Jordi Borràs i Abelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Borràs i Abelló
Jordi Borràs Abelló.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1981 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Massana - il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotoperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNació Digital
El Món
Argia
Crític
Directa
El Temps
Hope not Hate Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enUltradreta Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansEnric Borràs i Abelló Modifica el valor a Wikidata
ParentsXavier Borràs Calvo (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjborras.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6460488 Twitter: jordiborras Instagram: jordiborrasfoto Modifica el valor a Wikidata

Jordi Borràs i Abelló (Gràcia, Barcelona, 1981) és un il·lustrador i fotoperiodista català, especialitzat en els moviments d'ultradreta a tot Europa. Exerceix de cap de fotografia de la publicació digital La Mira[1] i ha publicat a Crític, El Món i la revista basca Argia.[2] És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.[3]

Biografia[modifica]

Net d'un capità artiller de la República i maqui, perseguit, exiliat, represaliat i fill d'un antifranquista i activista independentista,[4] Borràs és graduat superior en Il·lustració per l'Escola Massana, on va descobrir la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines i s'ha especialitzat en qüestions socials en el camp del fotoperiodisme.[5]

Ha treballat com a reporter gràfic independent per a diferents mitjans de comunicació catalans com Nació Digital,[6] La Directa, o El Temps, on també ha publicat diversos reportatges d'investigació. A escala internacional, ha publicat fotografies a diversos periòdics i agències internacionals i també a les revistes especialitzades en extrema dreta Hope Not Hate i Expo, així com a mitjans de la resta d'Espanya.[7][8] Actualment és cap de fotografia de la revista digital La Mira.[9]

Com a artista gràfic, també dissenya cobertes de llibres; per exemple, per a Edicions del 1979.[cal citació]

Ultradreta[modifica]

Borràs s'ha especialitzat en crònica fotogràfica social i amb un interès especial en l'extrema dreta que actua a Catalunya.[10][11][12][13][14] Ha documentat fotogràficament bona part de les manifestacions i actes públics realitzats per tot tipus d'organitzacions i grupuscles relacionats amb la ultra dreta des dels anys 2010. Arran dels seus reportatges, Borràs va començar a rebre amenaces de grups feixistes el 2013, que la policia va investigar.[15][4] Entre elles, destaca la crida del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, a militants del partit d'ultradreta perquè agredissin el fotoperiodista: "Li foteu una bona hòstia i que marxi". Arran de l'amenaça, realitzada durant la manifestació feixista del 12 d'octubre a Montjuïc, la Fiscalia va demanar cinc anys de presó[16] tot i que finalment Chaparro només fou condemnat a un any de reclusió[17] que encara no ha complert. Es dona la circumstància que Pedro Chaparro també va ser condemnat anteriorment a 4 anys de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, tot i que el Tribunal constitucional li va suspendre l'entrada a presó tant a ell com a la resta de condemnats.[18] El 22 d'abril de 2015 presentà Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya[19][20][21][22] (Pol·len Edicions, 2015) al Pati Llimona de Barcelona.[23] El llibre fou presentat per tota Catalunya i a Berlín.[24]

Durant aquests anys va anar documentant la creació de grups organitzats espanyolistes que s'oposaven a la independència de Catalunya, la majoria sorgits com a reacció de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta investigació el va portar a publicar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana[25] (Saldonar, 2015) que destapa l'origen d'aquesta entitat i demostra els lligams de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta.[26]

Independentisme[modifica]

Borràs també ha anat documentant el procés independentista i la vida parlamentària. D'aquest seguiment va sorgir el llibre La cara B del procés, en col·laboració amb Antonio Baños. Més endavant publicaria el llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018), va arribar a ser el segon llibre més venut[27] en català del gènere no-ficció durant el Sant Jordi del mateix any. També es van fer edicions en castellà i anglès. Com a curiositat, fou el llibre que Quim Torra lliurà al cap d'Estat Felip VI durant la seva trobada amb motiu de la inauguració dels Jocs olímpics del Mediterrani a Tarragona.

Agressió[modifica]

El juliol de 2018 fou agredit a cops de puny al carrer dels Capellans del barri Gòtic de Barcelona per un home que s'identificava com a policia i que va cridar "Viva España, viva Franco". Més endavant es va saber que el presumpte agressor era un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola.[28][29] Tres setmanes després, el secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil, Juan Ramon Manzanares, celebrà via Twitter l'atemptat contra el fotoperiodista.[30] El seu agressor, Javier R., policia nacional membre de la Brigada d'Informació especialitzat en terrorisme gihadista, és militant de Vox a Barcelona des de 2016.

