Comuna del Camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona. La Comuna va arribar a aplegar fins a 112 termes o pobles del Camp de Tarragona (avui Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp), alguns només d'una família. Els pobles i termes entraren i sortiren de la comuna al llarg de la història i per tant el nombre de membres era oscil·lant.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera reunió va tenir lloc el 1274, en oposició als drets reials sobre les comunes que exercia el veguer del rei. El 1288 els pobles es revoltaren i al·legaren que eren vassalls dels arquebisbe i no del rei. L'arquebisbe els hi va fer costat. El 1292 i 1296 es produïren altres revoltes sempre acabades amb cessions reials.

El 1305 es va fundar formalment la Comuna contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar als pobles 2/5 del cost de la reconstrucció de les muralles de Tarragona. La capital i lloc de reunió s'establí a La Selva (La Selva del Camp).

El 1322 el rei va atorgar privilegis a la comuna, ja que li servia de contrapoder del de l'Arquebisbe. El 1330 l'Infant Joan d'Aragó i d'Anjou, arquebisbe de Tarragona, va reconèixer la comuna i el rei Joan I va confirmar els drets d'aquesta el 1388, i el rei Martí I ho va fer, ampliant-los, el 1399. Els privilegis van ser recopilats per Berenguer Montserrat el 1449.

Des del 1335 les reunions foren freqüents i la Comuna participa com entitat a moltes guerres. El 1374 la Comuna intervingué en el plet entre el rei i l'arquebisbe Pere de Clasquerí, a favor del darrer, amb desfetes a Vilabella i Vilafortuny. El rei va tractar d'establir la seva senyoria única sobre les terres de la Comuna, però els pobles s'hi oposaren, i molts van ser saquejats per Bernat de Vilademany. El 1393 la Comuna va comprar el perdó reial.

El 1413 la Comuna no volia oposar-se a Jaume II d'Urgell contravenint les ordres reials (Constitució Princeps Manque de 3 d'octubre de 1413). Temps més tard, el juny de 1462, la Comuna es va declarar contraria al rei, sota la direcció del selvatà Cosme de Montserrat, bisbe de Vic, i així es va deslliurar de la jurisdicció reial i també de la de l'Arquebisbe (que feia costat al rei), però les forces reials van desfer als de la comuna i el setembre aquesta va quedar ocupada i sotmesa a l'arquebisbe.

Durant el segle XV els pobles de la costa van patir les escomeses dels pirates musulmans començades ja el segle XIV. El 1527 es va construir una torre de defensa a Salou, que encara existeix, i, per acabar d'arreglar la situació, el 1529 una pesta va assolar la comarca. El pirata Dragut (Barba-roja) va desembarcar a Salou el 1550. Els atacs dels pirates van durar encara tot el segle XVI i continuaven al començar el segle XVII.

El segle XVI la comuna va impulsar la construcció de camins i ponts, que van conduir a millorar notablement la situació fins al 1591, quan hi va haver una nova pesta.

El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

El 1640 la Comuna es va posar al costat de la Generalitat i la seva gent va defensar el coll de Balaguer contra els castellans, però derrotats, es van retirar a Cambrils, que va ser capturada pels castellans el 15 de desembre del 1640. Poc després, el dia 24 de desembre, va caure Tarragona, que va entregar el francès Epenan, defensor de la ciutat. Derrotats els castellans, Tarragona fou assetjada pels francesos aliats dels catalans. Tant francesos com castellans es comportaven com ocupants i no varen ser ben rebuts pels catalans de la Comuna. El 1647 gairebé tots els pobles de la Comuna van jurar fidelitat al rei francès però el 1651 van quedar sotmeses pels castellans.

El 1705 la comuna es va declarar per l'arxiduc. Al capdavant dels austriacistes estaven els germans riudomencs Nebot i el rector de Vilabella. Francesos i castellans van ocupar la zona el 1708 però el 1710 tornava al bàndol de l'arxiduc en un acord que fou de fet el darrer de l'entitat (el 13 de setembre de 1710) si bé encara hi va haver algunes actuacions fins al 1712.

Tot i ser abolida pel decret de Nova Planta del 1716, es va mantenir la resistència activa contra el nou rei francès fins al 1719 sota el comandament de Pere Joan Barceló (Carrasclet).