Micovirus
Els micovirus (del grec: μύκης mykes: fong i el llatí virus) són virus que infecten fongs. La majoria dels micovirus tenen ARN de doble cadena (dsRNA) però aproximadament un 30% tenen una cadena simple (ssRNA) (Pearson et al., 2009;[1] Bozarth et al., 1972[2]). Molts elements d'ARN no infecten fongs en estat saludable i aleshores s'anomenen virus com partícules (virus like particles o VLPs.[3]
Mycovirologia[modifica]
La micovirologia (Ghabrial&Suzuki, 2009)[4] és l'estudi dels virus que infecten els fongs o micovirus. És una subdivisió del camp de la virologia i descriu la taxonomia, rang dels hostes, origen i evolució, transmissió i moviment dels micovirus i el seu impacte en el fenotip de l'hoste.
Història[modifica]
El primer registre d'impacte econòmic dels micovirus en els fongs va ser en els xampinyons cultivats(Agaricus bisporus) a la darreria dels anys 1940 i va ser dit malaltia de La France (Hollings, 1962).[5]
Els símptomes de la malaltia La France o malaltia X inclouen:
- Collita total reduïda
- Creixement dels micelis lent i aberrant
- Teixits remullats
- Malformació
- Maduració prematura
- Increment del deterior postcollita[6]
Els xampinyons no mostren resistència als microvirus i el control de la malaltia és per la via de la higiene.
El micovirus més ben conegut és Cryphonectria parasitica hipovirus 1 (CHV1). Utilitzant el CHV1 s'ha tingut èxit en el biocontrol del fong que ataca els castanyers a Europa i a més és un organisme model per estudiar la hipovirulència en els fongs.[7]
Incidència[modifica]
Els micovirus són comuns en els fongs (Herrero et al., 2009) i es troba en tots els quatre fílums dels fongs veritables: Chytridiomycota, Zygomycota, Ascomycota i Basidiomycota.
Fonts[modifica]
- PhD thesis by Barbara Boine (2012): "A study of the interaction between the plant pathogenic fungus Botrytis cinerea and the filamentous ssRNA mycoviruses Botrytis virus X and Botrytis virus F. (The University of Auckland, School of Biological Sciences, Plant and Fungal Virology (Assoc. Prof. Mike Pearson); http://www.bioscienceresearch.co.nz/staff/mike-pearson/ Arxivat 2013-02-08 a Wayback Machine.): https://researchspace.auckland.ac.nz/handle/2292/16777
Referències[modifica]
- ↑ Pearson, M. N., Beever, R. E., Boine, B., Arthur, K. (2009). Mycoviruses of filamentous fungi and their relevance to plant pathology. Molecular Plant Pathology, 10 (1): 115-128.
- ↑ Bozarth, R.F., Mycoviruses: a new dimension in microbiology. Environmental Health Perspectives, 1972: p. 23-39
- ↑ Göker, M.; Scheuner, C.; Klenk, H.-P.; Stielow, J.B. «Codivergence of mycoviruses with their hosts.». PLoS ONE, 6, 2011, p. e22252. DOI: 10.1371/journal.pone.0022252.
- ↑ Ghabrial, S. A., Suzuki, N. (2009). Viruses of Plant Pathogenic Fungi. Annual Review of Phytopathology, 47 (1): 353-384.
- ↑ Hollings, M. (1962). Viruses associated with dieback disease of cultivated mushrooms. Nature, 196: 962-965.
- ↑ Romaine, C.P. and B. Schlagnhaufer, PCR analysis of the viral complex associated with La France disease of Agaricus bisporus. Applied and Environmental Microbiology, 1995. 61(6): p. 2322-2325.
- ↑ Anagnostakis, S. L., Chen, B., Geletka, L. M., Nuss, D. L. (1998). Hypovirus Transmission to Ascospore Progeny by Field-Released Transgenic Hypovirulent Strains of Cryphonectria parasitica. Phytopathology, 88 (7); 598-604."