La fiscalia va demanar dos anys de presó pels delictes d'agressió amb l'agreujant de delicte d'odi per motius ideològics.[31] El gener de 2022 l'inspector de policia va acceptar que l'havia colpejat per motius ideològics i no pas perquè ell l’hagués agredit abans, evitant així el judici. Va rebre una condemna d'un any de presó; el pagament d’una indemnització de set mil euros i de les costes processals; una ordre d’allunyament durant quatre anys; i l’obligació de fer dos cursos de prevenció de la violència.[32] El 20 de juny de 2022, la Policia espanyola va comunicar que el seu agent havia estat suspès de sou i feina durant un any.[33] Aquesta sanció va ser criticada per la víctima per tractar-se d'una mesura de mínims tenint en compte que, segons el reglament intern de la policia, es tracta d'una falta molt greu.[33]

Publicacions[modifica]

Presentació del llibre Plvs Vltra al Pati Llimona de Barcelona (22 d'abril de 2015)

Ha publicat els llibres:

Exposicions[modifica]

També ha exposat alguns dels seus treballs a exposicions individuals i col·lectives :

  • 2001: Sentiments i altres paranoies. Espai Índex, Barcelona.
  • 2002: Declaració de principis. Espai Índex, Barcelona.
  • 2003: Col·lectiva d'estiu. A la Sala Qüestió d'Art de Barcelona.
  • 2007: Padiglione d'Arte Giovane. Mostra col·lectiva internacional organitzada per INVERART a la ciutat de Milà, Itàlia.
  • 2007: L'Home Elefant. Exposició individual al Cafè Literari Artemísia de Barcelona.
  • 2009: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2010: I el futur com pinta? Exposició col·lectiva de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, APIC, a Barcelona.
  • 2010: Saló del còmic social. Mostra col·lectiva organitzada per ATTAC Catalunya a la ciutat de Barcelona.
  • 2010: Poesia literal. Exposició individual al Centre Cívic Parc Sandaru de Barcelona.
  • 2011: Il·lustració Directa, il·lustració de premsa. Exposició col·lectiva d'il·lustradors del Setmanari Directa. Itinerant per tot Catalunya.
  • 2011: Mercat d'Art Jove de Sant Boi. Mostra col·lectiva i itinerant organitzada per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
  • 2012-2014: Exposició individual de fotografies: Warcelona, una història de violència. Itinerant per tots els Països Catalans.
  • Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions, 2013)
  • 2014-2015: Art veu i vot, artistes pel dret a decidir. Itinerant per tot Catalunya
  • 2015: La Guspira, exposició fotogràfica sobre Can Vies.[36]
  • 2017. Exposició fotogràfica col·lectiva sobre música basca a Barcelona 1987-2017. Pati Llimona de Barcelona.
  • 2018. Exposició fotogràfica col·lectiva Vis a Vis, 155 fotos per la llibertat Arxivat 2018-09-01 a Wayback Machine. a Perpinyà.
  • 2021. Exposició «Catalunya any 0. Veure el virus» al Palau Robert de Barcelona.[37]

Premis i reconeixements[modifica]

