Vegueria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria
Àmbits del Pla Territorial de Catalunya (2017).

Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.La Llei 23/2010, del 22 de juliol, va ampliar els àmbits a vuit amb la creació de l'àmbit funcional del Penedès. No és fins al 2017 que es modifica la llei per incorporar aquesta vuitena vegueria, la qual inclou l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i part de l'Anoia (tota menys vuit municipis, els quals segueixen adscrits a l'àmbit de les Comarques Centrals)[1][2]

Llista de les actuals vegueries a Catalunya[modifica]

Nombre d'habitants per vegueria[3][modifica]

Àmbit funcional Habitants Habitants% Rànquing per habitants
Metropolità 4.925.474 63,64% 1
Comarques Gironines 756.323 9,77% 2
Camp de Tarragona 535.449 6,92% 3
Terres de l'Ebre 181.390 2,34% 7
Ponent 364.039 4,70% 6
Comarques Centrals 411.606 5,32% 5
Alt Pirineu i Aran 73.677 0,96% 8
Penedès 491.800 6,35% 4
Total 7.739.758 100%
Última actualització l'1 de gener del 2021

Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya[modifica]

L'Estatut del 2006 va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. Segons l'avantprojecte de Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya del desembre del 2009, la divisió inicial havia de ser de set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre. S'hi preveuen els mecanismes d'organització i modificacions, així com la transferència de recursos des de les diputacions a les vegueries.

Les seus institucionals de les vegueries es preveuen a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Tortosa i es desconeix en quines ciutats es trobaran les seus de les vegueries de l'Alt Pirineu i la Central.[4]

Finalment, la Generalitat ha acceptat que la Vall d'Aran quedi fora d'aquesta organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al Conselh Generau d'Aran les funcions.[5]

Reivindicacions[modifica]

El Conselh Generau d'Aran va reclamar en diverses ocasions que la comarca no pertangués a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall. La Vall d'Aran ha constituït el Règim Especial d'Aran des de la promulgació de la llei 1/2015 del règim especial d'Aran.

Existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]