Jordi Borràs i Abelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Borràs i Abelló

Jordi Borràs (2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1981 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Massana - il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotoperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNació Digital
El Món
Argia
Hope not Hate
Crític
Directa
El Temps
La Mira Magazin Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enUltradreta Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara!
28 març 2022Defensem l'escola en català
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansEnric Borràs i Abelló Modifica el valor a Wikidata
ParentsXavier Borràs Calvo (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjborras.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6460488 Twitter: jordiborras Instagram: jordiborrasfoto Goodreads author: 19224554 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Borràs i Abelló (Gràcia, 1981) és un il·lustrador i fotoperiodista català, especialitzat en els moviments d'ultradreta a tot Europa. Exerceix de cap de fotografia de la publicació digital La Mira[1] i ha publicat a Crític, El Món i la revista basca Argia.[2] És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.[3]

Biografia[modifica]

Net d'un capità artiller de la República i maqui, perseguit, exiliat, represaliat i fill d'un antifranquista i activista independentista,[4] Borràs és graduat superior en Il·lustració per l'Escola Massana, on va descobrir la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines i s'ha especialitzat en qüestions socials en el camp del fotoperiodisme.[5]

Ha treballat com a reporter gràfic independent per a diferents mitjans de comunicació catalans com Nació Digital,[6] La Directa, o El Temps, on també ha publicat diversos reportatges d'investigació. A escala internacional, ha publicat fotografies a diversos periòdics i agències internacionals i també a les revistes especialitzades en extrema dreta Hope Not Hate i Expo, així com a mitjans de la resta d'Espanya.[7][8] Actualment és cap de fotografia de la revista digital La Mira.[9]

Ultradreta[modifica]

Borràs s'ha especialitzat en crònica fotogràfica social i amb un interès especial en l'extrema dreta que actua a Catalunya.[10][11][12][13][14] Ha documentat fotogràficament bona part de les manifestacions i actes públics realitzats per tot tipus d'organitzacions i grupuscles relacionats amb la ultra dreta des dels anys 2010. Arran dels seus reportatges, Borràs va començar a rebre amenaces de grups feixistes el 2013, que la policia va investigar.[15][4] Entre elles, destaca la crida del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, a militants del partit d'ultradreta perquè agredissin el fotoperiodista: "Li foteu una bona hòstia i que marxi". Arran de l'amenaça, realitzada durant la manifestació feixista del 12 d'octubre a Montjuïc, la Fiscalia va demanar cinc anys de presó[16] tot i que finalment Chaparro només fou condemnat a un any de reclusió[17] que encara no ha complert. Es dona la circumstància que Pedro Chaparro també va ser condemnat anteriorment a 4 anys de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, tot i que el Tribunal constitucional li va suspendre l'entrada a presó tant a ell com a la resta de condemnats.[18] El 22 d'abril de 2015 presentà Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya[19][20][21][22] (Pol·len Edicions, 2015) al Pati Llimona de Barcelona.[23] El llibre fou presentat per tota Catalunya i a Berlín.[24]

Durant aquests anys va anar documentant la creació de grups organitzats espanyolistes que s'oposaven a la independència de Catalunya, la majoria sorgits com a reacció de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta investigació el va portar a publicar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana[25] (Saldonar, 2015) que destapa l'origen d'aquesta entitat i demostra els lligams de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta.[26]

Independentisme[modifica]

Borràs també ha anat documentant el procés independentista i la vida parlamentària. D'aquest seguiment va sorgir el llibre La cara B del procés, en col·laboració amb Antonio Baños. Més endavant publicaria el llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018), va arribar a ser el segon llibre més venut[27] en català del gènere no-ficció durant el Sant Jordi del mateix any. També es van fer edicions en castellà i anglès. Com a curiositat, fou el llibre que Quim Torra lliurà al cap d'Estat Felip VI durant la seva trobada amb motiu de la inauguració dels Jocs olímpics del Mediterrani a Tarragona.

Agressió[modifica]

El juliol de 2018 fou agredit a cops de puny al carrer dels Capellans del barri Gòtic de Barcelona per un home que s'identificava com a policia i que va cridar "Viva España, viva Franco". Més endavant es va saber que el presumpte agressor era un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola.[28][29] Tres setmanes després, el secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil, Juan Ramon Manzanares, celebrà via Twitter l'atemptat contra el fotoperiodista.[30] El seu agressor, Javier R., policia nacional membre de la Brigada d'Informació especialitzat en terrorisme gihadista, és militant de Vox a Barcelona des de 2016.

