Prat de Comte

Prat de Comte
Bandera de Prat de Comte	Escut de Prat de Comte
	Vista panoràmica de Prat de Comte
Localització
; 40° 59′ 01″ N, 0° 24′ 19″ E / 40.98369°N,0.40523°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Terres de l'Ebre
Comarca	Terra Alta
Entitats de població	1
Població
Total	177 (2016)
• Densitat	6,7 hab/km²
Gentilici	Pratdecomtí, pratdecomtina
Geografia
Superfície	26,4 km²
Altitud	365 m
Limita amb	Horta de Sant Joan Bot; Gandesa; el Pinell de Brai; Benifallet; Paüls
Organització i govern
• Alcalde	Juan Jose Malras Pascual
Indicatius
Codi postal	43595
Codi INE	43117
Codi IDESCAT	431172

Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta. El topònim té el seu origen en "el prat donat pel comte" després de la seva conquesta en la baixa edat mitjana.^[1] Es va anomenar impròpiament Prat de Compte fins al 1983. Es troba alr nord-est dels Ports de Beseit i el terme és força accidentat per la seva situació geogràfica. És un municipi bàsicament agrari, encara que ha recuperat la tradicció de l'elaboració del licor d'aiguardent, que havia estat lligat a la població.^[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat al límit amb el Baix Ebre, al sector nord-oriental dels Ports de Beseit, als vessants septentrionals del tossal d'Engrilló (1.076 m. alt), termenal amb els municipis d'Horta de Sant Joan i de Paüls dels Ports. Forma part del Parc Natural dels Ports amb 1.096,60 hectàrees del seu territori.

Drena el terme el riu Canaletes (límit nord-oriental) i la capçalera del barranc de la Xalamera, afluent de l'Ebre. El territori és molt muntanyós.

Història[modifica | modifica el codi]

El poble (170 h. el 2013); 364 m alt és enlairat a l'esquerra del barranc de Xalamera. L'església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu. El seu origen és segurament posterior a la restauració cristiana. És presumible que des dels seus orígens hagués format part de la Comanda d'Horta, primer templera i després hospitalera, car al segle XIII el seu territori està dins del terme d'Horta i a mitjan segle XIV es documenta com a membre de la comanda hospitalera d'Horta de Sant Joan.

Dins el terme hi ha la caseria de la Condolada.^[3]

Des del principi del segle XX hom explotà les argiles refractàries (unes 500 tones anuals), que eren enviades a Barcelona, València i Terrassa; també hi ha pedreres d'extracció de sorra i guix.