Aiguamúrcia

Aiguamúrcia
Localització
41° 19′ 45″ N, 1° 21′ 31″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Capital	Santes Creus
Població humana
Total	961 (2022)
• Densitat	13,16 hab./km²
Llars	33 (1553)
Gentilici	Aiguamurcienc, aiguamurcienca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	73 km²
Altitud	314 m
Limita amb	el Montmell Vila-rodona Pontons Querol el Pla de Santa Maria el Pont d'Armentera
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Palma Raposo
Identificador descriptiu
Codi postal	43815
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	977
Codi INE	43001
Codi IDESCAT	430017
Altres
Lloc web	aiguamurcia.cat

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Monestir de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia.

Geografia

• Llista de topònims d'Aiguamúrcia (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister, les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.

Es troba en regressió demogràfica: el 2005 tenia 65 habitants, 63 el 2006 i 59 el 2007. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.

D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Té diverses masies, com Ca l'Estanella, situada a 518 metres.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Aiguamúrcia	53
Albà, l'	19
Ordres, les	11
Pla de Manlleu, el	150
Planeta, la	4
Pobles, les	158
Santes Creus	164
Mas d'en Parès	254
Manantials, els	80
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 24 37 33 261 561 1.943 2.113 2.498 1.902 1.911

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.768 1.535 1.475 1.405 1.069 766 604 547 568 568

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 614 627 652 671 690 797 886 914 906 909

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 903 893 930 961 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Aiguamúrcia, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	192		38,24
	ERC	Oriol Junqueras	99		19,72
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	52		10,35
	PSC	Pere Navarro	47		9,36
	ICV-EUiA	Joan Herrera	37		7,37
	CUP	David Fernández	22		4,38
	C's	Albert Rivera	22		4,38
	Vots en blanc		7		1,38
	Altres		24		9,16
Total		507			72,84

Història

Article principal: Nucli històric d'Aiguamúrcia

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ('aigua marcida', 'aigua morta'), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dona com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle x. A mitjan segle xii s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

Economia

Principalment basada en l'agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 17.437 pessetes (104,80 euros).

El 1983 el terme municipal d'Aiguamúrcia comptava amb unes 131 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 138 d'entre 5 i 50 hectàrees, 17 d'entre 50 i 200 hectàrees i 4 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.

Govern i administració

Resultat de les eleccions municipals del 2007:

• CiU: 3 regidors (197 vots - 35,95%)
• Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia (IMA-EPM): 2 regidors (163 vots - 29,74%)
• PSC: 2 regidors (135 vots - 24,64%)

L'alcalde del municipi des del 1991, Josep Jesús Escoda i Anguera, de CiU, fou rellevat per Ramon Banach i Gallard, del PSC, el juny del 2009, arran del pacte de govern entre CiU i el PSC.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamúrcia

• Pàgina web de l'Ajuntament
• http://www.altcamp.info/aiguamurcia.htm
• Aiguamúrcia a la Generalitat de Catalunya
• Aiguamúrcia a l'Institut d'Estadística de Catalunya