La fiscalia va demanar dos anys de presó pels delictes d'agressió amb l'agreujant de delicte d'odi per motius ideològics.[31] El gener de 2022 l'inspector de policia va acceptar que l'havia colpejat per motius ideològics i no pas perquè ell l’hagués agredit abans, evitant així el judici. Va rebre una condemna d'un any de presó; el pagament d’una indemnització de set mil euros i de les costes processals; una ordre d’allunyament durant quatre anys; i l’obligació de fer dos cursos de prevenció de la violència.[32] El 20 de juny de 2022, la Policia espanyola va comunicar que el seu agent havia estat suspès de sou i feina durant un any.[33] Aquesta sanció va ser criticada per la víctima per tractar-se d'una mesura de mínims tenint en compte que, segons el reglament intern de la policia, es tracta d'una falta molt greu.[33]

Obra publicada[modifica]

Presentació del llibre Plvs Vltra al Pati Llimona de Barcelona (22 d'abril de 2015)

Exposicions[modifica]

Ha exposat alguns dels seus treballs a exposicions individuals i col·lectives:

  • 2001: Sentiments i altres paranoies. Espai Índex, Barcelona.
  • 2002: Declaració de principis. Espai Índex, Barcelona.
  • 2003: Col·lectiva d'estiu. A la Sala Qüestió d'Art de Barcelona.
  • 2007: Padiglione d'Arte Giovane. Mostra col·lectiva internacional organitzada per INVERART a la ciutat de Milà, Itàlia.
  • 2007: L'Home Elefant. Exposició individual al Cafè Literari Artemísia de Barcelona.
  • 2009: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2010: I el futur com pinta? Exposició col·lectiva de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, APIC, a Barcelona.
  • 2010: Saló del còmic social. Mostra col·lectiva organitzada per ATTAC Catalunya a la ciutat de Barcelona.
  • 2010: Poesia literal. Exposició individual al Centre Cívic Parc Sandaru de Barcelona.
  • 2011: Il·lustració Directa, il·lustració de premsa. Exposició col·lectiva d'il·lustradors del Setmanari Directa. Itinerant per tot Catalunya.
  • 2011: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva i itinerant organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2012-2014: Exposició individual de fotografies: Warcelona, una història de violència. Itinerant per tots els Països Catalans.
  • Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions, 2013)
  • 2014-2015: Art veu i vot, artistes pel dret a decidir. Itinerant per tot Catalunya
  • 2015: La Guspira, exposició fotogràfica sobre Can Vies.[36]
  • 2017. Exposició fotogràfica col·lectiva sobre música basca a Barcelona 1987-2017. Pati Llimona de Barcelona.
  • 2018. Exposició fotogràfica col·lectiva Vis a Vis, 155 fotos per la llibertat Arxivat 2018-09-01 a Wayback Machine. a Perpinyà.
  • 2021. Exposició «Catalunya any 0. Veure el virus» al Palau Robert de Barcelona.[37]

Premis i reconeixements[modifica]

Retrat del 2015

La Fundació Comissió de la Dignitat lliura va atorgar el Premi Dignitat 2016 a Jordi Borràs «per la valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès, així com pels seus llibres i reportatges sobre els moviments d'ultradreta a Catalunya, i la publicació de títols com Desmuntant Societat Civil Catalana o Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'Espanyolisme a Catalunya». Precisament la publicació de Desmuntant Societat Civil Catalana també li va fer valer el premi LiberisLiber Pensa (no-ficció) 2016[38] atorgat per la Fira d'Editorials Independents.

L'any 2019 li fou concedit el Premi 2N per les llibertats i contra el feixisme, en la Categoria Nacional, en reconeixement a la lluita contra la repressió havent-la sofert a causa de la seva labor com a fotoperiodista, atorgat per l'Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida.[39]

