Ball de bastons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat.

El ball de bastons és una dansa popular molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells al ritme de la música.[1]

El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals.

Orígens[modifica | modifica el codi]

No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d’aquesta dansa. Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues. El folkloristes catalans[2] havien suggerit falsament en la seva tesi que els balls de bastons es remunten el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases, ja què aquestes danses no realitzen simulacions de batalla si no que s'assimilen més als balls de pastorets, faixes i de cercolets amb figueres com l'elevació del capità.

Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dansa de pauliteiros). A les cultures del Magreb també hi ha danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya d'origen egipci (conegut també com a saidi, com la música i ritme d'aquesta dansa) o la tahtib, i alguns passos d'algunes d'elles s'han integrat dins de l'anomenada dansa oriental o dansa del ventre.

Presència bastonera als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Ball de Bastonets d'Algemesí. Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La primera notícia als Països Catalans d'un ball de bastons la trobem a Tortosa el 1558.[3]

Els folkloristes, estudiosos i balls de bastons catalans sempre havien pres com a primeres referències escrites les de que daten del 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es va fer un ball de bastons.[4] Però Angel Vallverdú, Daniel Vilarrúbias i Pau Plana desmenteixen aquesta primera referència en un article publicat al portal online festes.org.[5] Els autors exposen que a partir de mitjan segle XX, gràcies a l’obra de Joan Amades, s’ha imposat la creença que la primera notícia escrita sobre els balls de bastons, els balls de diables i les danses i festes de moros i cristians es troba a les noces de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, l’any 1150. Posen de manifest que Amades no va fer altra cosa que una interpretació, interessada si es vol, d’una font secundària que no podrà ser contrastada a no ser que aparegui un manuscrit que, probablement, porti uns dos-cents anys desaparegut.

Al País Valencià es balla en diferents poblacions durant les festes patronals i el Corpus. Cal destacar que el Ball de Bastonets que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí d'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.

En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància. Només en algunes poques poblacions es conserva encara l'exclusivitat masculina del ball, com ara a Montblanc (Conca de Barberà).

Elements[modifica | modifica el codi]

Vestuari i bastons[modifica | modifica el codi]

Ball de Bastons de la vila de Gràcia. Festa Major de Gràcia.

El vestuari del ball de bastons és força variat segons la zona o la formació que l'executa però hi ha elements comuns. El calçat acostuma a ser l'espardenya, mitges, camals plens de cascavells o polaines, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i en algunes colles, mocador de color creuat al cos. Tot i així hi ha colles que no duen el faldellí, d'altres que utilitzen pantalons de vellut, barrets, armilles i d'altres elements característics de la zona. A aquests elements s'hi han d'afegir els bastons els quals poden ser de diferents gruixos, mides o policromats en tons vermells o serpentejats.

Música[modifica | modifica el codi]

Partitura històrica d'un ball de bastons en el Quadern de les llibertats d'orgue de la Seu de Lleida que data de 1820.

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tentineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. L'instrument predilecte pel ball de bastons és el flabiol tot i que des de la recuperació de diversos balls a Catalunya a finals dels anys 1970, s'ha fet hegemònic l'ús de la gralla i el timbal per a dansar. A banda dels dos principals acompanyaments és usual l'acompanyament al so de violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça. Al País Valencià és usual com en altres danses valencianes l'acompanyament amb dolçaina i tabalet.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins i tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.

Balls[modifica | modifica el codi]

L'estructura bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups addicionals de quatre balladors (quadres), tot i que diverses colles han introduït altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d'aproximadament un minut i l'element central del ball són els cops de bastó amb els altres balladors.

Durant els balls es poden identificar una sèrie d'elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemàtica del ball de bastons i que consisteix a fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l'aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que molts folkloristes han interpretat com a reminiscència de ritus de fertilitat a la terra a manera d'unes supervivències del passat.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

El món bastoner a Catalunya disposa d'un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió té el seu vocabulari particular però algunes paraules s'han estès per tot el món bastoner. Podem destacar:

  • Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la mà esquerra i un sol bastó a la dreta.
  • Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
  • Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
  • Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerre. Dona el cops als Dreters.
  • Clos: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerre en un moviment circular per darrere del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
  • Cadena: Moment durant el transcurs d'un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l'altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l'altra filera.
  • Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
  • Sotacama: Picada per sota la cama.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ball de bastons». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Francesc Pujol i Joan Amades, Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, p.89
  3. MASSIP, Francesc : “Elements teatrals de la processó del Corpus de Tortosa” dins Miscel·lània Jordi Carbonell. Volum 3. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A., 1992. -“El Infierno en escena: Presencia Diabolica en el teatro medieval Europeo y sus pervivencas tradicionales” dins d’Euskera XLIV, 1999. Consultat en línia a : http://www.euskaltzaindia.net/dok/euskera/49281.pdf
  4. Robert Rovira Farré, Passat, present i necessitats per al futur al llibre II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana: Comunicacions
  5. «'CONTENTS I ENGANYATS', o l'origen incert dels balls de bastons i de diables, i de les danses i festes de moros i cristians» (en català). Festes.org, 2015. [Consulta: 7 desembre del 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ball de bastons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ball de bastons Modifica l'enllaç a Wikidata