Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCandidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent
CUP Crida Constituent.png

Lema «Governem-nos»
Dades base
Tipus entitat Candidatura independentista i socialista catalana
Ideologia socialisme, independentisme, anticapitalisme, feminisme
Posició política Esquerra
Història
Fusió de Candidatura d'Unitat Popular
Endavant
Poble Lliure
Arran
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Coordinadora Obrera Sindical
Col·lectiu Drassanes
Constituents per la Ruptura
En lluita
Lluita Internacionalista
Corrent Roig (2015-2016)
Fundació 2015
Organització i govern
Seu central 
Candidat Antonio Baños
President/a parlamentari/ària Mireia Boya
Antonio Baños (2015-2016)
Portaveu parlamentària Anna Gabriel
Diputats al Parlament
10 / 135
Altres dades
Colors oficials      Groc (#FFED00)
     Vermell (#B2071B)
     Negre (#000000)
     Blanc (#FFFFFF)[1]

Web perlaruptura.cat
Modifica dades a Wikidata

Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (CUP) és una candidatura de caràcter anticapitalista,[2] independentista i socialista liderada per la Candidatura d'Unitat Popular amb el suport d'altres organitzacions per tal de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. És continuadora de la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres que es va presentar el 2012 a les eleccions al Parlament de Catalunya i en les quals va obtenir 3 escons.

Té el suport de l'Esquerra Independentista (Candidatura d'Unitat Popular, Endavant, Poble Lliure, Arran, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Coordinadora Obrera Sindical), Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura (moviment provinent de Procés Constituent), Lluita Internacionalista, En lluita, Corrent Roig, i els partits locals Alternativa d'Esquerres de Cornellà, Alternativa d'Esquerres del Prat, Compromís per Ripollet i Alternativa Ciutadana de Rubí.[3]

Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura i també a Junts pel Sí atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.[4][5][6]

Història[modifica | modifica el codi]

La candidatura es va presentar el 14 de juliol explicant les discrepàncies que van tenir amb la llista impulsada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.[7][8]

El 16 de juliol es va donar a conèixer els candidats de les eleccions primàries que es van celebrar el 26 de juliol.[9]

El dia 30 de juliol es van donar a conèixer els resultats de les primàries realitzades per escollir els diferents caps de llista de les diferents circumscripcions. Un 67% dels votants va donar el seu vot a la proposta presentada pel secretariat nacional de la CUP (en el cas de la llista per Barcelona).[10]

Programa[modifica | modifica el codi]

La candidatura defensa la recuperació de la sobirania popular mitjançant un procés constituent de base. En aquest sentit, advoquen per assolir la independència i per crear una República Catalana al servei de la majoria social i com a mitjà per a eliminar les desigualtats socials. En concret, el programa inclou la recuperació del serveis públics privatitzats, la reversió de les retallades i la creació d'un Sistema Integral de Protecció Social, universal, solidari i públic. A més, preveu el desplegament d'un pla de xoc per tal de fer front a la situació d'empobriment generalitzat de les classes populars i treballadores.

Organització[modifica | modifica el codi]

El sentit del vot de les diputades del grup parlamentari Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent s'obté en votació conjunta entre el Consell Polític (CP) de la Candidatura d'Unitat Popular, integrat per representants de les diferents assemblees territorials d'aquesta formació, i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP), format per representants de les organitzacions que donen suport a la candidatura. Des del 2015, el CP de la CUP està format per 57 representants de 13 asseembles territorials. D'altra banda, des del 2016 el GAP està format per un total de 8 organitzacions: Endavant, Poble Lliure, Arran, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista i Crida Constituent. També havien format part del GAP entre 2015 i 2016: Col·lectiu Drassanes, En lluita i Corrent Roig.

Candidatures per circumscripció[modifica | modifica el codi]

Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical el 2015

La Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent elegí les candidatures a través d'un procés d'assemblees territorials i d'eleccions primàries obertes a militants de les organitzacions integrants de la candidatura i, també, a simpatitzants que prèviament s'haguessin inscrit en el cens.[11][12][13]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Baños i Boncompain, llicenciat en ciències de la informació, periodista i escriptor.
  2. Anna Gabriel i Sabaté, educadora social i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  3. Josep Manel Busqueta i Franco, pastisser, economista i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.
  4. Gabriela Serra i Frediani, mestra i expresidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.
  5. Albert Botran i Pahissa, historiador i treballador d'Òmnium Cultural.
  6. Eulàlia Reguant i Cura, matemàtica i treballadora de Lafede.cat (Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global).
  7. Julià de Jòdar i Muñoz, historiador i escriptor.
  8. Mireia Vehí i Cantenys, sociòloga i treballadora de l'Ajuntament de Barcelona.
  9. Joan Garriga i Quadres, treballador al Servei d'Ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona.
  10. Pilar Castillejo i Medina, física i treballadora en el sector de la informàtica.
  11. Carles Riera i Albert
  12. Anna Gabaldà i Felipe
  13. Xavier Safont-Tria i Ramon
  14. Maria Esther del Alcázar i Fabregat
  15. Nil Puigivila i Ylla-Català
  16. Càndida Gonzàlez i Garcia
  17. Lluc Vinyes i Pelàez
  18. Núria Campanera i Moliné
  19. Llorenç Casanova i Fernández
  20. Maria Corrales i Pons
  21. Eugeni Rodríguez i Giménez
  22. Ester Rocabayera i Jordan
  23. Arnau Carné i Sala
  24. Georgina Monge i López
  25. Ramon Vancells i Casacuberta
  26. Anna Alsina i López
  27. Juan Manuel Rojas i Arcos
  28. Irene Jaume i Gambin
  29. Aleix Cardona i Jordan
  30. Susana Moreno i Blanco
  31. Joan López i Fernàndez
  32. Núria Soler i Forès
  33. Ángel Camacho i Hervás
  34. Fuensanta Maria Ballester i Jiménez
  35. Ramon Carbonell i Baqués
  36. Fidela Frutos i Schwöbel
  37. Jesús Maria Carrasco i Gómez
  38. Montserrat Mata i Dumenjó
  39. Jordi Pagès i Anson
  40. Maria Matilde Oliver i Reche
  41. Arnau Comajoan i Cara
  42. Olga Hernández de León
  43. Jordi Farré i Viladoms
  44. Anna Maria Guijarro i Casas
  45. Adam Majó i Garriga
  46. Laia Altarriba i Piguillem
  47. Albert Díez i Vañó
  48. Katia Regina Juncks Kammers
  49. Pedro Mercadé Toro
  50. Violant Quer i Miró
  51. Jose Luis Jiménez Castelltort
  52. Mercè Solé Cabrera
  53. Isaac Ruana Súria
  54. Meritxell Brun i Jané
  55. Manuel Mora i Sánchez
  56. Maria Ferrer Martínez
  57. Hug Lucchetti Barba
  58. Blanca Serra i Puig, lingüista
  59. Jesús Soler Vilaró
  60. Carlota Carbó Giró
  61. Josep Arranz i Romeu
  62. Anna Coll Zabala
  63. Adil Marouan Messari
  64. Gemma Boix i Pou
  65. Arcadi Bassegoda Clos
  66. Roser Homs Pons
  67. Jordi Pueyo Tapias
  68. Berta Masramon López
  69. August Gil Matamala, advocat.
  70. Rita Martin Monés
  71. Sergi López i Ayats, actor de teatre i cinema.
  72. Núria Casajuana Vives
  73. Agustin Cintas Dueñas
  74. Carmen Alonso Carretero
  75. Francesc Freixas i Morros, cantautor.
  76. Ginette Casanovas Pallarés
  77. Oleguer Presas i Renom, economista i exfutbolista.
  78. Roser Veciana Olive
  79. Josep Riera i Porta, pagès i fundador i excoordinador general d'Unió de Pagesos.
  80. Eunice Romero Rivera, politòloga.
  81. Manuel Delgado Ruiz, historiador de l'art, doctor en antropologia i professor de la Universitat de Barcelona
  82. Jana Montllor Blanes
  83. Joaquim Arrufat i Ibáñez, politòleg i treballador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals.
  84. Isabel Vallet i Sànchez, jurista especialista en dret penal.
  85. David Fernàndez i Ramos, periodista.
    Suplents
    1. Isabel Chacón Chacón
    2. Xavier Monge Profitós
    3. Mireia Cirera Pintó
    4. Òscar Mendoza Gómez
    5. Anna Tarafa Mata
    6. Xavier Generó Boix
    7. Nora Miralles Crespo
    8. Jordi Sala i Pou
    9. Juliana Bacardit i Garriga
    10. Roger Albert Casanova

Tarragona[modifica | modifica el codi]

  1. Sergi Saladié i Gil, geògraf i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.[14]
  2. Maria Mestre i Montserrat, ambientòloga i treballadora de la Fundació ENT.
  3. Jaime Rodríguez i Calero, pensionista i responsable de comunicació de Comissions de Base.
  4. Lurdes Quintero i Gallego, geògrafa i tècnica de l'Agència Catalana del Consum.
  5. Ernest Montserrat i Malagarriga, estudiant de filologia i membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.
  6. Mar Joanpere i Foraster, sociòloga i investigadora de la Universitat de Barcelona.
  7. Jordi Martí i Font, filòleg, doctor en filologia catalana i professor de l'ensenyament secundari.
  8. Carme Abril i Ferrer
  9. Ignasi Cid i Dorronsoro
  10. Aitana de la Varga i Pastor
  11. Gerard Nogués i Balsells
  12. Montserrat Solà i Rivera
  13. Vicenç González i Belmonte
  14. Núria Cardona i Miracle
  15. Pau Balmaña i Marín
  16. Roser Vernet i Anguera
  17. José Estrada i Cruz
  18. Montsant Fonts i Pallach
    Suplents
    1. David Vidal i Caballé
    2. Dayana Santiago i Callau
    3. Joan Pons i Solé
    4. Laura Aluja i Masalles
    5. Xavier Queralt i Queralt
    6. Marta Llorens i Pérez
    7. Damià Fàbrega i Sabaté
    8. Roser Torres i Sanz
    9. Jaume Camps i Girona
    10. Carmina Malagarriga de Broto

