Julià de Jòdar i Muñoz
.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1942 (79 anys) Badalona (Barcelonès) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 26 octubre 2015 – 11 gener 2016 (renúncia) – Mireia Vehí i Cantenys → Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | escriptor, polític, traductor |
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
  | |
Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.[1] Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular d'octubre de 2015 a gener de 2016.[2] Ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i, més esporàdicament, a VilaWeb.[3]
Biografia[modifica]
Julià de Jòdar nasqué el 1942 a Badalona i es crià al barri del Gorg d'aquesta ciutat. Tot i que es dirigí primer cap a estudis d'enginyeria i obtingué el diploma d'enginyer tècnico-químic el 1964, abandonà després aquella via per a estudiar humanitats. El 1973 es llicencià en Història moderna i contemporània i feu estudis de teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Fou membre de l'equip de Ricard Salvat.[4] La seva obra més important és L'atzar i les ombres, una trilogia que comprèn les novel·les L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades i El metall impur. El 2009, amb la novel·la Pastoral catalana, una mena d'homenatge a l'escriptor estatunidenc Philip Roth i la seva novel·la American Pastoral, rebé el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra.[5]
Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de 2011 a la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona,[6][7] sense que obtingués cap representant al consistori.[8] El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-quatrè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'advocat August Gil Matamala, vuitanta-tresè i vuitanta-cinquè respectivament.[9][10]
L'any 2012 publicà, conjuntament amb el periodista David Fernàndez, el llibre Cop de CUP.[11] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà com a número set de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya.[12] En el marc de l'acord assolit entre la CUP i Junts pel Sí, Julià de Jòdar va renunciar a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.[13][14]
Obra[modifica]
Novel·les[modifica]
- L'àngel de la segona mort. Barcelona: Quaderns Crema, 1997. Premi Ciutat de Barcelona 1998. ISBN 978-84-7727-185-7
- El trànsit de les fades. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. Premi de la Crítica 2001. ISBN 978-84-7727-344-8
- L'home que va estimar Natàlia Vidal. Barcelona: Edicions 62, 2002. Premi Prudenci Bertrana 2003. ISBN 978-84-297-5347-9
- El metall impur. Barcelona: Proa, 2005. Premi Sant Jordi 2005. Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2007. ISBN 978-84-8437-858-7
- Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978-84-8437-445-9
- La pastoral catalana. Barcelona: Proa, 2009. Premi Carlemany 2009. Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2011.
- El desertor en el camp de batalla: Barcelona, Proa, 2013.
- Els Vulnerables: Editorial Comanegra, 2018
Narracions[modifica]
- Zapata als Encants. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-285-4
Altres publicacions[modifica]
- Fot-li que som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005 (amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol).
- Fot-li més que encara som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2006 (amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol).
- Directe al gra, Ed. Brosquil, 2007.
- Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular, Barcelona: Columna Edicions, 2012 (amb David Fernàndez).
Referències[modifica]
- ↑ «Mentre et quedaves al racó fent una literatura per minories que no molestava, tot anava bé». Catarsi Magazín, 25-02-2021.
- ↑ «Creiem molt en la gent fins que deixen de fer allò que creiem que forma part de l'ordre». Catarsi Magazín, 12-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Julià de Jòdar i Muñoz». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ Biografia al web de LletrA
- ↑ Notícia de l'atribució del premi Carlemany a Vilaweb, el 18 de desembre de 2009
- ↑ «Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa per Barcelona (CUP-AB)» (pdf) pàg. 27. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 26-04-2011. [Consulta: 2 maig 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La CUP presenta la llista per Barcelona amb Xavier Monge al capdavant». CUP.cat. [Consulta: 20 desembre 2012].
- ↑ «Elecciones locales 2011 - Barcelona» (en castellà). Elecciones.mir.es. [Consulta: 20 desembre 2012].
- ↑ «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ «Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 23-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ Picazo, Sergi. «'Cop de CUP', l'striptease de l'esquerra independentista». El Punt Avui, 20-11-2012. [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
- ↑ «Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos diputats de la CUP que dimitiran». Nació Digital, 10-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 12 gener 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julià de Jòdar i Muñoz |
- «Julià de Jòdar i Muñoz». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- LletrA. «Julià de Jòdar i Muñoz». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Informació sobre Julià de Jòdar a l'xtec
- Videoentrevista de Vilaweb a Julià de Jòdar amb motiu de la publicació de La pastoral catalana
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jordi Arbonès i Freixas Matèria fràgil |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2003 |
Succeït per: Maria Barbal i Farré País íntim |
| Precedit per: Antoni Pladevall i Arumí La papallona negra |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 2009 |
Succeït per: Bea Cabezas La ciutat vertical |
1990: Ferran Cremades · 1991: Robert Saladrigas · 1992: Maria Mercè Roca · 1993: Isabel-Clara Simó · 1994: Ferran Torrent · 1995: Nèstor Luján · 1996: Jordi Mata · 1997: Alfred Bosch · 1998: Miquel de Palol · 1999: Emili Teixidor · 2000: Jordi Coca · 2001: David Castillo · 2002: Joan Francesc Mira · 2003: Carme Riera · 2004: Emili Rosales · 2005: Julià de Jòdar · 2006: Joaquim Pijoan · 2007: Pep Coll · 2008: Lluís-Anton Baulenas · 2009: Xavier Bosch · 2010: Ramon Solsona · 2011: Sebastià Alzamora · 2012: Màrius Serra · 2013: Vicenç Pagès · 2014: Joan Carreras · 2015: Pep Puig · 2016: David Cirici · 2017: Joan-Lluís Lluís · 2018: Jordi Cabré · 2019: David Nel·lo · 2020: Víctor García Tur |
