Jordi Borràs i Abelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Borràs i Abelló
Jordi Borràs Abelló.jpg
Biografia
Naixement 1981 (37/38 anys)
Vila de Gràcia
Educació Escola Massana
Activitat
Ocupació Fotoperiodista
Ocupador Nació Digital
El món
Argia
Crític
La Directa
El Temps
Hope not Hate
Interessat en Ultradreta
Obra
Obres destacables Warcelona, una història de violència (2013)
Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya (2015)
Desmuntant Societat Civil Catalana (2015)
La cara B del procés (2016)
Dies que duraran anys (2018)
Família
Germans Enric Borràs i Abelló
Parents Xavier Borràs Calvo (oncle)
Lloc web Lloc web oficial
Twitter: jordiborras Instagram: jordiborrasfoto
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Borràs i Abelló (Gràcia, Barcelona, 1981) és un il·lustrador i fotoperiodista català. És germà d'Enric Borràs i nebot de Xavier Borràs i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment publica a El Crític, El Món o la revista basca Argia.

Biografia[modifica]

Net d'un capità artiller de la República i maqui, perseguit, exiliat, represaliat i fill d'un antifranquista i activista independentista,[1] Borràs és Graduat Superior en Il·lustració per l'Escola Massana, on va descobrir la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines i s'ha especialitzat en qüestions socials en el camp del fotoperiodisme.[2]

Ha treballat com a reporter gràfic independent per a diferents mitjans de comunicació catalans com Nació Digital,[3] La Directa, o El Temps, on també ha publicat diversos reportatges d'investigació. A escala internacional, ha publicat fotografies a diversos periòdics i agències internacionals i també a les revistes especialitzades en extrema dreta Hope Not Hate i Expo, així com a mitjans de la resta d'Espanya.[4][5]

Ultradreta[modifica]

Borràs s'ha especialitzat en crònica fotogràfica social i amb un interès especial en l'extrema dreta que actua a Catalunya.[6][7][8][9][10] Ha documentat fotogràficament bona part de les manifestacions i actes públics realitzats per tot tipus d'organitzacions i grupuscles relacionats amb la ultra dreta des dels anys 2010. Arran dels seus reportatges, Borràs va començar a rebre amenaces de grups feixistes el 2013, que la policia va investigar.[11][1] Entre elles, destaca la crida del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, a militants del partit d'ultradreta perquè agredissin el fotoperiodista: "Li foteu una bona hòstia i que marxi". Arran de l'amenaça, realitzada durant la manifestació feixista del 12 d'octubre a Montjuïc, la Fiscalia va demanar cinc anys de presó[12] tot i que finalment Chaparro només fou condemnat a un any de reclusió[13] que encara no ha complert. Es dóna la circumstància que Pedro Chaparro també va ser condemnat anteriorment a 4 anys de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, tot i que el Tribunal constitucional li va suspendre l'entrada a presó tant a ell com a la resta de condemnats.[14] El 22 d'abril de 2015 presentà Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya[15][16][17][18] (Pol·len Edicions, 2015) al Pati Llimona de Barcelona.[19] El llibre fou presentat per tota Catalunya i a Berlin.[20]

Durant aquests anys va anar documentant la creació de grups organitzats espanyolistes que s'oposaven a la independència de Catalunya, la majoria sorgits com a reacció de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta investigació el va portar a publicar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana[21] (Saldonar, 2015) que destapa l'origen d'aquesta entitat i demostra els lligams de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta.[22]

Independentisme[modifica]

Borràs també ha anat documentant el procés independentista i la vida parlamentària. D'aquest seguiment va sorgir el llibre La cara B del procés, en col·laboració amb Antonio Baños. Més endavant publicaria el llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018), va arribar a ser el segon llibre més venut[23] en català del gènere no-ficció durant el Sant Jordi del mateix any. També es van fer edicions en castellà i anglès. Com a curiositat, fou el llibre que Quim Torra lliurà al cap d'Estat Felip VI durant la seva trobada amb motiu de la inauguració dels Jocs olímpics del Mediterrani a Tarragona.

Agressió[modifica]

El juliol de 2018 fou agredit a cops de puny al carrer dels Capellans del barri Gòtic de Barcelona per un home que s'identificava com a policia i que va cridar "Viva España, viva Franco" Més endavant es va saber que el presumpte agressor és un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola.[24][25] Tres setmanes després de l'agressió, el secretari de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil, Juan Ramon Manzanares, celebrà via twitter l'atemptat contra el fotoperiodista.[26] El judici va tenir lloc a finals d'octubre del mateix any.

Publicacions[modifica]

Presentació del llibre Plvs Vltra al Pati Llimona de Barcelona (22 d'abril de 2015)

Ha publicat els llibres:

Exposicions[modifica]

També ha exposat alguns dels seus treballs a exposicions individuals i col·lectives :

