Botrytis cinerea
 Botrytis cinerea, infecció en maduixa.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Ascomycota |
| Classe | Leotiomycetes |
| Ordre | Helotiales |
| Família | Sclerotiniaceae |
| Gènere | Botrytis |
| Espècie | Botrytis cinerea (De Bary) Whetzel |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sclerotinia fuckeliana Peziza fuckeliana Botryotinia fuckeliana
|
.svg){kind=icon}
Botrytis cinerea, coneguda popularment com a malura, és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels helotials (Helotiales).[1] És un fong necrotròfic que afecta moltes espècies de plantes, encara que els seus hostes més notables són els grans de raïm. Provoca la botritis, també coneguda con a podridura grisa, floridura dels fruits, floridura grisa, podridura peduncular dels fruits.[2]
Nomenclatura
[modifica]El nom de l'espècie Botrytis cinerea deriva del llatí i significa "raïms com cendres"; ("botrytis" del grec botrys (βότρυς) significa "raïms"[3] més el sufix neollatí -itis per a malaltia). La forma sexual del fong, el teleomorf, és un ascomicot de nom Botryotinia fuckeliana, també conegut com a Botryotinia cinerea. Però rarament s'observa i se'n fa referència per l'anamorf (asexual).
Biologia
[modifica]
Botrytis cinerea produeix espores asexuals en conidiòfors com estructures arborescents grises. També produeix esclerocis molt resistents com estructures de supervivència. Passa l'hivern com esclerocis o com micelis intactes, tots dos germinaran a la primavera per produir conidiòfors. Els conidis són dispersats pel vent i l'aigua de la pluja i causen noves infeccions.
S'ha observat una considerable variació genètica en les soques de Botrytis cinerea (poliploïdia).
Gliocladium roseum és un fong paràsit de Botrytis cinerea.[4]
Viticultura
[modifica]Aquest fong dona lloc a dos tipus diferents d'infeccions en els raïms. El primer, la podridura grisa, és el resultat de condicions constantment humides o de mullena i típicament ocasiona la pèrdua dels raïms afectats. La segona, la podridura noble, ocorre quan a condicions seques li segueixen les mullenes i resultar en uns vins de postres característics com és el cas del vi de Sauternes o el Aszú de Tokaji. En aquest cas, el fong treu aigua dels raïms i deixa un alt percentatge de sòlids com els sucres, àcids de fruits i minerals. Com a resultat el producte final és més concentrat i queda més fi al paladar.
Horticultura
[modifica]Botrytis cinerea afecta moltes altres plantes i és econòmicament important en fruits tous com les maduixes i els cultius de bulbs. Els productes afectats no es poden vendre. Per minimitzar l'afectació cal procurar bona ventilació i evitar el contacte dels fruits amb el terra. Causa molts danys en els tomàquets d'hivernacle.
Malaltia en humans
[modifica]Botrytis cinerea en el raïm pot causar «pulmó de viticultor», una forma rara de pneumonitis hipersensible que causa una reacció al·lèrgica en individus predisposats.
Micovirus de Botrytis cinerea
[modifica]Botrytis cinerea també hostatja molts micovirus.
Referències
[modifica]- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 15 juny 2025].
- ↑ βότρυς. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus
- ↑ Yu H, Sutton JC «Morphological development and interactions of Gliocladium roseum and Botrytis cinerea in raspberry» (PDF). Canadian Journal of Plant Pathology, 19, 3, 1997, pàg. 237–246. DOI: 10.1080/07060669709500518.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- Genome information for Botrytis cinerea
- Genome analysis of Botrytis cinerea
- Büttner P, Koch F, Voigt K, et al. «Variations in ploidy among isolates of Botrytis cinerea: implications for genetic and molecular analyses». Curr. Genet., 25, 5, maig 1994, pàg. 445–50. DOI: 10.1007/BF00351784. PMID: 8082191.
- Staats M, van Baarlen P, van Kan JA «Molecular phylogeny of the plant pathogenic genus Botrytis and the evolution of host specificity». Mol. Biol. Evol., 22, 2, febrer 2005, pàg. 333–46. DOI: 10.1093/molbev/msi020. PMID: 15496556.