Aiguamúrcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAiguamúrcia
Aiguamúrcia
Escut d'Aiguamúrcia
SantesCreusClaustro.jpg
Monestir de Santes Creus

Localització
Localització d'Aiguamúrcia respecte de l'Alt Camp.svg
41° 19′ 46″ N, 1° 21′ 31″ E / 41.329339°N,1.3585409°E / 41.329339; 1.3585409
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Entitats de població
Entitats de població 9
Conté L'Albà
Població
Total 903 (2016)
• Densitat 12,37 hab/km²
Gentilici Aiguamurcienc, aiguamurcienca
Geografia
Superfície 73 km²
Altitud 314 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Josefina Bartolí Parera
Indicatius
Codi postal 43815
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 977
Codi INE 43001
Codi IDESCAT 430017
Altres dades

Web aiguamurcia.altanet.org
Modifica dades a Wikidata

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister i actual cap del municipi), les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.

Es troba en regressió demogràfica: el 2005 tenia 65 habitants, 63 el 2006 i 59 el 2007. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.

D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2013)
Aiguamúrcia 62
Albà, l' 25
Ordres, les 10
Pla de Manlleu, el 144
Planeta, la 5
Pobles, les 170
Santes Creus 178
Urbanització el Mas d'en Perers 246
Urbanització els Manantials 78
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 37 33 261 561 1.943 2.113 2.498 1.902 1.911
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.768 1.535 1.475 1.405 1.069 766 604 547 568 580
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
614 627 652 671 690 797 886 914 906 909
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Aiguamúrcia, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 192 38,24
ERC Oriol Junqueras 99 19,72
PPC Alicia Sánchez-Camacho 52 10,35
PSC Pere Navarro 47 9,36
ICV-EUiA Joan Herrera 37 7,37
CUP David Fernández 22 4,38
C's Albert Rivera 22 4,38
Vots en blanc 7 1,38
Altres 24 9,16
Total 507 72,84

Història[modifica | modifica el codi]

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.[1]

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

Principalment basada en l'agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 17.437 pessetes (104,80 euros).[2]

El 1983 el terme municipal d'Aiguamúrcia comptava amb unes 131 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 138 d'entre 5 i 50 hectàrees, 17 d'entre 50 i 200 hectàrees i 4 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.[2]

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Resultat de les eleccions municipals del 2007:

  • CiU: 3 regidors (197 vots - 35,95%)
  • Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia (IMA-EPM): 2 regidors (163 vots - 29,74%)
  • PSC: 2 regidors (135 vots - 24,64%)

L'alcalde del municipi des del 1991, Josep Jesús Escoda i Anguera, de CiU, fou rellevat per Ramon Banach i Gallard, del PSC, el juny del 2009, arran del pacte de govern entre CiU i el PSC.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  3. El Punt: «Ramon Banach substitueix Josep-Jesús Escoda a l'alcaldia, segons el pacte de govern»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamúrcia Modifica l'enllaç a Wikidata