Demografia de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Demografia de Catalunya
Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya
Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya
Població 7.565.603 (2012)
Taxa de creixement 2,1% (2005)
Taxa de natalitat 11,57/1.0000 (2005)
Taxa de mortalitat 8,89/1.000 (2005)
Taxa de mortalitat infantil 2,74/1.000 (2005)
Esperança de vida 80,75 anys (2004)
Gentilici
Dades de l'Idescat

Amb una població estimada de 7 milions d'habitants (2006), la comunitat autònoma de Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, té una població estimada d'1,6 milions (2006), i és la segona més poblada d'Espanya i la desena de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants; la regió urbana de Barcelona, que inclou l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estimada de 5,3 milions d'habitants.

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és l'òrgan especialitzat en la recerca estadística de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca és la gestió del sistema estadístic de Catalunya per mitjà de la planificació, la coordinació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística.[1] Una de les activitats de l'Institut d'Estadística de Catalunya és la producció d'estadístiques oficials sobre la demografia de Catalunya que inclouen la dinàmica de població, la seva estructura, els fluxos migratoris, la composició i estructura de les llars i les pràctiques lingüístiques.

Dinàmica de població[modifica | modifica el codi]

Densitat de població absoluta de les comarques catalanes
Densitat de població relativa de les comarques catalanes

Durant la primera meitat del segle XX la població catalana va créixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una població d'1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona.[2] El mateix any, la població de Catalunya representava el 10,5 de la població de l'Estat espanyol.[2] L'estructura d'edat de la població catalana al començament del segle mostrava un gran cohort jove en què el 32,02% de la població tenia una edat igual o menor als 14 anys, mentre que la població adulta, és a dir, la població amb més de 65 anys, només representava el 4,32%, amb un índex de vellesa del 13%.[3] La immigració i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la població va créixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la població va créixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produït per la transició industrial basada en la mà d'obra a la tecnologia, així com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.[4]

El començament del segle XXI mostra un panorama molt diferent al panorama dels inicis del segle XX. Segons les dades estadístiques del 2005, la població estimada de Catalunya era de 6.995.206 habitants, dels quals, 5.226.354 (74%) vivien a la província de Barcelona;[2] és a dir, aquesta província mostra una concentració major de la població de l'actual comunitat autònoma. El mateix any, el cohort de població menor als 14 anys era només del 15,78%, mentre que el cohort de població major als 65% era de 17,89%, amb un índex de vellesa de 113%.[3] El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya va reportar una densitat de població de 216 habitants per quilòmetre quadrat per a la comunitat autònoma, i una edat mitjana de 40,38 anys.

Les comarques més poblades de Catalunya el 2005 eren el Barcelonès amb 2.215.581 habitants, seguit del Vallès Occidental amb 815.628 habitants, el Maresme amb 398.502, i el Vallès Oriental, totes tres dins de la regió metropolitana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagorça amb 4.004 habitants i el Pallars Sobirà amb 6.883, totes dues comarques pirinenques.[5]

La religió predominant és el catolicisme romà que agrupa entre el 52 i el 60% de la població. Els ateus i agnostics suposen un 20% de la població mentre que les altres confessions religioses es reparteixen la resta. D'elles la que posseeix major nombre de seguidors és la religió islàmica amb un 8% de la població catalana.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
52.474 53.300 59.750 402.531 829.615 1.652.291 1.752.033 1.843.549 1.966.382 2.084.868
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.344.719 2.791.292 2.890.974 3.240.313 3.925.779 5.122.567 5.959.530 6.165.632 6.082.030 6.208.581
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.090.040 6.147.610 6.261.999 6.506.440 6.813.319 7.134.697 7.364.078 7.512.381 7.565.603 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Principals xifres de població[modifica | modifica el codi]

Província de Barcelona[modifica | modifica el codi]

La província de Barcelona té en total 5.549.224 habitants (2012)

    • Aplega el 73,3% de la població de Catalunya
    • Aplega l'11,8% de la població d'Espanya

Les poblacions amb més de 25.000 habitants són:

Municipis més poblats
Lleida
Lleida
Barcelona 1.619.337
L'Hospitalet de Llobregat 258.642
Badalona 220.977
Terrassa 215.678
Sabadell 207.338
Lleida 139.834
Tarragona 134.085
Santa Coloma de Gramenet 119.056
Mataró 118.748
Reus 106.709
Dades de l'Idescat

