Jordi Borràs i Abelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Borràs i Abelló
Jordi Borràs Abelló.jpg
Biografia
Naixement1981 (38/39 anys)
Vila de Gràcia (Barcelonès)
FormacióEscola Massana . il·lustració
Activitat
OcupacióFotoperiodista
OcupadorNació Digital
El Món
Argia
Crític
La Directa
El Temps
Hope not Hate
Interessat enUltradreta
Participà en
13 de juliol de 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017
Obra
Obres destacables
Família
GermansEnric Borràs i Abelló
ParentsXavier Borràs Calvo (oncle)
Lloc webLloc web
Twitter: jordiborras Instagram: jordiborrasfoto
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Borràs i Abelló (Gràcia, Barcelona, 1981) és un il·lustrador i fotoperiodista català. És germà d'Enric Borràs i nebot de Xavier Borràs i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment publica a El Crític, El Món o la revista basca Argia.

Biografia[modifica]

Net d'un capità artiller de la República i maqui, perseguit, exiliat, represaliat i fill d'un antifranquista i activista independentista,[1] Borràs és Graduat Superior en Il·lustració per l'Escola Massana, on va descobrir la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines i s'ha especialitzat en qüestions socials en el camp del fotoperiodisme.[2]

Ha treballat com a reporter gràfic independent per a diferents mitjans de comunicació catalans com Nació Digital,[3] La Directa, o El Temps, on també ha publicat diversos reportatges d'investigació. A escala internacional, ha publicat fotografies a diversos periòdics i agències internacionals i també a les revistes especialitzades en extrema dreta Hope Not Hate i Expo, així com a mitjans de la resta d'Espanya.[4][5]

Com a artista gràfic, també dissenya cobertes de llibres; per exemple, per a Edicions del 1979.

Ultradreta[modifica]

Borràs s'ha especialitzat en crònica fotogràfica social i amb un interès especial en l'extrema dreta que actua a Catalunya.[6][7][8][9][10] Ha documentat fotogràficament bona part de les manifestacions i actes públics realitzats per tot tipus d'organitzacions i grupuscles relacionats amb la ultra dreta des dels anys 2010. Arran dels seus reportatges, Borràs va començar a rebre amenaces de grups feixistes el 2013, que la policia va investigar.[11][1] Entre elles, destaca la crida del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, a militants del partit d'ultradreta perquè agredissin el fotoperiodista: "Li foteu una bona hòstia i que marxi". Arran de l'amenaça, realitzada durant la manifestació feixista del 12 d'octubre a Montjuïc, la Fiscalia va demanar cinc anys de presó[12] tot i que finalment Chaparro només fou condemnat a un any de reclusió[13] que encara no ha complert. Es dóna la circumstància que Pedro Chaparro també va ser condemnat anteriorment a 4 anys de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, tot i que el Tribunal constitucional li va suspendre l'entrada a presó tant a ell com a la resta de condemnats.[14] El 22 d'abril de 2015 presentà Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya[15][16][17][18] (Pol·len Edicions, 2015) al Pati Llimona de Barcelona.[19] El llibre fou presentat per tota Catalunya i a Berlín.[20]

Durant aquests anys va anar documentant la creació de grups organitzats espanyolistes que s'oposaven a la independència de Catalunya, la majoria sorgits com a reacció de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta investigació el va portar a publicar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana[21] (Saldonar, 2015) que destapa l'origen d'aquesta entitat i demostra els lligams de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta.[22]

Independentisme[modifica]

Borràs també ha anat documentant el procés independentista i la vida parlamentària. D'aquest seguiment va sorgir el llibre La cara B del procés, en col·laboració amb Antonio Baños. Més endavant publicaria el llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018), va arribar a ser el segon llibre més venut[23] en català del gènere no-ficció durant el Sant Jordi del mateix any. També es van fer edicions en castellà i anglès. Com a curiositat, fou el llibre que Quim Torra lliurà al cap d'Estat Felip VI durant la seva trobada amb motiu de la inauguració dels Jocs olímpics del Mediterrani a Tarragona.

Agressió[modifica]

El juliol de 2018 fou agredit a cops de puny al carrer dels Capellans del barri Gòtic de Barcelona per un home que s'identificava com a policia i que va cridar "Viva España, viva Franco" Més endavant es va saber que el presumpte agressor és un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola.[24][25] Tres setmanes després de l'agressió, el secretari de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil, Juan Ramon Manzanares, celebrà via Twitter l'atemptat contra el fotoperiodista.[26] El judici va tenir lloc a finals d'octubre del mateix any.

Publicacions[modifica]

Presentació del llibre Plvs Vltra al Pati Llimona de Barcelona (22 d'abril de 2015)

Ha publicat els llibres:

Exposicions[modifica]

També ha exposat alguns dels seus treballs a exposicions individuals i col·lectives :

  • 2001: Sentiments i altres paranoies. Espai Índex, Barcelona.
  • 2002: Declaració de principis. Espai Índex, Barcelona.
  • 2003: Col·lectiva d'estiu. A la Sala Qüestió d'Art de Barcelona.
  • 2007: Padiglione d'Arte Giovane. Mostra col·lectiva internacional organitzada per INVERART a la ciutat de Milà, Itàlia.
  • 2007: L'Home Elefant. Exposició individual al Cafè Literari Artemísia de Barcelona.
  • 2009: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2010: I el futur com pinta? Exposició col·lectiva de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, APIC, a Barcelona.
  • 2010: Saló del còmic social. Mostra col·lectiva organitzada per ATTAC Catalunya a la ciutat de Barcelona.
  • 2010: Poesia literal. Exposició individual al Centre Cívic Parc Sandaru de Barcelona.
  • 2011: Il·lustració Directa, il·lustració de premsa. Exposició col·lectiva d'il·lustradors del Setmanari Directa. Itinerant per tot Catalunya.
  • 2011: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva i itinerant organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2012-2014: Exposició individual de fotografies: Warcelona, una història de violència.Itinerant per tots els Països Catalans.
  • Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions, 2013)
  • 2014-2015: Art veu i vot, artistes pel dret a decidir. Itinerant per tot Catalunya
  • 2015: La Guspira, exposició fotogràfica sobre Can Vies.[29]
  • 2017. Exposició fotogràfica col·lectiva sobre música basca a Barcelona 1987-2017. Pati Llimona de Barcelona.
  • 2018. Exposició fotogràfica col·lectiva Vis a Vis, 155 fotos per la llibertat a Perpinyà.