L'any 2023 guanyà el Premi Josep Maria Planes d'investigació periodística per Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI en el qual, segons el jurat, queda recollit un treball «exhaustiu», realitzat durant una «llarga investigació de tants anys», publicat en un llibre «de qualitat, ben documentat i contrastat».[40][41] Aquell mateix any obtingué el 33è Premi turístic internacional Pica d'Estats de premsa, ràdio, televisió i internet, en la categoria de millor reportatge fotogràfic, pel reportatge La roda de la vida comença a Lessui, publicat a La Mira Magazin el 24 de setembre de 2022.[42][43][44]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jordi Borràs, cap de fotografia de LA MIRA, parla de fotografiar la pandèmia a la Facultat de Comunicació Blanquerna», 11-03-2021. [Consulta: 12 abril 2021].
  2. ↑ «Jordi Borràs». ElCritic.cat. [Consulta: 12 abril 2021].
  3. ↑ «El Grup Barnils denuncia les amenaces de l'extrema dreta a Jordi Borràs». GrupBarnils.cat, 12-10-2015. [Consulta: 12 abril 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Iborra, Yeray S. «Entrevista a Jordi Borràs, fotoperiodista i il·lustrador». Crític.
  5. ↑ "Els mitjans no silencien la protesta, la condemnen", Jordi Borràs. La Columna, 05-06-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  6. ↑ «Articles de Jordi Borràs a Nació Digital». [Consulta: 31 març 2015].
  7. ↑ Espècies Protegides - Entrevista a Jordi Borràs Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.. Cadena SER, 14-01-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  8. ↑ El Balcó. Entrevista a Xavier Vinader, periodista i Jordi Borras, fotoperiodista, sobre els grups d'extrema dreta. Cadena SER, 20-10-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  9. ↑ «Qui som - LA MIRA - Magazín» (en catalan). [Consulta: 27 febrer 2020].
  10. ↑ Qui hi ha darrere els grups radicals d'ultradreta espanyolistes?. TV3, Televisió de Catalunya, 05-11-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  11. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta». El Periodico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  12. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de mort de grups feixistes». ARA, 16-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  13. ↑ «El fotògraf Jordi Borràs, amenaçat de mort per la ultradreta». 8TV, 17-10-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 abril 2015].
  14. ↑ «Abren un expediente sancionador al Cesicat por el seguimiento a un fotoperiodista». El Mundo, 31-03-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  15. ↑ NacióDigital «Dos membres de Democracia Nacional, citats a declarar per les amenaces a Jordi Borrà». Nació Digital.
  16. ↑ «La Fiscalia demana 5 anys de presó per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs». ND, 05-07-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  17. ↑ 324cat «Ratifiquen l'any de presó a un dels ultres de Blanquerna per amenaces a Jordi Borràs». CCMA.
  18. ↑ «El TC suspèn l'entrada a presó dels ultres condemnats per l'atac a Blanquerna». Ara.cat.
  19. ↑ video
  20. ↑ El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta. El Periódico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 31 març 2015].
  21. ↑ «Entrevista de ràdio al programa La Tribu de Catalunya Ràdio», 05-12-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  22. ↑ «Jordi Borràs: "L'unionisme sap que té infiltrats d'extrema dreta però ho amaga"». Catalunya Ràdio, 27-04-2015. [Consulta: 5 maig 2015].
  23. ↑ «Jordi Borràs presenta dimecres el seu últim llibre: «Plus Ultra»». Nació Digital, 16-04-2015.
  24. ↑ Presentació del llibre Plus Ultra a Berlin. TV3, Televisió de Catalunya, 27-06-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  25. ↑ «Entrevista a Vilaweb. Jordi Borràs: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d'extrema dreta’». Vilaweb, 02-12-2015. [Consulta: 30 juny 2017].
  26. ↑ Borràs, Jordi «Pučnik, cofundador de SCC: "Em van fer fora després que no m'empassés les excuses sobre l'extrema dreta"». El Món, 10-09-2015. Arxivat de l'original el 2018-10-02 [Consulta: 2 octubre 2018].
  27. ↑ «El rànquing definitiu dels llibres més venuts de Sant Jordi 2018». [Consulta: 6 maig 2018].
  28. ↑ «El policia que va agredir Jordi Borràs és un inspector de la brigada d'informació». La Directa.
  29. ↑ «L'agressor de Jordi Borràs és un policia nacional espanyol que “no patrulla al carrer des de fa molt de temps”». La Directa.
  30. ↑ «El secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil celebra l'agressió contra Jordi Borràs». Vilaweb, 08-08-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].
  31. ↑ «El policía nacional que atacó al fotoperiodista catalán Jordi Borràs se afilió a Vox cuando en 2016 Abascal apostó por la ultraderecha». [Consulta: 27 febrer 2020].
  32. ↑ «Jordi Borràs: "L'actitud del policia era de derrota, de xaiet degollat"». [Consulta: 26 gener 2022].
  33. ↑ 33,0 33,1 «La policia espanyola imposa una sanció mínima a l’inspector que va agredir Jordi Borràs». Vilaweb, 20-06-2022. [Consulta: 22 juny 2022].
  34. ↑ «Llibre Warcelona». Pol·len Edicions, 2013. [Consulta: 31 març 2015].
  35. ↑ Desmuntat societat civil catalana
  36. ↑ «La Guspira de Jordi Borràs». El Crític, 06-03-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  37. ↑ «Jordi Borràs fotografia la pandèmia». Barcelona Cultura. [Consulta: 9 abril 2021].
  38. ↑ «El llibre 'Desmuntant Societat Civil Catalana', guanyador del premi de no ficció de LiberisLiber». Grup de Periodistes Ramon Barnils, 02-10-2016.
  39. ↑ «La lluita ferma contra el feixisme, premiada per La Baula de Lleida». Territoris.cat, 31-10-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
  40. ↑ «Jordi Borràs guanya el 10è Premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació». Comunicació21.cat, 17-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  41. ↑ «Jordi Borràs guanya el X Premi Josep M. Planes per la seva investigació sobre l'extrema dreta». NacióDigital.cat, 17-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  42. ↑ «El Jurat el premi internacional Pica d'Estats fa públics els guanyadors de la 33a edició del guardó». Periodistes.cat, 06-02-2023. [Consulta: 1r maig 2023].
  43. ↑ «El 33è Premi Pica d’Estats entrega els guardons a cinc treballs amb protagonisme pirinenc». PirineusDigital.cat, 29-04-2023. [Consulta: 1r maig 2023].
  44. ↑ «La Diputació de Lleida lliura el Premi turístic internacional Pica d'Estats als guanyadors de la 33a edició». CCMA.cat, 28-04-2023. [Consulta: 1r maig 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Borràs i Abelló
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Borràs_i_Abelló&oldid=32168728»