Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPSAN-provisional
Dades base
Tipus entitat partit polític
Ideologia Independentisme català, Marxisme
Història
Escissió de Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Fundació 1974
Fusionada amb Independentistes dels Països Catalans
Dissolució 1979
Modifica dades a Wikidata

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, PSAN-provisional o simplement PSAN-P, nasqué el 1974 com una escissió del PSAN arran de les crítiques sobre la incapacitat del partit per crear un moviment pròpiament independentista. Aquestes crítiques desembocarien en un conjunt de tensions les quals acabarien creant el PSAN-P, el qual deu el seu nom a la IRA-Provisional. Entre els seus principals dirigents destacaren Carles Castellanos, Eva Serra i Puig i Agustí Alcoberro.

Aquest nou partit era més partidari de la lluita armada, la qual cosa obligà a exiliar-se una part important de la direcció. El PSAN-P, amb un caràcter rupturista, de vocació nacional-popular i d'enfrontament directe contra l'Estat, firma un tractat d'acord amb ETA i la Unión do Pobo Galego per col·laborar, conjuntament, amb els respectius moviments d'alliberament nacional. [1] Així mateix, El PSAN-P s'adhereix a la Carta de Brest.[2] En aquest sentit, impulsa el Col·lectiu d'Obrers en Lluita (COLL) i tota una sèrie d'organitzacions sectorials. També l'OLLA era vinculada a elements del partit.

Fou el Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, juntament amb altres forces polítiques, qui creà el Comitè Català contra la Constitució Espanyola. Posteriorment, en el Congrés de Rià (Conflent) de 1979, l'organització es fusionà amb altres grups, com OSAN (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), donant pas a IPC (Independentistes dels Països Catalans), organització que al seu torn participarà en la creació del Moviment de Defensa de la Terra, el 1986.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Letamendía, Francisco. Historia del nacionalismo vasco y de E.T.A.: Introduccion a la historia del País Vasco; ETA en el franquismo (1951-1976). R & B Ediciones, 1994, p. 409. ISBN 847728248X. 
  2. Sastre, Carles. Terra lliure, punt de partida: 1979-1995, una biografía autoritzada. Edicions del 1979, 2012, p. 34. ISBN 8494012606. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]