El Milà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Milà
Escut del Milà
Escut del Milà
ElMila.jpg
Església parroquial de Santa Úrsula de 1912. El Milà.

Localització
Localització del Milà respecte de l'Alt Camp.svg
41° 15′ 00″ N, 1° 12′ 31″ E / 41.25°N,1.2086111111111°E / 41.25; 1.2086111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Entitats de població 1
Població
Total 178 (2016)
• Densitat 43,41 hab/km²
Gentilici Milanenc, milanenca
Geografia
Superfície 4,1 km²
Altitud 166 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Antoni Palau Bosch
Indicatius
Codi postal 43143
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43083
Codi IDESCAT 430831
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la província de Tarragona, Catalunya. Situat a la riba dreta del riu Francolí, des de fa gairebé un segle el poble no supera els 200 habitants i, a inicis del segle XIX, és el segon més petit en nombre de persones de la comarca. Pot accedir-s'hi des d'Alcover per la carretera TV-7221. S'hi pot arribar per un camí en bon estat des del Rourell. Entre els seus fills il·lustres destaquen Joan Martí Alanis, un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 1970 fins al 2003, i Felip de Veciana Caylà, advocat i besnét de Pere Màrtir de Veciana i de Miró, alcalde de Valls i comandant de les Esquadres, origen dels Mossos d'Esquadra. En el seu patrimoni arquitectònic prenen rellevància el castell d'origen medieval, annexat a una capella romànica, i l'església parroquial dedicada a Santa Úrsula, d'estil neo-gòtic.

Història[modifica | modifica el codi]

Alguns historiadors pensen que el seu origen és al feu de Ponç de Montoliu al voltant de l'any 1065. L'any 1194 apareix com a propietat de l'Església de Tarragona. L'any 1391 el rei Joan I va cedir tots els seus drets feudals a l'arquebisbe de Tarragona Ennec de Vallterra.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[1]

L'església vella del Milà dedicada a l'advocació de Santa Úrsula, data, possiblement, del segle XVIII i es troba, per un dels seus costats, annexada a l'anomenat "castell", essent la capella d'aquest des de l'any 1711, quan va acabar-se. És un edifici d'estil gòtic, d'una nau, de planta rectangular i elaborat amb pedra i maçoneria. Segons l'historiador Carles Bertran, l'església posseïa arcs ogivals, avui dia desapareguts, que subjectaven la seva coberta, la qual era de fusta. S'hi accedia després de pujar tres graons i travessar la porta principal, adovellada amb un òcul al capdamunt. El dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l'església, amb dues obertures per col·locar-hi dues campanes, va caure sobre la seva volta. Aquest fet va provocar que el Santíssim Sagrament fos traslladat a la casa rectoral i que la missa se celebrés allà i al "castell", propietat de la família Veciana-Sainz de la Torre. Posteriorment, es va llogar un magatzem per celebrar els oficis religiosos, situat al número 17 del carrer Major. Aquesta situació va durar dos anys.

Del 1910 al 1912 es va construir la nova església de Santa Úrsula del Milà gràcies als constructors del Milà Pere i Isidre Banús. El temple es va acabar el 24 de març del 1912 i el mateix dia s'hi va traslladar, en un acte on va participar tot el poble, el Santíssim Sagrament. L'endemà es va celebrar la primera missa i es va beneir. Dos anys i mig després, el 21 d'octubre del 1914, el secretari de cambra de l'arquebisbe de Tarragona, Llorenç Virgili, en nom d'aquest, va beneir per segona vegada l'església parroquial del Milà.

Economia[modifica | modifica el codi]

El seu territori és pla i amb abundants pous per la seva proximitat al riu Francolí. Existeixen cultius de regadiu encara que el cultiu més important és l'avellaner. També hi ha granges dedicades a l'avicultura i al bestiar porcí. El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 58.986 pessetes (354,51 euros).[1] El 1983 el terme municipal d'El Milà comptava amb unes 35 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 14 d'entre 5 i 50 hectàrees.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
4 3 6 68 178 256 261 306 272 313
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
308 276 281 210 186 148 154 144 162 151
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
156 147 162 162 178 180 177 180 174 174
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - El Milà, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 43 43,43
ERC Oriol Junqueras 17 17,17
PPC Alicia Sánchez-Camacho 15 15,15
PSC Pere Navarro 8 8,08
ICV-EUiA Joan Herrera 8 8,08
C's Albert Rivera 3 3,03
CUP David Fernández 1 1,01
Vots en blanc 3 3,03
Altres 1 2,02
Total 99 70,71

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Panoràmica del Milà des d'un turó proper (febrer 2011).

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Milà Modifica l'enllaç a Wikidata