  • 2001: Sentiments i altres paranoies. Espai Índex, Barcelona.
  • 2002: Declaració de principis. Espai Índex, Barcelona.
  • 2003: Col·lectiva d'estiu. A la Sala Qüestió d'Art de Barcelona.
  • 2007: Padiglione d'Arte Giovane. Mostra col·lectiva internacional organitzada per INVERART a la ciutat de Milà, Itàlia.
  • 2007: L'Home Elefant. Exposició individual al Cafè Literari Artemísia de Barcelona.
  • 2009: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2010: I el futur com pinta? Exposició col·lectiva de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, APIC, a Barcelona.
  • 2010: Saló del còmic social. Mostra col·lectiva organitzada per ATTAC Catalunya a la ciutat de Barcelona.
  • 2010: Poesia literal. Exposició individual al Centre Cívic Parc Sandaru de Barcelona.
  • 2011: Il·lustració Directa, il·lustració de premsa. Exposició col·lectiva d'il·lustradors del Setmanari Directa. Itinerant per tot Catalunya.
  • 2011: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva i itinerant organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2012-2014: Exposició individual de fotografies: Warcelona, una història de violència.Itinerant per tots els Països Catalans.
  • Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions, 2013)
  • 2014-2015: Art veu i vot, artistes pel dret a decidir. Itinerant per tot Catalunya
  • 2015: La Guspira, exposició fotogràfica sobre Can Vies.[29]
  • 2017. Exposició fotogràfica col·lectiva sobre música basca a Barcelona 1987-2017. Pati Llimona de Barcelona.
  • 2018. Exposició fotogràfica col·lectiva Vis a Vis, 155 fotos per la llibertat a Perpinyà.

Premis i reconeixements[modifica]

La Fundació Comissió de la Dignitat lliura el Premi Dignitat 2016 va premiar a Jordi Borràs per "per la "valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès", així com pels seus llibres i reportatges sobre els moviments d'ultradreta a Catalunya, i la publicació de títols com Desmuntant Societat Civil Catalana o Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'Espanyolisme a Catalunya". Precisament la publicació de Desmuntant Societat Civil Catalana també li va fer valer el premi LiberisLiber "Pensa" (no ficció) 2016[30] atorgat per la Fira d'Editorials Independents.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Iborra, Yeray S. «Entrevista a Jordi Borràs, fotoperiodista i il·lustrador» (en ca). Crític.
  2. ↑ "Els mitjans no silencien la protesta, la condemnen", Jordi Borràs. La Columna, 05-06-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  3. ↑ «Articles de Jordi Borràs a Nació Digital». [Consulta: 31 març 2015].
  4. ↑ Espècies Protegides - Entrevista a Jordi Borràs. Cadena SER, 14-01-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  5. ↑ El Balcó. Entrevista a Xavier Vinader, periodista i Jordi Borras, fotoperiodista, sobre els grups d'extrema dreta. Cadena SER, 20-10-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  6. ↑ Qui hi ha darrere els grups radicals d'ultradreta espanyolistes?. TV3, Televisió de Catalunya, 05-11-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  7. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta». El Periodico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  8. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de mort de grups feixistes». ARA, 16-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  9. ↑ «El fotògraf Jordi Borràs, amenaçat de mort per la ultradreta». 8TV, 17-10-2013. [Consulta: 10 abril 2015].
  10. ↑ «Abren un expediente sancionador al Cesicat por el seguimiento a un fotoperiodista» (en català). El Mundo, 31-03-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  11. ↑ NacióDigital «Dos membres de Democracia Nacional, citats a declarar per les amenaces a Jordi Borrà» (en ca). Nació Digital.
  12. ↑ «La Fiscalia demana 5 anys de presó per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs» (en català). ND, 05-07-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  13. ↑ 324cat «Ratifiquen l'any de presó a un dels ultres de Blanquerna per amenaces a Jordi Borràs» (en ca-es). CCMA.
  14. ↑ «El TC suspèn l'entrada a presó dels ultres condemnats per l'atac a Blanquerna» (en ca). Ara.cat.
  15. ↑ video
  16. ↑ El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta. El Periódico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 31 març 2015].
  17. ↑ «Entrevista de ràdio al programa La Tribu de Catalunya Ràdio», 05-12-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  18. ↑ «Jordi Borràs: "L'unionisme sap que té infiltrats d'extrema dreta però ho amaga"». Catalunya Ràdio, 27-04-2015. [Consulta: 5 maig 2015].
  19. ↑ «Jordi Borràs presenta dimecres el seu últim llibre: «Plus Ultra»». Nació Digital, 16-04-2015.
  20. ↑ Presentació del llibre Plus Ultra a Berlin. TV3, Televisió de Catalunya, 27-06-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  21. ↑ «Entrevista a Vilaweb. Jordi Borràs: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d’extrema dreta’» (en català). Vilaweb, 02-12-2015. [Consulta: 30 juny 2017].
  22. ↑ Borràs, Jordi «Pučnik, cofundador de SCC: "Em van fer fora després que no m'empassés les excuses sobre l'extrema dreta"» (en ca). El Món, 10-09-2015.
  23. ↑ «El rànquing definitiu dels llibres més venuts de Sant Jordi 2018» (en ca). [Consulta: 6 maig 2018].
  24. ↑ «El policia que va agredir Jordi Borràs és un inspector de la brigada d’informació». La Directa.
  25. ↑ «L’agressor de Jordi Borràs és un policia nacional espanyol que “no patrulla al carrer des de fa molt de temps”». La Directa.
  26. ↑ «El secretari de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil celebra l’agressió contra Jordi Borràs». Vilaweb, 08-08-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].
  27. ↑ «Llibre Warcelona». Pol·len Edicions, 2013. [Consulta: 31 març 2015].
  28. ↑ Desmuntat societat civil catalana
  29. ↑ «La Guspira de Jordi Borràs». El Crític, 06-03-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  30. ↑ «El llibre 'Desmuntant Societat Civil Catalana', guanyador del premi de no ficció de LiberisLiber» (en ca-es). Grup de Periodistes Ramon Barnils, 02-10-2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Borràs i Abelló Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Borràs_i_Abelló&oldid=20480147»