Antonio Baños i Boncompain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Baños)
Infotaula de personaAntonio Baños i Boncompain
Antonio Baños recortado.jpg
Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Baños Boncompain Modifica el valor a Wikidata
1967 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Nou Barris (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 12 gener 2016 (renúncia)Pilar Castillejo i Medina →

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - periodisme
Escola Virolai Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptor, polític, activista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm2433900 Twitter: antoniobanos_ Modifica el valor a Wikidata

Antonio Baños i Boncompain (Barcelona, Barcelona, 1967) és un periodista i escriptor català.

Trajectòria[modifica]

Es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Ha treballat a diversos mitjans de comunicació. En ràdio ha col·laborat amb Ràdio Associació de Catalunya, COM Ràdio o Ràdio Nacional d'Espanya. Televisions com Televisió de Catalunya, Betevé i La Sexta i publicacions com El Periódico, Ara, Catalunya Plural, ADN, La Marea i Público.[2] i moltes més. Va ser subdirector de Ajoblanco i ha treballat en múltiples projectes editorials i audiovisuals.

Ha fet periodisme de divulgació econòmica en diversos mitjans i ha publicat dos llibres sobre el tema: La economía no existe, publicat el 2009, i Posteconomía, del 2012, on critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme. El novembre de 2012 va publicar un article irònic titulat "Guia pràctica de l'expulsió catalana de l'euro"[3] i el 2013 va publicar La rebel·lió catalana amb l'editorial La Butxaca on defensa la constitució d'una república catalana.[4]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, fou cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollit en primàries com a independent.[5] La seva coalició va obtenir uns resultats històrics, arribant als 10 escons de representació al Parlament de Catalunya. El 4 de gener de 2016 va renunciar a la seva acta de diputat després que decisió del consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP-Crida Constituent de no donar suport a la investidura d'Artur Mas.[6] signifiqués la derrota de la postura. El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l'escó després de participar en la sessió d'investidura i votar al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont.

És ex secretari nacional de l'ANC.[cal citació]

Com a músic ha estat membre del grup Los Carradine des de 1989 i ha publicat dos discos: Sospechoso tren de vida (2006) i Academia rocanrol (2016).[cal citació]

Judici[modifica]

El 27 de febrer de 2019, durant el judici al procés independentista català, tant ell com la representant de la CUP Eulàlia Reguant es van negar a respondre les preguntes que va formular el partit d'extrema dreta Vox en qualitat d'acusació particular.[7] El motiu de l'acció va ser la voluntat de fer patent «l'anomalia de la presència de Vox com a acusació popular en el judici contra el dret a l'autodeterminació i denunciar la connivència entre l'extrema dreta i l'aparell judicial espanyol».[8] Per aquests fets, a l'abril de 2021, el Jutjat d'instrucció número 10 de Madrid va acceptar la investigació del cas i al llarg de la tardor va sol·licitar al Tribunal Suprem espanyol que es declarés competent per a jutjar a Reguant, en tant que aforada.[9] Durant la primera fase d'investigació ambdós encausats també es van negar a respondre les interpel·lacions de Vox, que va ser part de l'acusació d'aquell judici.[9] La fiscalia provincial de Madrid va intervenir-hi i va qualificar els fets com a punibles per desobediència greu, tot sol·licitant per a cadascun d'ells una pena de mig any de presó i la inhabilitació del sufragi passiu.[9] Així doncs se'l va citar, en via ordinària,[9] pel 29 de setembre de 2022.[10]