  • La Fundació Comissió de la Dignitat lliura va atorgar el Premi Dignitat 2016 a Jordi Borràs «per la valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès, així com pels seus llibres i reportatges sobre els moviments d'ultradreta a Catalunya, i la publicació de títols com Desmuntant Societat Civil Catalana o Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'Espanyolisme a Catalunya». Precisament la publicació de Desmuntant Societat Civil Catalana també li va fer valer el premi LiberisLiber Pensa (no ficció) 2016[38] atorgat per la Fira d'Editorials Independents.
  • L'any 2019, li fou concedit el Premi 2N per les llibertats i contra el feixisme, en la Categoria Nacional, en reconeixement a la lluita contra la repressió havent-la sofert a causa de la seva labor com a fotoperiodista, atorgat per l'Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida.[39]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jordi Borràs, cap de fotografia de LA MIRA, parla de fotografiar la pandèmia a la Facultat de Comunicació Blanquerna», 11-03-2021. [Consulta: 12 abril 2021].
  2. ↑ «Jordi Borràs». ElCritic.cat. [Consulta: 12 abril 2021].
  3. ↑ «El Grup Barnils denuncia les amenaces de l'extrema dreta a Jordi Borràs». GrupBarnils.cat, 12-10-2015. [Consulta: 12 abril 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Iborra, Yeray S. «Entrevista a Jordi Borràs, fotoperiodista i il·lustrador». Crític.
  5. ↑ "Els mitjans no silencien la protesta, la condemnen", Jordi Borràs. La Columna, 05-06-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  6. ↑ «Articles de Jordi Borràs a Nació Digital». [Consulta: 31 març 2015].
  7. ↑ Espècies Protegides - Entrevista a Jordi Borràs Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.. Cadena SER, 14-01-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  8. ↑ El Balcó. Entrevista a Xavier Vinader, periodista i Jordi Borras, fotoperiodista, sobre els grups d'extrema dreta. Cadena SER, 20-10-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  9. ↑ «Qui som - LA MIRA - Magazín» (en catalan). [Consulta: 27 febrer 2020].
  10. ↑ Qui hi ha darrere els grups radicals d'ultradreta espanyolistes?. TV3, Televisió de Catalunya, 05-11-2014 [Consulta: 31 març 2015].
  11. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta». El Periodico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  12. ↑ «El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de mort de grups feixistes». ARA, 16-10-2013 [Consulta: 10 abril 2015].
  13. ↑ «El fotògraf Jordi Borràs, amenaçat de mort per la ultradreta». 8TV, 17-10-2013. [Consulta: 10 abril 2015].
  14. ↑ «Abren un expediente sancionador al Cesicat por el seguimiento a un fotoperiodista». El Mundo, 31-03-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  15. ↑ NacióDigital «Dos membres de Democracia Nacional, citats a declarar per les amenaces a Jordi Borrà». Nació Digital.
  16. ↑ «La Fiscalia demana 5 anys de presó per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs». ND, 05-07-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  17. ↑ 324cat «Ratifiquen l'any de presó a un dels ultres de Blanquerna per amenaces a Jordi Borràs». CCMA.
  18. ↑ «El TC suspèn l'entrada a presó dels ultres condemnats per l'atac a Blanquerna». Ara.cat.
  19. ↑ video
  20. ↑ El fotoperiodista Jordi Borràs denuncia amenaces de grups d'ultradreta. El Periódico de Catalunya, 18-10-2013 [Consulta: 31 març 2015].
  21. ↑ «Entrevista de ràdio al programa La Tribu de Catalunya Ràdio», 05-12-2014. [Consulta: 10 abril 2015].
  22. ↑ «Jordi Borràs: "L'unionisme sap que té infiltrats d'extrema dreta però ho amaga"». Catalunya Ràdio, 27-04-2015. [Consulta: 5 maig 2015].
  23. ↑ «Jordi Borràs presenta dimecres el seu últim llibre: «Plus Ultra»». Nació Digital, 16-04-2015.
  24. ↑ Presentació del llibre Plus Ultra a Berlin. TV3, Televisió de Catalunya, 27-06-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  25. ↑ «Entrevista a Vilaweb. Jordi Borràs: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d'extrema dreta’». Vilaweb, 02-12-2015. [Consulta: 30 juny 2017].
  26. ↑ Borràs, Jordi «Pučnik, cofundador de SCC: "Em van fer fora després que no m'empassés les excuses sobre l'extrema dreta"». El Món, 10-09-2015. Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine.
  27. ↑ «El rànquing definitiu dels llibres més venuts de Sant Jordi 2018». [Consulta: 6 maig 2018].
  28. ↑ «El policia que va agredir Jordi Borràs és un inspector de la brigada d'informació». La Directa.
  29. ↑ «L'agressor de Jordi Borràs és un policia nacional espanyol que “no patrulla al carrer des de fa molt de temps”». La Directa.
  30. ↑ «El secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil celebra l'agressió contra Jordi Borràs». Vilaweb, 08-08-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].
  31. ↑ «El policía nacional que atacó al fotoperiodista catalán Jordi Borràs se afilió a Vox cuando en 2016 Abascal apostó por la ultraderecha». [Consulta: 27 febrer 2020].
  32. ↑ «Jordi Borràs: "L'actitud del policia era de derrota, de xaiet degollat"». [Consulta: 26 gener 2022].
  33. ↑ 33,0 33,1 «La policia espanyola imposa una sanció mínima a l’inspector que va agredir Jordi Borràs». Vilaweb, 20-06-2022. [Consulta: 22 juny 2022].
  34. ↑ «Llibre Warcelona». Pol·len Edicions, 2013. [Consulta: 31 març 2015].
  35. ↑ Desmuntat societat civil catalana
  36. ↑ «La Guspira de Jordi Borràs». El Crític, 06-03-2015 [Consulta: 31 març 2015].
  37. ↑ «Jordi Borràs fotografia la pandèmia». Barcelona Cultura. [Consulta: 9 abril 2021].
  38. ↑ «El llibre 'Desmuntant Societat Civil Catalana', guanyador del premi de no ficció de LiberisLiber». Grup de Periodistes Ramon Barnils, 02-10-2016.
  39. ↑ «La lluita ferma contra el feixisme, premiada per La Baula de Lleida». Territoris.cat, 31-10-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Borràs i Abelló
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Borràs_i_Abelló&oldid=30957566»