Premis i reconeixements[modifica]

  • La Fundació Comissió de la Dignitat lliura va atorgar el Premi Dignitat 2016 a Jordi Borràs «per la valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès, així com pels seus llibres i reportatges sobre els moviments d'ultradreta a Catalunya, i la publicació de títols com Desmuntant Societat Civil Catalana o Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'Espanyolisme a Catalunya». Precisament la publicació de Desmuntant Societat Civil Catalana també li va fer valer el premi LiberisLiber Pensa (no ficció) 2016[30] atorgat per la Fira d'Editorials Independents.
  • L'any 2019, li fou concedit el Premi 2N per les llibertats i contra el feixisme, en la Categoria Nacional, en reconeixement a la lluita contra la repressió havent-la sofert a causa de la seva labor com a fotoperiodista, atorgat per l'Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida.[31]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Iborra, Yeray S. «Entrevista a Jordi Borràs, fotoperiodista i il·lustrador» (en català). Crític.
  2. ↑ "Els mitjans no silencien la protesta, la condemnen", Jordi Borràs. La Columna, 05-06-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  3. ↑ «Articles de Jordi Borràs a Nació Digital». [Consulta: 31 març 2015].
  4. ↑ Espècies Protegides - Entrevista a Jordi Borràs. Cadena SER, 14-01-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  5. ↑ El Balcó. Entrevista a Xavier Vinader, periodista i Jordi Borras, fotoperiodista, sobre els grups d'extrema dreta. Cadena SER, 20-10-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  6. ↑ Qui hi ha darrere els grups radicals d'ultradreta espanyolistes?. TV3, Televisió de Catalunya, 05-11-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  7. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta». El Periodico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  8. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de mort de grups feixistes». ARA, 16-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  9. ↑ «El fotògraf Jordi Borràs, amenaçat de mort per la ultradreta». 8TV, 17-10-2013. [Consulta: 10 abril 2015].
  10. ↑ «Abren un expediente sancionador al Cesicat por el seguimiento a un fotoperiodista» (en català). El Mundo, 31-03-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  11. ↑ NacióDigital «Dos membres de Democracia Nacional, citats a declarar per les amenaces a Jordi Borrà» (en català). Nació Digital.
  12. ↑ «La Fiscalia demana 5 anys de presó per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs» (en català). ND, 05-07-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  13. ↑ 324cat «Ratifiquen l'any de presó a un dels ultres de Blanquerna per amenaces a Jordi Borràs» (en català). CCMA.
  14. ↑ «El TC suspèn l'entrada a presó dels ultres condemnats per l'atac a Blanquerna» (en català). Ara.cat.
  15. ↑ video
  16. ↑ El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta. El Periódico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 31 març 2015].
  17. ↑ «Entrevista de ràdio al programa La Tribu de Catalunya Ràdio», 05-12-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  18. ↑ «Jordi Borràs: "L'unionisme sap que té infiltrats d'extrema dreta però ho amaga"». Catalunya Ràdio, 27-04-2015. [Consulta: 5 maig 2015].
  19. ↑ «Jordi Borràs presenta dimecres el seu últim llibre: «Plus Ultra»». Nació Digital, 16-04-2015.
  20. ↑ Presentació del llibre Plus Ultra a Berlin. TV3, Televisió de Catalunya, 27-06-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  21. ↑ «Entrevista a Vilaweb. Jordi Borràs: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d’extrema dreta’» (en català). Vilaweb, 02-12-2015. [Consulta: 30 juny 2017].
  22. ↑ Borràs, Jordi «Pučnik, cofundador de SCC: "Em van fer fora després que no m'empassés les excuses sobre l'extrema dreta"» (en català). El Món, 10-09-2015.
  23. ↑ «El rànquing definitiu dels llibres més venuts de Sant Jordi 2018» (en català). [Consulta: 6 maig 2018].
  24. ↑ «El policia que va agredir Jordi Borràs és un inspector de la brigada d’informació». La Directa.
  25. ↑ «L’agressor de Jordi Borràs és un policia nacional espanyol que “no patrulla al carrer des de fa molt de temps”». La Directa.
  26. ↑ «El secretari de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil celebra l’agressió contra Jordi Borràs». Vilaweb, 08-08-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].
  27. ↑ «Llibre Warcelona». Pol·len Edicions, 2013. [Consulta: 31 març 2015].
  28. ↑ Desmuntat societat civil catalana
  29. ↑ «La Guspira de Jordi Borràs». El Crític, 06-03-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  30. ↑ «El llibre 'Desmuntant Societat Civil Catalana', guanyador del premi de no ficció de LiberisLiber» (en català). Grup de Periodistes Ramon Barnils, 02-10-2016.
  31. ↑ «La lluita ferma contra el feixisme, premiada per La Baula de Lleida». Territoris.cat, 31-10-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Borràs i Abelló
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Borràs_i_Abelló&oldid=22404244»