Mont-roig del Camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mont-roig del Camp
Bandera de Mont-roig del Camp Escut de Mont-roig del Camp
(bandera) (escut)
Localització

Mont-roig del Camp situat respecte Catalunya
Mont-roig del Camp situat respecte Catalunya

Localització de Mont-roig del Camp respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Església de Sant Miquel de Mont-roig
Església de Sant Miquel de Mont-roig
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Mont-rogenc, mont-rogenca
Malnom Xuts
Superfície 63,31 km²
Altitud 120 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
11.521 hab.
181,98 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 328700 4550675Coord.: 41° 5′ 21″ N, 0° 57′ 38″ E / 41.08917°N,0.96056°E / 41.08917; 0.96056
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 430923

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània. Està format per dos nuclis de població: el nucli antic a l'interior i la població de Miami Platja a la zona costanera, a la Costa Daurada.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Miami Platja 7.501
Mont-roig del Camp 3.364
Pobles, les 2.041
Font: Municat
L'ermita de la Mare de Déu de la Roca amb al capella de Sant Ramon al capdamunt

El terme municipal de Mont-roig té una superfície de 63,69 km2. Situat entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres, i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar. El municipi té una àmplia façana marítima d'uns vuit kilòmetres de llargada de costa plana i arenosa, amb apartaments, càmpings i hotels, sorgits anàrquicament als nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles. El terme de Mont-roig és en general pla, travessat per alguns barrancs i rieres.[2]

Hi destaca l'església nova de Sant Miquel, d'estil gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon. Al mas Miró,[3] propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911. Obres com La masia, Poble i església de Mont-roig, Mas Romeu i Hort amb ase estan ambientades en la residència de Mont-roig del Camp.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qüestió és la carta de donació atorgada per Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer en la qual apareixen citats/esmentats els límits d'una zona denominada Montem Rubeum. A la carta de donació d'Escornalbou a Joan de Sant Boi del 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referència explícita al seu castell. Li va ser concedida carta de població el 13 d'agost de 1180.

El 1181, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que el 1185 van passar a l'església de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que més endavant va traspassar a la seva esposa Sança. Es va originar així un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterçol, que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar el 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobre l'Albiol i La Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'església a la mort de Sança.

El 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El rei Pere el Gran, com a represàlia, va ordenar al seu veguer que s'apoderés de tots els béns possibles dels homes del poble. En 1324 el poble va acudir a defensar Cambrils, que era atacat per les tropes castellanes. A Mont-roig hi hagué una comunitat jueva, que va ser espoliada pels mont-rogencs el 1391, i el poble hagué de comprar el perdó del rei aquell mateix any. Encara, el 1489, el jueu de Mont-roig Ramon Rebilles va ser processat, condemnat i reconciliat per la Inquisició de Tarragona.[2]

Mont-roig va rebre diversos atacs de corsaris, el més important va ser el 1558, quan més de 300 moros van desembarcar a Salou i arribaren a Mont-roig, on van fer 18 captius i enderrocaren i saquejaren diverses cases. Encara el 1742 els corsaris desembarcaren a la platja de Mont-roig i s'emportaren diversos captius, que van tenir set anys al seu poder.[2]

Mont-roig participava en la Comuna del Camp almenys des del 1339. Per l'agost de 1708 va ser designat com a lloc de reunió dels sometents aplegats per la Comuna per a lluitar a favor de l'Arxiduc.

El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formació d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre els miquelets i les tropes napoleòniques. El 1811 el poble va sofrir un setge per part de tropes comandades pel general Suchet, que ocupà el poble i el saquejà durant dotze hores. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble, incendiada.[2] El 1838 els carlins es van fer forts en unes pletes a la vora del poble. Ell 1868 es van adherir a la Revolució de Setembre organitzant manifestacions republicanes amb gran èxit. Els federals van guanyar les eleccions generals del 1869 i el 1872, però en aquest darrer any s’hi formà una partida carlina.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
79 108 123 675 2.000 2.423 2.556 2.826 2.669 2.479
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.451 2.374 2.289 2.296 2.364 3.678 4.163 5.266 5.152 5.354
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.064 6.197 6.683 7.438 8.209 9.456 11.131 12.193 12.707 12.148
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

Al municipi s'observen dos grans nuclis urbans, Mont-roig del Camp i Miami Platja, especialitzats en activitats econòmiques clarament diferenciades:

  • A la part de l'interior del municipi l'activitat principal és l'agricultura, destacant fonamentalment els cultius d'oliveres, ametllers, garrofers i també verdures i hortalisses. Cal destacar l'oli d'oliva D.O. Siurana, que és un dels productes principals de l'economia municipal.
  • A la zona costanera, a Miami Platja, les seves característiques naturals han potenciat el desenvolupament d'una activitat turística molt important que s'ha anat incrementant als darrers anys fins a constituir-se com la principal font d'ingressos.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 198-210. 
  3. 3,0 3,1 «Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano». La Vanguardia, 14-05-1991.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tomàs Bonell, Jordi Descobrir Catalunya, poble a poble, Barcelona: Premsa Catalana, 1994
  • Riba, Francesc. Història de Mont-roig. Reus: Centre d'Estudis de la Comarca de Reus, 1983

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont-roig del Camp Modifica l'enllaç a Wikidata