Blanca Serra i Puig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBlanca Serra i Puig
Naixement 1942
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Lingüista, professora i política
Partit polític Front Nacional de Catalunya, PSAN, PSAN-P, Independentistes dels Països Catalans, CUP-Alternativa d'Esquerres

Twitter blancaserrapuig
Modifica dades a Wikidata

Blanca Serra i Puig (Barcelona 1942) és una lingüista catalana. Filla de l'historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germana de la historiadora Eva Serra i Puig i de Josep de Calassanç Serra i Puig. Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, però l'abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del PSAN. El 1973 fou una de les protagonistes de l'escissió del PSAN-P que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans. El març del 1992 fou detinguda amb la seva germana i d'altres militants més acusats de pertànyer a Terra Lliure. Més tard es dedicà a l'ensenyament, on ha estat membre activa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya de l'Intersindical-CSC i membre del Secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. També és professora de Llengua Espanyola a l'IES Narcís Monturiol de Barcelona.

El 13 d'octubre de 2012 fou escollida en 9è lloc de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[1]

A les eleccions municipals de 2015 fou escollida en 35è lloc de la llista CUP-Capgirem Barcelona.[2]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectius d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i post-franquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, octavetes, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius; i finalment, una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]