Província de Girona[modifica | modifica el codi]

La província de Girona té en total 760.722 habitants (2012)

    • Aplega el 10,05% de la població de Catalunya
    • Aplega l'1,61% de la població d'Espanya

Hi ha 19 poblacions amb més de 10.000 habitants:

Província de Lleida[modifica | modifica el codi]

La província de Lleida té en total 442.372 habitants (2012)

    • Aplega el 5,84% de la població de Catalunya
    • Aplega el 0,94% de la població d'Espanya

Hi ha 5 poblacions amb més de 10.000 habitants i 14 poblacions amb més de 2.000 hab. :

Província de Tarragona[modifica | modifica el codi]

La província de Tarragona té en total 813.287 habitants (2012)

    • Aplega el 10,74% de la població de Catalunya
    • Aplega l'1,72% de la població d'Espanya

Hi ha 16 poblacions amb més de 10.000 habitants:

Migració[modifica | modifica el codi]

Població de Catalunya (barres vermelles) i percentatge sobre la població d'Espanya (línia blava)

Pel seu desenvolupament econòmic i com a centre industrial i cultural d'Espanya, Catalunya té una tradició d'acolliment d'immigrants de la resta de l'Estat i d'altres països del món. El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya ha reportat que de la població de 6.995.206 habitants, 4.503.938 (64%) havien nascut a Catalunya.[11] Els percentatges per lloc de naixement dels residents nascuts fora de Catalunya amb respecte a la població total són: 19,5% de l'estranger, 16,2% d'Andalusia, el 6,8% del centre d'Espanya (Castella i Lleó, Castella - la Manxa o Madrid) el 3,3% del nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, Euskadi, Navarra o la Rioja), el 3,3% d'Extremadura, i el 2,7% d'Aragó.[11]

El mateix any, el 95,3% dels residents de Catalunya tenien la nacionalitat espanyola; dels estrangers, el 5,9% tenien un passaport d'un país de l'Amèrica del Sud (la majoria de l'Equador), el 4,9% de l'Àfrica (la gran majoria del Marroc) el 2,4% d'un altre estat de la Unió Europea (la majoria d'Itàlia) l'1,8% d'un altre estat d'Europa (la majoria de Romania, aleshores un estat que no pertanyia a la Unió Europea, seguit d'Ucraïna), l'1,6% d'Àsia i Oceania (la majoria de la Xina) i només el 0,95% d'un país de l'Amèrica del Nord o l'Amèrica Central i el Carib (la majoria de la República Dominicana).[12]

El 2005, 26.630 persones van sortir de Catalunya cap a l'estranger, mentre que 162.936 persones hi van arribar, la gran majoria d'Europa i Amèrica.[13]

Llars i famílies[modifica | modifica el codi]

Nucli familiar; mare i fill (Juanjo Sáez i la seva mare)

L'últim any del qual es reporten dades sobre l'estructura de les llars i famílies catalanes és el 2001 (el 2011 se n'ha realitzat una actualització). En aquell any, hi havia 2.315.856 llars a Catalunya. Per a qüestions demogràfiques, una llar es defineix com a "conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, compateixen algunes despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació".[14] Les llars es cataloguen per nucli familiar o l'absència d'aquest, i en què el nucli familiar és una concepció molt més restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets entre matrimonis, parelles i fills.[14]

De les 2.315.856 llars catalanes el 2001, el 24,9% eren llars sense nucli familiar, el 72,8% eren llars amb un nucli familiar, i el 2,3% a llars amb dos o més nuclis. De les llars amb un nucli familiar, i en relació amb el total de llars, el 22,4% eren nuclis d'una parella sense fills, el 41% eren nuclis d'una parella amb fills, el 7,6% eren mares soles amb fills, i l'1,8 eren pares sols amb fills.[15] Del total de llars amb un o més nuclis familiars, el 30,1% no tenen cap fill, el 33,6% en tenen un, el 28,6% en tenen dos, i la resta tres o més.[16]

De la població de 15 anys i més, el 2001 el 32,2% eren solters, el 55,5% eren casats, el 7,8% eren vidus/vídues, el 2,7% eren separades, i l'1,8% eren divorciats/des.[17] L'edat mitjana en contraure el primer matrimoni era de 30 anys per als homes i de 28,2 per a les dones.[17]

