Vés al contingut

Bràfim

Plantilla:Infotaula geografia políticaBràfim
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 16′ 14″ N, 1° 20′ 30″ E / 41.270555555556°N,1.3416666666667°E / 41.270555555556; 1.3416666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp Modifica el valor a Wikidata
CapitalBràfim Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població697 (2025) Modifica el valor a Wikidata (108,91 hab./km²)
Llars35 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBrafimenc, brafimenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud236 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcalde Modifica el valor a WikidataXavier Rius (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal43812 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43034 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430347 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbrafim.cat Modifica el valor a Wikidata

Bràfim és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Geografia

[modifica]

Està situat a uns 10 km de Valls i a uns 20 km de Tarragona, a la banda dreta del riu Gaià. Limita amb els municipis de Montferri a l'est, Vila-Rodona i Alió al nord, Puigpelat a l'oest i Vilabella al sud.

Història

[modifica]

El nom "Bràfim" prové del nom personal àrab Brāhim[1] (el poble figura en documents del segle x com "Abrahim"). És, doncs, un patronímic. En època romana el terme estava ja poblat com ho testimonien les restes trobades al vilar de Povill.

L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de població, és a dir, una vegada conquerida als musulmans fou repoblada i regulada.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[2]

Economia

[modifica]

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.928 pessetes (227,95 euros).[2]

El 1983 el terme municipal de Bràfim comptava amb unes 71 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[2]

L'economia és principalment agrícola, de secà (vinyes i oliveres) amb poca extensió del regadiu format per arbres fruiters (cirerers). Hi ha granges ovines i porcines.

El sector industrial es troba centrat en la transformació i comercialització dels productes de la vinya (vins Padró, Cooperativa Agrícola).

Entre el seu terme municipal i el d'Alió s'ha creat recentment un polígon industrial.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
21 21 35 272 928 1.101 1.064 1.096 1.132 1.086
1920193019401950196019701981199019921994
1.009 940 834 797 683 677 592 574 577 577
1996199820002002200420062008201020122014
569 567 573 580 610 650 652 680 670
660
2016201820202022202420262028203020322034
668
673
695
687
696 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]

Eleccions municipals

[modifica]

Nombre de regidors per partit[3][4]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts----------33
ERC-------33444
CiU7455777443--
Altres0a3b2b2c--------
Total777777777777

a ORT; b Entesa - Independents de Bràfim; c Unió Independents de Bràfim;

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

[modifica]
Resultats electorals - Bràfim, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 171 46,21
ERC Oriol Junqueras 94 25,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 35 9,45
PSC Pere Navarro 24 6,48
ICV-EUiA Joan Herrera 15 4,05
C's Albert Rivera 13 3,51
CUP David Fernández 7 1,89
Vots en blanc 3 0,8
Altres 8 4,05
Total 377 78,71

Llocs d'interès

[modifica]

El lloc més emblemàtic del poble és l'ermita de Loreto, dedicada, com el seu nom indica, a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d'un turonet, anomenat Puig Rodó, permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.

Hom té notícia de l'existència del santuari des del segle xii, encara que l'edifici actual és del segle xix. Hi destaquen les pintures murals del cambril (1923), de Joan Llimona i Bruguera. Als anys seixanta es condicionà l'entorn del santuari, de manera que ara disposa d'una pineda, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo.

La Torre de Bràfim, o Torre del Garriga, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Les Barraques de Bràfim són un conjunt de barraques de pedra que formen part, de manera individualitzada, de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Persones il·lustres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 març 2021].
  2. 1 2 3 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.
  3. «Eleccions municipals: resultats històrics en vots 1979-2023. Bràfim» (en català). [Consulta: 25 juliol 2025].
  4. Ministeri de l'Interior. «Resultats electorals. Mapa electoral» (en castellà). [Consulta: 25 juliol 2025].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
  • Bràfim - Lloc web oficial (català)
  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya