Terres de l'Ebre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTerres de l'Ebre

Localització

40° 55′ 41″ N, 0° 31′ 00″ E / 40.9281°N,0.516667°E / 40.9281; 0.516667
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Conté
Modifica dades a Wikidata
  •  Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre són una regió de Catalunya que aplega les seues comarques meridionals: lo Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Lo seu accident geogràfic més característic és lo curs baix del riu Ebre. En lo Pla territorial general de Catalunya està definit com un dels vuit àmbits funcionals territorials i també serà una de les futures vegueries segons la Llei de vegueries de Catalunya. És lo sisè àmbit per població, l'any 2009 tenia 190.860 habitants.[1]

Gandesa
El pont de Móra d'Ebre
Pont penjant d'Amposta
"Lo Nus", principal símbol emprat en la lluita contra el transvasament de l'Ebre

Les localitats amb més habitants són (per nombre): Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Alcanar. Tenen un pes representatiu, també, Gandesa i Móra d'Ebre, com a capitals de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, respectivament, que són.

Comarca Habitants
Baix Ebre 81.724
Montsià 72.189
Ribera d'Ebre 24.004
Terra Alta 12.943

Lo nom[modifica]

Lo nom Terres de l'Ebre se va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó, titulat també Terres de l'Ebre. Arbó pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta.

L'expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per la Ribera [de l'Ebre] (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre). La idea va sorgir a les jornades realitzades en lo marc del Congrés de Cultura Catalana a Tortosa (1977) i es va consolidar definitivament durant lo moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre articulat a través de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Característiques socials[modifica]

Amb la fi de la navegabilitat del riu Ebre i les males comunicacions que al llarg del temps no han tingut solució per diferents governs han fet que la comarca de la Ribera d'Ebre estés més lligada a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, com l'àmbit sanitari, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament Móra la Nova amb Reus i Tarragona. Cal apuntar que esta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); lo Pas de l'Ase fa de divisori.

La Terra Alta, la zona menys poblada, se comunica amb Tortosa-Amposta a través de la C-12 (l'Eix de l'Ebre). Cal fer referència al nexe d'esta comarca amb les del Matarranya i el Baix Aragó-Casp, ja a la comunitat autònoma de l'Aragó.

Al sud trobem lo Baix Ebre i el Montsià les comarques amb més habitants de les quatre que formen l'Ebre.

La situació de frontera[modifica]

Les Terres de l'Ebre, juntament amb les zones del Maestrat i del Matarranya (entenent també com a tal los pobles catalanòfons de les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp), són zones de frontera amb un particular intercanvi humà. Lo mateix passa amb la comarca del Baix Maestrat i dels Ports.

Potencial turístic[modifica]

La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt històric de notables dimensions (declarat com a tal lo 1976) on a més del seu recinte fortificat i dels seus 3 monuments nacionals (Catedral de Tortosa, Reials Col·legis i Palau episcopal), se troben tot tipus de construccions o restes arquitectòniques d'especial interès.

Les Terres de l'Ebre compten amb diversos espais d'interès turístic: lo Parc Natural dels Ports (creat lo 2001), la Reserva Nacional de Caça, la via verda de la Val de Zafan que connectarà la comarca de la Terra Alta i lo Baix Ebre amb lo Parc Natural del Delta de l'Ebre, els espais naturals de la serra de Cardó, les coves de Benifallet, los conjunts històrics d'Horta de Sant Joan o Arnes, lo castell de Miravet, els espais de la Batalla de l'Ebre, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), l'Assut de Xerta, la diversitat de les platges de la Costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita o les Cases d'Alcanar), les pintures rupestres de l'art llevantí -Patrimoni de la Humanitat- del Perelló o Ulldecona, el poblat ibèric de Tivissa o el de la Moleta del Remei, l'enoturimse a la Terra Alta (on destaquen los cellers cooperatius de Gandesa i Pinell de Brai), etc. S'ha de recordar també que l'any 2013 bona part del territori de les Terres de l'Ebre va ser declarat Reserva de la Biosfera por la UNESCO (EbreBiosfera. Terres de l'Ebre).[2]

Municipis[modifica]

Mapa municipal de les Terres de l'Ebre
El Baix Ebre
El Montsià
La Ribera d'Ebre
Terra Alta

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terres de l'Ebre Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Viulebre.com. Turisme, activitats, serveis i notícies de les Terres de l'Ebre
  • Surtdecasa.cat. L'agenda cultural i d'oci de les Terres de l'Ebre.
  • IDECE. Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre
  • Terresdelebre.travel. Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l'Ebre
  • Deltaturistic.com. Activitats, turisme, lloguers i més coses a poder fer a les Terres de l'Ebre
  • Ebreoci.com. Central de reserves de les Terres de l'Ebre.

Coord.: 40° 55′ 41″ N, 0° 30′ 0″ E / 40.92806°N,0.50000°E / 40.92806; 0.50000