Ball de bastons

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat.

El ball de bastons és una dansa popular molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal i característic un o dos bastons els quals fan repicar entre ells al ritme de la música.[1]

El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals.

Orígens[modifica]

No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d’aquesta dansa. Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues. El folkloristes catalans[2] havien suggerit falsament en la seva tesi que els balls de bastons es remunten el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases, ja què aquestes danses no realitzen simulacions de batalla si no que s'assimilen més als balls de pastorets, faixes i de cercolets amb figueres com l'elevació del capità.

Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dansa de pauliteiros). A les cultures del Magreb també hi ha danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya d'origen egipci (conegut també com a saidi, com la música i ritme d'aquesta dansa) o la tahtib, i alguns passos d'algunes d'elles s'han integrat dins de l'anomenada dansa oriental o dansa del ventre.

Presència bastonera als Països Catalans[modifica]

Ball de Bastonets d'Algemesí. Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La primera notícia als Països Catalans d'un ball de bastons la trobem a Tortosa el 1558.[3]

Els folkloristes, estudiosos i balls de bastons catalans sempre havien pres com a primeres referències escrites les de que daten del 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es va fer un ball de bastons.[4] Però Angel Vallverdú, Daniel Vilarrúbias i Pau Plana desmenteixen aquesta primera referència en un article publicat al portal online festes.org.[5] Els autors exposen que a partir de mitjan segle XX, gràcies a l’obra de Joan Amades, s’ha imposat la creença que la primera notícia escrita sobre els balls de bastons, els balls de diables i les danses i festes de moros i cristians es troba a les noces de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, l’any 1150. Posen de manifest que Amades no va fer altra cosa que una interpretació, interessada si es vol, d’una font secundària que no podrà ser contrastada a no ser que aparegui un manuscrit que, probablement, porti uns dos-cents anys desaparegut.

Al País Valencià es balla en diferents poblacions durant les festes patronals i el Corpus. Cal destacar que el Ball de Bastonets que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí d'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.

En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància. Només en algunes poques poblacions es conserva encara l'exclusivitat masculina del ball, com ara a Montblanc (Conca de Barberà).

Elements[modifica]

Vestuari i bastons[modifica]

Ball de Bastons de la vila de Gràcia. Festa Major de Gràcia.

El vestuari del ball de bastons és força variat segons la zona o la formació que l'executa però hi ha elements comuns. El calçat acostuma a ser l'espardenya, mitges, camals plens de cascavells o polaines, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i en algunes colles, mocador de color creuat al cos. Tot i així hi ha colles que no duen el faldellí, d'altres que utilitzen pantalons de vellut, barrets, armilles i d'altres elements característics de la zona. A aquests elements s'hi han d'afegir els bastons els quals poden ser de diferents gruixos, mides o policromats en tons vermells o serpentejats.

Música[modifica]

Partitura històrica d'un ball de bastons en el Quadern de les llibertats d'orgue de la Seu de Lleida que data de 1820.

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tentineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. L'instrument predilecte pel ball de bastons és el flabiol tot i que des de la recuperació de diversos balls a Catalunya a finals dels anys 1970, s'ha fet hegemònic l'ús de la gralla i el timbal per a dansar. A banda dels dos principals acompanyaments és usual l'acompanyament al so de violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça. Al País Valencià és usual com en altres danses valencianes l'acompanyament amb dolçaina i tabalet.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins i tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.

Balls[modifica]

L'estructura bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups addicionals de quatre balladors (quadres), tot i que diverses colles han introduït altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d'aproximadament un minut i l'element central del ball són els cops de bastó amb els altres balladors.

Durant els balls es poden identificar una sèrie d'elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemàtica del ball de bastons i que consisteix a fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l'aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que molts folkloristes han interpretat com a reminiscència de ritus de fertilitat a la terra a manera d'unes supervivències del passat.

Vocabulari[modifica]

El món bastoner a Catalunya disposa d'un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió té el seu vocabulari particular però algunes paraules s'han estès per tot el món bastoner. Podem destacar:

  • Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la mà esquerra i un sol bastó a la dreta.
  • Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
  • Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
  • Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerre. Dona el cops als Dreters.
  • Clos: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerre en un moviment circular per darrere del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
  • Cadena: Moment durant el transcurs d'un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l'altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l'altra filera.
  • Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
  • Sotacama: Picada per sota la cama.

Entitats [cal citació][modifica]

Actualment hi ha l'existència de més d'un centenar de colles a reu del territori Català de les quals prop d'un centenar formen part de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

