Sança de Castella i de Polònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaserventa de Déu Sança de Castella
Sancha.jpg
La reina en una miniatura del Liber feudorum maior, s. XIII
Biografia
Naixement 1154
Corona de Castella, en lloc desconegut (Toledo o Lleó?)
Mort 9 de novembre de 1208
Monestir de Sixena (Villanueva de Sigena, els Monegres, província d'Osca)
Lloc d'enterrament Monestir de Sixena 
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Reina consort
Orde religiós Monges Santjoanistes
reina, vídua i fundadora
Celebració Església Catòlica
Beatificació Venerada com a serventa de Déu al si de l'orde santjoanista; de vegades anomenada "santa"
Pelegrinatge Monestir de Sixena
Festivitat 9 de novembre (a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem)
Esdeveniment significatiu Reina consort d'Aragó, esposa d'Alfons el Cast; fundadora del Monestir de Sixena i de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem
Iconografia Hàbit de les Comanadores de Sant Joan, amb corona
Altres
Títol Infant de Castella i reina consort d'Aragó
Família Castilian House of Burgundy Tradueix
Cònjuge Alfons el Cast
Fills Constança d'Aragó i de Castella
Pere el Catòlic
Alfons II de Provença
Sança d'Aragó
Elionor d'Aragó i de Castella
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Pares Alfons VII de LleóRiquilda de Polònia
Germans Estefania Alfons de Castella, Sança de Castella i de Barcelona, Constança de Castella i de Barcelona, Dolça II de Provença, Urraca de Castella i Lleó, Sanç III de Castella, Ferran II de Lleó, Alfons de Castella, Ferran de Castella, Garcia de Castella i Albrecht IV von Everstein Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).[1] Fundadora del Monestir de Sixena, és considerada fundadora de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, branca femenina de l'Orde Santjoanista.

Filla del rei de Castella Alfons VII i la seva segona muller, Riquilda de Polònia, nasqué el 21 de setembre de 1154.

El 18 de gener de 1174 es casà a la Seu de Saragossa amb el rei Alfons el Cast,[2] en virtut de l'establert en la Pau Perpètua de Sahagún.[3] D'aquest matrimoni en tingueren:

Després de la mort del seu marit a Perpinyà en 1196, Sança fou relegada pel seu fill Pere el Catòlic a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat en 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort.

Panteó reial de Sixena, amb la tomba de la reina fundadora i la del seu fill Pere el Catòlic.

Portà al monestir la seva filla Constança d'Aragó i de Castella, reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a Sicília per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill Pere el Catòlic.

Com el seu marit, fou protectora de trobadors com Guiraut de Calanson i Peire Raimon.

Veneració[modifica]

Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, i venerada com a serventa de Déu al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent").

A l'església de Nuestra Señora del Temple de Saragossa es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sança de Castella i de Polònia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.45. 
  2. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, p.46. 
  3. Soldevila i Zubiburu, Ferran. «Volum IV: La Catalunya Nacional». A: Història de Catalunya. Editorial Alpha, p.205-6. 

Bibliografia[modifica]