Arribada la data, es va presentar al Jutjat penal número 30 de Madrid i va quedar vist per sentència després de marxar i descriure el judici com a «ridícul» per no poder declarar en català davant de la magistrada Hortensia De Oro-Pulido.[11][12] Tanmateix, durant el judici, la Fiscalia va rebaixar la petició a una pena de 4 mesos de presó i 4 mesos d'inhabilitació del sufragi passiu.[11][12] A l'entrada del tribunal va ser acompanyat per Eulàlia Reguant, que el dia abans havia declarat al Tribunal Suprem espanyol, així com la diputada al Parlament de Catalunya Dolors Sabater i del diputat al Congrés dels Diputats Albert Botran, tots ells de la CUP.[13] Dues setmanes més tard, l'11 d'octubre, va ser condemnat a 4 mesos de presó i al pagament de les costes processals, si bé la sentència va ser recurrible davant l'Audiència Provincial de Madrid en els següents 10 dies.[14] En ús d'aquest dret, la defensa va recorre la sentència i el recurs d'apel·lació va ser admès a tràmit el 29 de novembre de 2022.[15] En l'escrit es va esgrimir que, abans de la vista, s'havia sol·licitat la intervenció d'un intèrpret però la resposta, de caràcter denegatòria, va arribar en el mateix moment del judici, fet que havia comportat una vulneració dels drets fonamentals.[15]

Finalment, el 12 de desembre de 2022, el comitè de suport va organitzar un acte de final de campanya anomenat «La protecció judicial a l’extrema dreta» a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb la participació dels implicats Eulàlia Reguant i Antonio Baños.[16][17] A l'acte hi van assistir els portaveus del grup parlamentari d'ERC, Marta Vilalta i Jordi Orobitg, i el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.[16][17] També va estar prevista la presència de representants de Junts per Catalunya i l'Assemblea Nacional Catalana però, per qüestions d'última hora, van resultar baixa.[16][17]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «200 artistas catalanes piden el voto para la CUP» (en castellà). Europa Press, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. «Les cares de la CUP més enllà de David Fernàndez». Crític, 23-06-2015.
  3. Notícia a Vilaweb, el 10 de novembre de 2012
  4. Bosch, Marc; Nagel, Klaus-Jürgen «Independencia de Cataluña: ¿sí, sí/no, o no? Sobre la campaña que no podía ser (pero ha sido)». Iberoamericana, XV, n. 59, 2015, pàg. 206. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2015 [Consulta: 27 setembre 2015]. Arxivat 28 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  5. «Antonio Baños: 'He acceptat d'entrar al bombo de candidats de la CUP per al 27-S'». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 maig 2015].
  6. «Antonio Baños renuncia a l'acta de diputat de la CUP». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 gener 2016].
  7. «Vídeo: Eulàlia Reguant es nega a respondre a Vox i Marchena l’amenaça amb conseqüències legals». Vilaweb.cat, 27-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2022].
  8. «Reguant demana la nul·litat del procediment per no haver respost a Vox durant el judici de l'1-O». Vilaweb.cat, 10-01-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «El Suprem obre judici oral contra Reguant per no haver respost a Vox en el judici contra l'1-O». Vilaweb.cat, 20-12-2021. [Consulta: 16 febrer 2022].
  10. «Antonio Baños: "M'agradaria que arribessin les tendes que esperem des del 3-O"». Vilaweb.cat, 25-09-2022. [Consulta: 27 setembre 2022].
  11. 11,0 11,1 «Baños no declara al judici per no contestar a Vox perquè no li permeten fer-ho en català». CCMA.cat, 29-09-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
  12. 12,0 12,1 «Baños diu a la jutgessa de Madrid que no parlarà en una llengua estrangera». Vilaweb.cat, 29-09-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
  13. «Antonio Baños, a judici per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox». Vilaweb.cat, 29-09-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  14. «Antonio Baños, condemnat a 4 mesos de presó per no respondre a Vox al judici del procés». CCMA.cat, 11-10-2022. [Consulta: 11 octubre 2022].
  15. 15,0 15,1 «Admeten a tràmit el recurs d’apel·lació de Baños pel judici per desobediència». Vilaweb.cat, 29-11-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
  16. 16,0 16,1 16,2 «La CUP critica que amb la modificació del codi penal es negocien sortides individuals». Vilaweb.cat, 12-12-2022. [Consulta: 17 desembre 2022].
  17. 17,0 17,1 17,2 «La CUP, contrària a la modificació del Codi perquè negocia "sortides individuals i no col·lectives"». LaRepública.cat, 12-12-2022. [Consulta: 17 desembre 2022].
  18. «La cara B: Una altra mirada al procés». RacoCatalà.

Enllaços externs[modifica]