  1. Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar
  2. Antics Bastoners Estelladors de Prats de Lluçanès
  3. Associació Ball de Bastons de Canyelles
  4. Associació Ball de Bastons del Clot
  5. Associació Bastonera de Sedó
  6. Associació Cultural l’Arreu
  7. Ball de Bastons d’Altafulla
  8. Ball de Bastons d’Igualada
  9. Ball de Bastons de Cambrils
  10. Ball de Bastons de Castellar del Vallès
  11. Ball de Bastons de Cubelles
  12. Ball de Bastons de l’Agrupació de Balls Populars de Canyelles
  13. Ball de Bastons de l’Agrupació de Balls Populars de Roquetes
  14. Ball de Bastons de l’Aleixar
  15. Ball de Bastons de l’Arboç
  16. Ball de Bastons de l’Espluga de Francolí
  17. Ball de Bastons de la Múnia
  18. Ball de Bastons de la Riera de Gaià
  19. Ball de Bastons de la Selva
  20. Ball de Bastons de Llinars del Vallès
  21. Ball de Bastons de Llorenç del Penedès
  22. Ball de Bastons de Masquefa
  23. Ball de Bastons de Montblanc
  24. Ball de Bastons de Salou
  25. Ball de Bastons de Sant Jaume dels Domenys
  26. Ball de Bastons de Sant Pere de Ribes
  27. Ball de Bastons de Tarragona
  28. Ball de Bastons de Torredembarra
  29. Ball de Bastons de Valls
  30. Ball de Bastons del Casal Pere III de Balaguer
  31. Ball de Bastons del Prat de Llobregat
  32. Ball de Bastons del Vendrell Ball de Bastons dels “Blaus” de Granollers
  33. Bastoneres de Canovelles
  34. Bastoners Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca
  35. Bastoners Banyerencs
  36. Bastoners Colla Jove de Castelldefels –ACP-
  37. Bastoners d’Artés
  38. Bastoners de “La SACA”
  39. Bastoners de Barcelona
  40. Bastoners de Cànoves
  41. Bastoners de Copons
  42. Bastoners de Gavà
  43. Bastoners de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova
  44. Bastoners de l’Esbart Dansaire de Martorell
  45. Bastoners de l’Esbart Dansaire de Sant Adrià de Besòs
  46. Bastoners de l’Esbart Mestre Sirés (Entitat Cultural Mestre Sirés)
  47. Bastoners de l’Esbart Ramon d’Olzina de Vila-Seca
  48. Bastoners de l’Esbart Santa Llúcia
  49. Bastoners de La Granada
  50. Bastoners de la UAB
  51. Bastoners de les Guilleries
  52. Bastoners de Malla
  53. Bastoners de Mataró -Entitat Folklòrica Catalana-
  54. Bastoners de Navàs
  55. Bastoners de Peramola
  56. Bastoners de Rajadell
  57. Bastoners de Sant Bartomeu del Grau
  58. Bastoners de Sant Cugat
  59. Bastoners de Sant Quintí de Mediona
  60. Bastoners de Santpedor
  61. Bastoners de Sentmenat
  62. Bastoners de Súria
  63. Bastoners de Terrassa
  64. Bastoners de Vallgorguina
  65. Bastoners del Casc Antic de Barcelona
  66. Bastoners del Raval
  67. Bastoners i Caramelles d’Oló
  68. Bastoners i Caramelles d’Oló i als Picots del Fluvià
  69. Bastoners i Grallers d’Olot
  70. Bastoners Sant Jordi de l’Agrupació Cultural del Bages
  71. Bastoners Sant Sadurní d’Anoia
  72. Bastoners Toc d’Olèrdola
  73. Colla Bastonera de Cardedeu
  74. Colla Bastonera de la Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles
  75. Colla Bastonera del Montserratí (Esparreguera)
  76. Colla bastonera Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana
  77. Colla Bastoners de Gràcia
  78. Colla de Ball de Bastons De Bòlit
  79. Colla de Bastoners d’Esplugues de Llobregat
  80. Colla de Bastoners de la Palma
  81. Colla dels Bastoners de Sabadell
  82. Colla nova de Bastons de Castelldefels
  83. Cos de Bastoners de l’Esbart Català de Dansaires
  84. Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc
  85. El bastó de Sarrià
  86. Els Ceballuts Bastoners de Sant Feliu de Llobregat
  87. Esbart Sant Genís de TaradellBastoners de l’Esbart el Cabirol de Sils
  88. Picacrestes (Prat de Llobregat)

Esdeveniments [cal citació][modifica]

Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya[modifica]

Cartell de la primera Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és un dels esdeveniments més importants que tenen avui en dia les Bastoneres i Bastoners de Catalunya. El primer cop que és celebrat aquesta trobada, va ser a Santa Maria d'Oló [Moianès] el 6 de juny de 1976 i des de les hores que de forma ininterrompuda s'ha celebrat cada any en una població diferent de l'anterior. La següent Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, serà el 12 de maig i organitzada per la Colla de Ball de Bastons de Sabadell.

Referències[modifica]

  1. «Ball de bastons». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Francesc Pujol i Joan Amades, Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, p.89
  3. MASSIP, Francesc : “Elements teatrals de la processó del Corpus de Tortosa” dins Miscel·lània Jordi Carbonell. Volum 3. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A., 1992. -“El Infierno en escena: Presencia Diabolica en el teatro medieval Europeo y sus pervivencas tradicionales” dins d’Euskera XLIV, 1999. Consultat en línia a : http://www.euskaltzaindia.net/dok/euskera/49281.pdf
  4. Robert Rovira Farré, Passat, present i necessitats per al futur al llibre II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana: Comunicacions
  5. «'CONTENTS I ENGANYATS', o l'origen incert dels balls de bastons i de diables, i de les danses i festes de moros i cristians» (en català). Festes.org, 2015. [Consulta: 7 desembre del 2016].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ball de bastons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ball de bastons Modifica l'enllaç a Wikidata