Vés al contingut

Manuel Baixauli Mateu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Baixauli Mateu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1963 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Sueca (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor, pintor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webhttps://www.escriptors.cat/autors/baixaulim

X: homemanuscrit Instagram: manuelbaixauli Modifica el valor a Wikidata

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, 2 d'octubre de 1963)[1] és un escriptor i pintor valencià.[2] Va estudiar Pintura[3] a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de València.[4]

Espiral (1998), el primer llibre que va publicar, és un recull de contes breus on plasma les obsessions –la fugacitat de tot, la mort, l’oblit–, que ja eren presents a la seva pintura i que es mantindran en les obres posteriors. El segueixen les novel·les: Verso (2002) i L'home manuscrit (2007),[5] que rep una acollida excel·lent per part de la crítica –amb sis premis– i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2010 presenta una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada a fons. El 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana. A Ningú no ens espera (2016), ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. Amb Ignot (2020)[6] guanya el Premi Llibreter al millor llibre de literatura catalana del 2020.[7] Amb Cavall, atleta, ocell (2024)[8] ha estat distingit amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2024, a la millor novel·la de l’any.[9] L'any 2026 ha publicat una nova versió, reescrita, de L’home manuscrit.

La seva obra també s'ha traduït a altres idiomes, com el castellà, l'italià, l'eslovè...[10]

Obra

[modifica]
  • Espiral (Columna, 1998; reescrit i editat a Proa el 2010[11] i, en rústica fresada, a La Butxaca el 2014)
  • Verso (Bromera, 2002)[12]
  • L'home manuscrit (Proa / Moll, 2007;[13] reescrit i editat a Edicions del Periscopi 2026)
  • La cinquena planta (Proa, 2014)[14]
  • Ningú no ens espera (Periscopi, 2016)[15]
  • Ignot (Periscopi, 2020)[16]
  • Cavall, atleta, ocell (Periscopi, 2024)[17]

Premis i reconeixements[18]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Manuel Baixauli i Mateu | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juny 2026].
  2. ↑ «La Contra: Manuel Baixauli» (en castellà), 23-06-2014. [Consulta: 5 juny 2026].
  3. ↑ «Manuel Baixauli». [Consulta: 5 juny 2026].
  4. ↑ «Manuel Baixauli - Edicions del Periscopi». [Consulta: 5 juny 2026].
  5. ↑ «Club de lectura. L'home manuscrit. Manuel Baixauli», 2010. [Consulta: 6 juny 2026].
  6. ↑ «Manuel Baixauli: “El talent és un petit miracle”», 25-03-2020. [Consulta: 5 juny 2026].
  7. ↑ «Biografia | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 5 juny 2026].
  8. ↑ «Auditoria-Subvencions concedies per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF). Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
  9. 1 2 «Manuel Baixauli guanya el premi Òmnium amb 'Cavall, atleta, ocell'». Vilaweb, 30 gener 2025. [Consulta: 31 gener 2025].
  10. 1 2 Redacció. «L'escriptor i pintor Manuel Baixauli presenta la seva última novel·la, 'Cavall Atleta Ocell', a Agullana», 21-08-2025. [Consulta: 5 juny 2026].
  11. ↑ Baixauli, Manuel. Espiral. Barcelona: Proa, gener 2010 (A Tot Vent; 526). ISBN 9788482561028 [Consulta: 18 setembre 2025].
  12. ↑ «La meva crítica de “Verso”, de Manuel Baixauli.», 12-06-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
  13. ↑ Obra on apareix, sota el personatge de l'Escriptor, el poeta, també suecà, Josep Palàcios
  14. ↑ Nopca, Jordi «'La cinquena planta', una novel·la viscuda». Diari ARA.
  15. ↑ «‘Ningú no ens espera’, nou llibre de Manuel Baixauli». RiberaBaixa.Info, 26-01-2016. [Consulta: 31 gener 2016].
  16. ↑ «El 2020 arriba a les llibreries carregat de grans noms». [Consulta: 6 gener 2020].
  17. ↑ «Manuel Baixauli: “Amb cada nou llibre tinc la intenció de fugir de mi, però quan s’acaba ja estic en casa”». [Consulta: 5 juny 2026].
  18. ↑ Cortadellas, Xavier «El futur serà ahir». El Punt Avui (Cultures), 14 març 2014 [Consulta: 15 març 2014].
  19. ↑ «Manuel Baixauli». www.escriptors.cat. [Consulta: 20 novembre 2016].
  20. ↑ Aliaga, Xavier. «Manuel Baixauli i Joan Navarro, premis de la crítica dels escriptors valencians». El Temps. Arxivat de l'original el 12 de juny 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
  21. ↑ «'La cinquena planta' de Manuel Baixauli guanya el Premi Crexells». Vilaweb, 22-06-2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  22. ↑ «Manuel Baixauli guanya el Premi Llibreter 2020 de Literatura Catalana per 'Ignot'». El Temps, 06-11-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]