A partir del 2005, i com a la resta de l'Estat espanyol, el matrimoni es defineix com la unió de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe d'acord amb el que prescriu la llei i en què es crea un vincle de vida comú del que es deriven conseqüències jurídiques a nivell personal i econòmic.[18]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Inauguració del primer congrés de la Llengua catalana (1906)

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Tanmateix, també s'hi parlen el castellà i l'occità, així com d'altres llengües que han portat els immigrants de l'Estat espanyol i de l'estranger. Durant la major part del segle XX, l'única llengua de caràcter oficial a Catalunya era el castellà; les taxes d'alfabetització de l'època, per tant, corresponen al percentatge d'homes i dones que saben llegir i escriure el castellà i no pas el català. El 1979 les institucions de govern de Catalunya van començar un projecte de normalització lingüística, amb la intenció de protegir, estendre i promoure l'ús del català,[19] des d'aleshores, llengua co-oficial amb el castellà a Catalunya. En l'actualitat, el català és la llengua d'ensenyament escolar, encara que amb dues hores d'ensenyament del castellà. Com a llengües oficials, ambdues poden ser utilitzades pels ciutadans sense cap tipus de discriminació en qualsevol tipus d'activitat pública o privada.[20] A la Vall d'Aran, l'occità (en la seva variant dialectal gascona coneguda com a aranès), també ha rebut l'estatus d'oficialitat i protecció, i des del 2006 és co-oficial amb el català i castellà en tot el territori de la comunitat malgrat el seu petit nombre de parlants.

Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el català com a llengua pròpia, el 44,32% la considera el castellà i el 0,04% l'occità; tot i que més del 52% de la població té el castellà com a llengua materna. El 3,18% de la població resident de la comunitat té una altra llengua no oficial com a llengua materna.[21]

Segons les dades del 2001,[22] el 94,5% de la població de Catalunya coneix el català, encara que només el 50% la considera la seva llengua de parla habitual. La taula següent mostra el coneixement i ús del català i de l'occità a Catalunya i el percentatge amb respecte a la població total:


Català Occità
Coneixement Persones Percentatge Persones Percentatge
L'entén 5.872.202 94,5% 6.712 1,07%
La sap parlar 4.630.640 74,5% 4.700 0,76%
La sap llegir 4.621.404 74,4% 4.413 0,71%
La sap escriure 3.093.223 49,8% 2.016 0,33%

A la Vall d'Aran i amb respecte a la seva població, el percentatge de persones que entén l'aranès és de 88,88%; el 62,24% el parla, el 58,44% el sap llegir i el 26,69 el sap escriure.

Segons les estadístiques reportades per l'Idescat del 2003, el 21,73% dels catalans parlen l'anglès fluidament, el 15,25% el francès, l'1,88% l'alemany i l'1,67% el gallec,[23] i aquestes són les quatre llengües no oficials amb el nombre més gran de parlants.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Presentació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)>
  2. 2,0 2,1 2,2 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 90
  3. 3,0 3,1 Pérez Díaz, Juan, Envejecimiento Demográfico, Centre d'Estudis Demogràfics
  4. Catalunya, geografia humana, la segona meitat del segle XX, GREC
  5. Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 91
  6. [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/emex/?id=080193
  7. [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=e101&lang=es
  8. http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal%3bjsessionid=zGqJN1yTwQKzJ2Gnx3d3tBkHTChThGKWvpLTH7ymLQ0THg409hLJ!-374169851?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB017700#wlp_detall_noticia
  9. [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=08279&VOK=Confirmar
  10. [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=e185
  11. 11,0 11,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 104-105
  12. Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 106
  13. Emigració exterior segons continent de destinació Idescat
  14. 14,0 14,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 88-89
  15. Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 123
  16. Llars segons tipus i nombre de fills 2001, Idescat
  17. 17,0 17,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 133
  18. Ley 13/2005
  19. Multilingualism in Spain: Sociolinguistic and Psycholinguistic Aspects of Linguistic Minority Groups
  20. Política lingüística de Cataluña
  21. Usos lingüístics. Primera llengua, pròpia i habitual IDESCAT
  22. Quants coneixem el català?
  23. Coneixement d'altres llengües: parlar fluidament, Idescat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]