Mont-roig del Camp

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Les Pobles (Mont-roig del Camp))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMont-roig del Camp
Bandera de Mont-roig del Camp Escut de Mont-roig del Camp
Bandera de Mont-roig del Camp Escut de Mont-roig del Camp
Església de Sant Miquel Mont roig.jpg
Església de Sant Miquel de Mont-roig

Localització
Localització de Mont-roig del Camp respecte del Baix Camp.svg
41° 05′ 05″ N, 0° 57′ 41″ E / 41.0846728°N,0.9613021°E / 41.0846728; 0.9613021
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipis 2
Població
Total 11.521 (2016)
• Densitat 182,01 hab/km²
Gentilici Mont-rogenc, mont-rogenca
Malnom Xuts
Geografia
Superfície 63,3 km²
Altitud 120 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Ferran Pellicer Roca
Indicatius
Codi postal 43300
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43092
Codi IDESCAT 430923
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània. Està format per dos nuclis de població: el nucli antic a l'interior i la població de Miami Platja a la zona costanera, a la Costa Daurada.

Geografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Miami Platja 7.501
Mont-roig del Camp 3.364
Pobles, les 2.041
Font: Municat
L'ermita de la Mare de Déu de la Roca amb al capella de Sant Ramon al capdamunt

El terme municipal de Mont-roig té una superfície de 63,69 km2. Situat entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres, i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar. El municipi té una àmplia façana marítima d'uns vuit kilòmetres de llargada de costa plana i arenosa, amb apartaments, càmpings i hotels, sorgits anàrquicament als nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles. El terme de Mont-roig és en general pla, travessat per alguns barrancs i rieres.[1]

Hi destaca l'església nova de Sant Miquel, d'estil gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon.[2] Al peu de la muntanya de la Roca es troba l'ermita del Peiró, construïda el 1757 per Josep Nuet, pagès de la vila, per als vells i malalts que no podien arribar al santuari. Saquejada i abandonada durant molts anys, va ser restaurada cap a començaments del segle XX pel Marquès de Mont-roig, títol concedit el 1889 a Antoni Ferratges de Mesa, polític i advocat.[1] Al mas Miró,[2] propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911. Obres com La masia, Poble i església de Mont-roig, Mas Romeu i Hort amb ase estan ambientades en la residència de Mont-roig del Camp.[2]

Història[modifica]

Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qüestió és la carta de donació atorgada per Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer en la qual apareixen citats/esmentats els límits d'una zona denominada Montem Rubeum. A la carta de donació d'Escornalbou a Joan de Sant Boi del 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referència explícita al seu castell. Li va ser concedida carta de població el 13 d'agost de 1180.

El 1181, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que el 1185 van passar a l'església de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que més endavant va traspassar a la seva esposa Sança. Es va originar així un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterçol, que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar el 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobre l'Albiol i La Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'església a la mort de Sança.

El 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El rei Pere el Gran, com a represàlia, va ordenar al seu veguer que s'apoderés de tots els béns possibles dels homes del poble. En 1324 el poble va acudir a defensar Cambrils, que era atacat per les tropes castellanes. A Mont-roig hi hagué una comunitat jueva, que va ser espoliada pels mont-rogencs el 1391, i el poble hagué de comprar el perdó del rei aquell mateix any. Encara, el 1489, el jueu de Mont-roig Ramon Rebilles va ser processat, condemnat i reconciliat per la Inquisició de Tarragona.[1]

Mont-roig va rebre diversos atacs de corsaris, el més important va ser el 1558, quan més de 300 moros van desembarcar a Salou i arribaren a Mont-roig, on van fer 18 captius i enderrocaren i saquejaren diverses cases. Encara el 1742 els corsaris desembarcaren a la platja de Mont-roig i s'emportaren diversos captius, que van tenir set anys al seu poder.[1]

Mont-roig participava en la Comuna del Camp almenys des del 1339. Per l'agost de 1708 va ser designat com a lloc de reunió dels sometents aplegats per la Comuna per a lluitar a favor de l'Arxiduc.

El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formació d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre els miquelets i les tropes napoleòniques. El 1811 el poble va sofrir un setge per part de tropes comandades pel general Suchet, que ocupà el poble i el saquejà durant dotze hores. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble, incendiada.[1] El 1838 els carlins es van fer forts en unes pletes a la vora del poble. Ell 1868 es van adherir a la Revolució de Setembre organitzant manifestacions republicanes amb gran èxit. Els federals van guanyar les eleccions generals del 1869 i el 1872, però en aquest darrer any s’hi formà una partida carlina.

Mont-roig té al seu terme municipal el despoblat de Miramar, a la vora del riu de Llastres, que depenia de l'arquebisbe de Tarragona. Constava d'unes 12 cases i de diverses masies aïllades. Fins a la fi del segle XIX es conservaven en aquell lloc les restes d'un arc romà i fragments de la via Augusta, amb construccions, paviments, dipòsits i cisternes. Tenia un port on, el 1334, l'arquebisbe hi feia desembarcar el blat que venia de València, per combatre la carestia de la baronia d'Alforja. el 1406, l'arquebisbe Ènnec de Vallterra va concedir el dret a la ciutat de Barcelona, de construir-hi un carregador on portarien el blat de Castella i Aragó per evitar pagar els impostos que els demanava Tortosa. El 1606 es van unificar els termes de Miramar i de Mont-roig, i el 1678 el lloc estava deshabitat.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
79 108 123 675 2.000 2.423 2.556 2.826 2.669 2.479
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.451 2.374 2.289 2.296 2.364 3.678 4.163 5.266 5.152 5.354
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.064 6.197 6.683 7.438 8.209 9.456 11.131 12.193 12.707 12.148
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica]

Al municipi s'observen dos grans nuclis urbans, Mont-roig del Camp i Miami Platja, especialitzats en activitats econòmiques clarament diferenciades:

  • A la part de l'interior del municipi l'activitat principal és l'agricultura, destacant fonamentalment els cultius d'oliveres, ametllers, garrofers i també verdures i hortalisses. Cal destacar l'oli d'oliva D.O. Siurana, que és un dels productes principals de l'economia municipal.
  • A la zona costanera, a Miami Platja, les seves característiques naturals han potenciat el desenvolupament d'una activitat turística molt important que s'ha anat incrementant als darrers anys fins a constituir-se com la principal font d'ingressos.

Personatges il·lustres[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 198-210. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano». La Vanguardia, 14-05-1991.

Bibliografia[modifica]

  • Tomàs Bonell, Jordi Descobrir Catalunya, poble a poble, Barcelona: Premsa Catalana, 1994
  • Riba, Francesc. Història de Mont-roig. Reus: Centre d'Estudis de la Comarca de Reus, 1983

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont-roig del Camp Modifica l'enllaç a Wikidata