Bràfim

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBràfim
Escut de Bràfim
Escut de Bràfim
Brafim vistaGeneral.JPG
Vista general de Bràfim- presa des de l'ermita del Lloret

Localització
Localització de Bràfim respecte de l'Alt Camp.svg
41° 16′ 14″ N, 1° 20′ 30″ E / 41.270555555556°N,1.3416666666667°E / 41.270555555556; 1.3416666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Entitats de població 1
Població
Total 668 (2016)
• Densitat 104,38 hab/km²
Gentilici Brafimenc, brafimenca
Geografia
Superfície 6,4 km²
Altitud 236 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Joan Josep Raventós Coral
Indicatius
Codi postal 43812
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43034
Codi IDESCAT 430347
Altres dades
Agermanament Prayssac (França)

Web brafim.altanet.org
Modifica dades a Wikidata

Bràfim és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat a uns 10 km. de Valls i a uns 20 de Tarragona, a la banda dreta del riu Gaià. Limita amb els municipis de Montferri a l'est, Vila-Rodona i Alió al nord, Puigpelat a l'oest i Vilabella al sud.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom "Bràfim" prové de l'àrab "Ibrahim" (el poble figura en documents del segle X com "Abrahim"). És, doncs, un patronímic. En època romana el terme estava ja poblat com ho testimonien les restes trobades al vilar de Povill.

L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de població, és a dir, una vegada conquerida als musulmans fou repoblada i regulada.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[1]

Economia[modifica | modifica el codi]

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.928 pessetes (227,95 euros).[1]

El 1983 el terme municipal de Bràfim comptava amb unes 71 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[1]

L'economia és principalment agrícola, de secà (vinyes i oliveres) amb poca extensió del regadiu format per arbres fruiters (cirerers). Hi ha granges ovines i porcines.

El sector industrial es troba centrat en la transformació i comercialització dels productes de la vinya (vins Padró, Cooperativa Agrícola).

Entre el seu terme municipal i el d'Alió s'ha creat recentment un polígon industrial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 21 35 272 928 1.101 1.064 1.096 1.132 1.086
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.009 940 834 797 683 677 592 574 577 562
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
569 567 573 580 610 650 652 680 670 660
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Bràfim, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Joan Josep Raventós i Coral 224 4 57.34%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Lluís Ribé i Pié 162 3 40.49%
En blanc 8 2.17%
Total 402 7

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Bràfim, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 171 46,21
ERC Oriol Junqueras 94 25,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 35 9,45
PSC Pere Navarro 24 6,48
ICV-EUiA Joan Herrera 15 4,05
C's Albert Rivera 13 3,51
CUP David Fernández 7 1,89
Vots en blanc 3 0,8
Altres 8 4,05
Total 377 78,71

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El lloc més emblemàtic del poble és l'ermita de Loreto, dedicada, com el seu nom indica, a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d'un turonet, anomenat Puig Rodó, permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.

Hom té notícia de l'existència del santuari des del segle XII, encara que l'edifici actual és del segle XX. Hi destaquen les pintures murals del cambril (1923), de Joan Llimona i Bruguera. Als anys seixanta es condicionà l'entorn del santuari, de manera que ara disposa d'una pineda, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo.

La Torre de Bràfim, o Torre del Garriga, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bràfim Modifica l'enllaç a Wikidata