Girona[modifica | modifica el codi]

  1. Benet Salellas i Vilar, filòleg i advocat.
  2. Marta Ball-llosera i Font, ambientòloga, treballadora d'una cooperativa i exportaveu de la Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura.
  3. Jordi Navarro i Morera, geògraf i conserge d'una escola pública.
  4. Elisabet Punset i Pagès, biòloga i treballadora en el sector veterinari.
  5. Antoni Rico i Garcia, historiador i professor de l'ensenyament secundari.
  6. Imma Sau i Giralt, pediatra.
  7. Marc August Muntanya i Masana, pastor.
  8. Mariona Baraldés i Cabarrocas
  9. Miquel Blanch i Solé, mestre i educador.
  10. Mònica Alonso i Sánchez
  11. Anastasio Pulido i Chozas
  12. Maria Besora i Soler
  13. Sebas Parra i Nuño, educador.
  14. Toia Codina i Guëll
  15. Narcís Comadira i Moragriega, escriptor, poeta i pintor.
  16. Adelais de Pedrolo i Fabregat
  17. Alguer Miquel i Bo, músic i cantant de Txarango.
    Suplents
    1. Elena Delgado i Caparrós
    2. Ramon Serna i Ros
    3. Irene Palol i Ribas
    4. Marc Roura i Pujol
    5. Natàlia Sánchez i Dipp
    6. Martí Lleixà i Mora
    7. Sandra Pazos i Massanas
    8. Ramon Muñoz i Salló
    9. Zaida Vidal i Verdaguer
    10. Xavier Diez i Rodríguez, doctor en història contemporània i professor de la Universitat Ramon Llull.

Lleida[modifica | modifica el codi]

  1. Ramon Usall i Santa, sociòleg, doctor en història i professor de l'ensenyament secundari.
  2. Mireia Boya Busquet, ambientòloga, doctora en ordenació del territori i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra.
  3. Josep Antoni Vilalta i Coletes, treballador del sector ramader.
  4. Clara Barbal i Mortés, periodista i redactora del setmanari El Temps.
  5. Ferran Dalmau i Vilella, economista i professor de l'ensenyament secundari.
  6. Eulàlia Sera i Felip
  7. Jordi Querol i Vall
  8. Marta Pomés i Lobo
  9. Jordi Calvís i Burgués, dissenyador gràfic i il·lustrador.
  10. Clara Griera i Llonch
  11. Josep Maria Colea i García
  12. Ares Bordes i Lladós
  13. Eloi Pasarin i Renau
  14. Judith Ribera i Salvia
  15. Maria Huguet i Recasens, professora de l'ensenyament secundari.[15]
    Suplents
    1. Marcel Pena Zanuy, estudiant de periodisme i corresponsal de Ràdio Terra de la Llitera i el Baix Cinca.
    2. Meritxell Gené i Poca, mestra de música i cantautora.
    3. Marcel Riu i Bonvehí
    4. Aida Sanuy i Perpiña
    5. Oriol Verdés i Serrano

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Manual bàsic d'identitat corporativa».
  2. Per la ruptura amb el marc polític del 78, el capitalisme i el patriarcat
  3. «Suports a la CUP Crida Constituent» (en català). CUP-Crida Constituent. [Consulta: 20 juliol 2015].
  4. «Posicionament de l'Assemblea Nacional Catalana». Assemblea Nacional Catalana, 25-07-2015.
  5. «Comunicado de la entidad ante las elecciones del 27 de septiembre». Súmate, 03-08-2015.
  6. «Comunicat sobre el 27S». Partit Socialista d'Alliberament Nacional, 19-07-2015.
  7. «La CUP es presentarà al 27-S amb la candidatura CUP - Crida Constituent» (en català). Vilaweb, 14-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  8. «La CUP es despenja de l'acord i presentarà la seva llista» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 16-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  9. «La CUP engega el procés de primàries de la candidatura de ruptura CUP Crida Constituent» (en català). Llibertat.cat, 16-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  10. Vicens, Laia «El periodista Antonio Baños, candidat de la CUP el 27-S». Diari Ara, 30-07-2015.
  11. «La CUP inicia primàries obertes amb 44 aspirants a caps de llista». Ara, 17-07-2015.
  12. «Antonio Baños encapçalarà a Barcelona la llista de la CUP-Crida Constituent». Llibertat, 30-07-2015.
  13. «Tots els candidats de Junts pel Sí i de la CUP – Crida Constituent» (en català). VilaWeb, 12-08-2015 [Consulta: 14 agost 2015].
  14. «Llista Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Tarragona, eleccions Parlament 2015». Nació Digital, 26-08-2015 [Consulta: 1 setembre 2015].
  15. «Maria Huguet i Jordi Calvís formaran part de la candidatura de la CUP a Lleida». Ara, 11-08-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]