Prat de Comte
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() Vista panoràmica de Prat de Comte | |||||
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Vegueria | Terres de l'Ebre | ||||
Comarca | Terra Alta | ||||
Entitats de població | 1 | ||||
Població | |||||
Total | 179 (2018) | ||||
• Densitat | 6,78 hab/km² | ||||
Llar | 5 (1553) | ||||
Gentilici | Pratdecomtí, pratdecomtina | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 26,4 km² | ||||
Altitud | 365 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde |
Juan Jose Malras Pascual ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43595 | ||||
Codi de municipi INE | 43117 | ||||
Codi territorial IDESCAT | 431172 | ||||
![]() |
Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta. El topònim té el seu origen en "el prat donat pel comte" després de la seva conquesta en la baixa edat mitjana.[1] Es va anomenar impròpiament Prat de Compte fins al 1983. Es troba al nord-est dels Ports de Beseit i el terme és força accidentat per la seva situació geogràfica. 1.096,60 hectàrees[2] del seu terme municipal estan incloses dins el Parc Natural dels Ports. És un municipi bàsicament agrari, encara que ha recuperat la tradicció de l'elaboració del licor d'aiguardent, que havia estat lligat a la població.[3] A l'octubre celebra la Festa de l'Aiguardent.[4]
Contingut
Geografia[modifica]
Està situat al límit amb el Baix Ebre, al sector nord-oriental dels Ports de Beseit, als vessants septentrionals del tossal d'Engrilló (1.076 m. alt), termenal amb els municipis d'Horta de Sant Joan i de Paüls dels Ports. Forma part del Parc Natural dels Ports.
Drena el terme el riu Canaletes (límit nord-oriental) i la capçalera del barranc de la Xalamera, afluent de l'Ebre. El territori és molt muntanyós.
Història[modifica]
El poble (170 h. el 2013); 364 m alt és enlairat a l'esquerra del barranc de Xalamera. L'església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu. El seu origen és segurament posterior a la restauració cristiana. És presumible que des dels seus orígens hagués format part de la Comanda d'Horta, primer templera i després hospitalera, car al segle XIII el seu territori està dins del terme d'Horta i a mitjan segle XIV es documenta com a membre de la comanda hospitalera d'Horta de Sant Joan.
Dins el terme hi ha la caseria de la Condolada.[5]
Des del principi del segle XX hom explotà les argiles refractàries (unes 500 tones anuals), que eren enviades a Barcelona, València i Terrassa; també hi ha pedreres d'extracció de sorra i guix.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Vegeu també[modifica]
- Joan Lahosa i Valimanya, pintor.
- Sant Bartomeu de Prat de Comte
- Teix d'Engrilló
- Comandes catalanes de l'orde del Temple
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Gran Geografia Comarcal de Catalunya
- ↑ «Parc Natural dels Ports. Dades generals» (en ca), 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ Terra Alta. Catalunya Amunt i Avall.
- ↑ «Festa de l'Aiguardent» (en ca). Ajuntament de Prat de Comte, 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ Enciclopèdia Catalana S. A. Volum núm. 12, pàg. 29 ISBN 84-85194-07-1
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prat de Comte ![]() |