espores i desprèn una forta i desagradable olor de carn podrida.
  • Peu: d'entre 10-20 × 2-3,5 cm d'alt, esponjós, de color blanc.
  • Espores: ovalades, de 3-5 × 1,5-2 micres, disposades en la gleva, esporada groc pàl·lid.

Hàbitat[modifica]

Es pot trobar a gran part d'Europa i l'Amèrica del Nord, i també es pot recollir a la Xina,[5] Costa Rica,[6] Islàndia,[7] Índia,[8] Tanzània[9] i el sud-est d'Austràlia[10] en boscs termòfils.[11] A l'Amèrica del nord, és molt comú a l'oest del riu Mississipí; en canvi, Phallus ravenelii és més comú a l'est.[12] El bolet està associat amb la fusta podrida, i com a tal es troba majoritàriament en boscos caducifolis. Fructifica des de la fi de la primavera fins al principi de l'hivern.[13] També es poden trobar exemplars en boscos de coníferes i alzinars[14] o fins i tot, en àrees verdes com parcs i jardins.[15] També es poden formar associacions micorrizes amb certs arbres.[16]

Als Països Catalans, l'ou del diable es troba en sòls amb abundant matèria orgànica, en zones de boscos planifolis, i més rarament, en margenals de camins, boscos de coníferes i en avetars repoblats.[17] Se l'ha observat en alguns alzinars de l'illa de Mallorca,[14] així com a zones de bosc mixt.

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Es pot confondre amb l'ou del diable violaci (Phallus hadriani) que té l'ou de color rosa o violaci i creix a jardins. En l'estat primari es podria confondre a simple vista amb Clathrus ruber, ja que al principi també es desenvolupa sota terra en forma d'ou.

Comestibilitat[modifica]

Quan es troba en l'etapa d'ou, la capa més interna pot ésser retallada amb un ganivet i menjada crua, ja que és cruixent i amb un sabor atractívol.[18] Aquest bolet es menja a França i Alemanya on és venut fresc, en conserva o emprat en l'elaboració de botifarres.[15] Els exemplars adults no són apetitosos per la seva olor fètid.[11]

A l'edat mitjana va ésser utilitzat per guarir la gota i com a una poció d'amor.[15]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. TERMCAT (català)
  2. «Ou del diable». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ou del diable (Phallus impudicus)». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 5 gener 2021].
  4. Schremmer, Fritz «Wechselbeziehungen zwischen Pilzen und Insekten. Beobachtungen an der Stinkmorchel,Phallus impudicus L. ex Pers» (en alemany). Österreichische Botanische Zeitschrift, 110, 4, 1963-08, pàg. 380–400. DOI: 10.1007/BF01373675. ISSN: 0378-2697.
  5. Bau Y-S, Liu B «Phalloides of China». Life Sciences Advances, 3, 1, 1984, pàg. 50–55.
  6. Saenz JA, Nassar M «Mushrooms of Costa Rica - families Phallaceae and Clathraceae». Revista de Biologia Tropical, 30, 1, 1982, pàg. 41–52.
  7. Hallgrimsson H, Jensson E, Kristinsson H «Three new Gasteromycetes discovered in Iceland» (en icelandic). Natturufraedingurinn, 61, 3–4, 1992, pàg. 219–27.
  8. Khare B «Some Gasteromycetes from Uttar Pradesh India». Indian Phytopahtology, 29, 1, 1976, pàg. 34–38.
  9. Calonge FD, Harkonen M, Saarimaki T, Mwasumbi L «Tanzanian mushrooms and their uses. 5. Some notes on the Gasteromycetes». Karstenia, 37, 1, 1997, pàg. 3–10.
  10. Orchard AE. Fungi of Australia. Canberra: Australian Biological Resources Study, 1996, p. 141. ISBN 0-643-06907-0. 
  11. 11,0 11,1 «Ou del diable ("Phallus impudicus")». La revista del CENMA, 3, 2009, pàg. 55.
  12. Dickinson C, Lucas J. The Encyclopedia of Mushrooms. Londres: Orbis Publishing, 1979. ISBN 0856130567. 
  13. «Phallus impudicus L.». Associació Micològica Joaquim Codina, 2006.
  14. 14,0 14,1 «Phallus impudicus». Bolets de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, s.d. [Consulta: 5 gener 2021].
  15. 15,0 15,1 15,2 Zeitlmays, Linus. Wild Mushrooms (en anglès). Londres: Muller, 1968. ISBN 0-584-10324-7. 
  16. Andersson O «The distribution and ecology of Phallus impudicus in the Nordic countries». Svensk Botanisk Tidskrift, 83, 4, 1989, pàg. 219–41.
  17. Història natural dels Països Catalans, vol. 5, (fongs i líquens), p. 321, 1a edició (1991). Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  18. Bon, Marcel. The mushrooms and toadstools of Britain and North-western Europe (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1987. ISBN 0-340-39953-8.  L'entrada per P. impudicus d'aquest llibre explica la comestibilitat de la capa interna d'aquest bolet.

Bibliografia[modifica]