Vicenç Pagès i Jordà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicenç Pagès i Jordà
2014 Premis Nacionals Cultura 3198 resize.jpg
Pagès i Jordà recollint el Premi Nacional de Cultura 2014
Dades biogràfiques
Naixement 14 de desembre de 1963 (1963-12-14) (53 anys)
Figueres
Llengua materna català
Nacionalitat Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, crític literari, professor
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web de l'autor
Modifica dades a Wikidata

Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 14 de desembre de 1963) és un escriptor i crític literari en català.[1] També és professor de llengua i estètica a la Universitat Ramon Llull.[2]

Obres i premis[modifica | modifica el codi]

El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.[3]

L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina.

En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, Premi Sant Joan de narrativa 2003, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent. El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Va guanyar el premi Crexells 2009 i el Setè Cel 2010 amb la novel·la Els jugadors de Whist.[4] De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui.[5] El 2012 publica juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria El llibre de l'any.

El 2013 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera,[6] l'any 2014 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura[7] i el 2015 el premi M. Àngels Anglada per Dies de frontera[8]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vicenç Pagès i Jordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Montserrat Serra,«Vicenç Pagès Jordà: el viatge transversal», VilaWeb, 15 de febrer de 2011
  3. «Biografia dels inicis de Vicenç Pagès». [Consulta: 19 novembre 2014].
  4. «La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010
  5. «Vicenç Pagès Jordà», Avui
  6. «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  7. «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
  8. XII Premi de Narrativa M. Àngels Anglada : 2015. Memoràndum ; 12 (en català). Ed. no venal. Figueres: Institut Ramon Muntaner, 2015, p. 51. 
  9. Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Pagès i Jordà Modifica l'enllaç a Wikidata