Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz
	;
Biografia
Naixement	28 desembre 1942 (80 anys); Badalona (Barcelonès)
Diputat al Parlament de Catalunya
	26 octubre 2015 – 11 gener 2016 (renúncia) – Mireia Vehí i Cantenys → ; Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	escriptor, polític, traductor
Partit	Candidatura d'Unitat Popular
Participà en
28 març 2022	Defensem l'escola en català
31 març 2016	Manifest Koiné
Obra
	Obres destacables (2012) Cop de CUP ;
	Premis (2011) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (2009) Premi Carlemany per al foment de la lectura; (2007) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (2005) Premi Sant Jordi de novel·la; (2003) Premi Prudenci Bertrana de novel·la; (2002) Premi de la Crítica de narrativa catalana; (1997) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana ;

Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.^[1] Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular d'octubre de 2015 a gener de 2016.^[2] Ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i, més esporàdicament, a VilaWeb.^[3]

Biografia[modifica]

Julià de Jòdar nasqué el 1942 a Badalona i es crià al barri del Gorg d'aquesta ciutat. Tot i que es dirigí primer cap a estudis d'enginyeria i obtingué el diploma d'enginyer tècnico-químic el 1964, abandonà després aquella via per a estudiar humanitats. El 1973 es llicencià en Història moderna i contemporània i feu estudis de teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Fou membre de l'equip de Ricard Salvat.^[4] La seva obra més important és L'atzar i les ombres, una trilogia que comprèn les novel·les L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades i El metall impur. El 2009, amb la novel·la Pastoral catalana, una mena d'homenatge a l'escriptor estatunidenc Philip Roth i la seva novel·la American Pastoral, rebé el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra.^[5]

Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de 2011 a la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona,^[6]^[7] sense que obtingués cap representant al consistori.^[8] El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-quatrè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'advocat August Gil Matamala, vuitanta-tresè i vuitanta-cinquè respectivament.^[9]^[10]

L'any 2012 publicà, conjuntament amb el periodista David Fernàndez, el llibre Cop de CUP.^[11] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà com a número set de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya.^[12] En el marc de l'acord assolit entre la CUP i Junts pel Sí, Julià de Jòdar va renunciar a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.^[13]^[14]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

L'àngel de la segona mort. Barcelona: Quaderns Crema, 1997. Premi Ciutat de Barcelona 1998. ISBN 978-84-7727-185-7
El trànsit de les fades. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. Premi de la Crítica 2001. ISBN 978-84-7727-344-8
L'home que va estimar Natàlia Vidal. Barcelona: Edicions 62, 2002. Premi Prudenci Bertrana 2003. ISBN 978-84-297-5347-9
El metall impur. Barcelona: Proa, 2005. Premi Sant Jordi 2005. Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2007. ISBN 978-84-8437-858-7
Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978-84-8437-445-9
La pastoral catalana. Barcelona: Proa, 2009. Premi Carlemany 2009. Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2011.
El desertor en el camp de batalla: Barcelona, Proa, 2013.
Els Vulnerables: Editorial Comanegra, 2018

Narracions[modifica]

Zapata als Encants. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-285-4

Altres publicacions[modifica]

Fot-li que som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005 (amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol).
Fot-li més que encara som catalans, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2006 (amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol).
Directe al gra, Ed. Brosquil, 2007.
Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular, Barcelona: Columna Edicions, 2012 (amb David Fernàndez).

Referències[modifica]

↑ «Mentre et quedaves al racó fent una literatura per minories que no molestava, tot anava bé». Catarsi Magazín, 25-02-2021.
↑ «Creiem molt en la gent fins que deixen de fer allò que creiem que forma part de l'ordre». Catarsi Magazín, 12-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
↑ «Julià de Jòdar i Muñoz». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
↑ Biografia al web de LletrA
↑ Notícia de l'atribució del premi Carlemany a Vilaweb, el 18 de desembre de 2009
↑ «Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa per Barcelona (CUP-AB)» (pdf) pàg. 27. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 26-04-2011. [Consulta: 2 maig 2013].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «La CUP presenta la llista per Barcelona amb Xavier Monge al capdavant». CUP.cat. [Consulta: 20 desembre 2012].
↑ «Elecciones locales 2011 - Barcelona» (en castellà). Elecciones.mir.es. [Consulta: 20 desembre 2012].
↑ «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
↑ «Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 23-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
↑ Picazo, Sergi. «'Cop de CUP', l'striptease de l'esquerra independentista». El Punt Avui, 20-11-2012. [Consulta: 4 maig 2013].
↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
↑ «Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos diputats de la CUP que dimitiran». Nació Digital, 10-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
↑ «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 12 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julià de Jòdar i Muñoz

Premis i fites
Precedit per: Jordi Arbonès i Freixas Matèria fràgil	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2003	Succeït per: Maria Barbal i Farré País íntim
Precedit per: Antoni Pladevall i Arumí La papallona negra	Premi Carlemany per al foment de la lectura 2009	Succeït per: Bea Cabezas La ciutat vertical

[1] «Mentre et quedaves al racó fent una literatura per minories que no molestava, tot anava bé». Catarsi Magazín, 25-02-2021.

[2] «Creiem molt en la gent fins que deixen de fer allò que creiem que forma part de l'ordre». Catarsi Magazín, 12-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].

[3] «Julià de Jòdar i Muñoz». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

[4] Biografia al web de LletrA

[5] Notícia de l'atribució del premi Carlemany a Vilaweb, el 18 de desembre de 2009

[6] «Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa per Barcelona (CUP-AB)» (pdf) pàg. 27. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 26-04-2011. [Consulta: 2 maig 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[7] «La CUP presenta la llista per Barcelona amb Xavier Monge al capdavant». CUP.cat. [Consulta: 20 desembre 2012].

[8] «Elecciones locales 2011 - Barcelona» (en castellà). Elecciones.mir.es. [Consulta: 20 desembre 2012].

[9] «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].

[10] «Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 23-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].

[11] Picazo, Sergi. «'Cop de CUP', l'striptease de l'esquerra independentista». El Punt Avui, 20-11-2012. [Consulta: 4 maig 2013].

[12] «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.

[13] «Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos diputats de la CUP que dimitiran». Nació Digital, 10-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].

[14] «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 12 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)