Francesc Trabal i Benessat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Trabal i Benessat
Biografia
Naixement 5 maig 1899
Sabadell (Vallès Occidental)
Mort 8 novembre 1957 (58 anys)
Santiago de Xile
Activitat
Ocupació Periodista i escriptor
Gènere Novel·la
Nom de ploma Sr. Banyeta
Obra
Obres destacables
Família
Germans Josep Maria Trabal i Benessat
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957)[1] va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.[2]

Biografia[modifica]

El seu pare va ser procurador dels tribunals i dirigent de la Lliga Regionalista local. Des de molt jove Francesc Trabal va treballar per a diferents revistes i periòdics (La Veu de Catalunya, La Publicitat,[3] Mirador i altres) i sobretot per al Diari de Sabadell, del qual esdevindria director i on va fer servir el pseudònim Senyor Banyeta. En el diari local va publicar diverses crítiques de cinema, en les quals va plasmar la creixent fascinació per l'obra de cineastes com ara Charles Chaplin, Buster Keaton i King Vidor, que van impactar en la seva obra novel·lística.[4]

Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols van ser membres destacats de la Colla de Sabadell, a redós de la qual van crear l'editorial La Mirada i l'Associació de Música a Sabadell. Va viatjar per França, on va conèixer autors de primera fila intel·lectuals com Cocteau o Gide, com també va viatjar per Itàlia acompanyat de Joan Oliver.[5] En el seu primer viatge a França va conèixer Antoinette Bordesvielles, qui esdevindria la seva muller (1929).[5]

Durant la Guerra Civil va participar en la creació[6] de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i va ser secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, en un consell integrat per importants homes de lletres com Pompeu Fabra, Carles Riba i Pous i Pagès.[5]

L'any 1938 viatjà a Praga amb Mercè Rodoreda per representar els escriptors catalans a una reunió del PEN català.

L'any 1939 s'hagué d'exiliar a França, on organitzà el refugi de Roissy-en-Brie, que acollí nombrosos escriptors catalans. Posteriorment, va haver de traslladar-se a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. A Xile, entre altres activitats, va fundar amb l'escriptor xilè Hernán del Solar l'editorial Rapa-Nui (1946) especialitzada en llibres infantils, i va participar en les emissions radiofòniques L'hora catalana, a través de Radio Rapa-Nui (1953).[7]

Va morir a Santiago de Xile l'any 1957, després d'una llarga malaltia.

La seva escriptura[modifica]

El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'humor, la ironia, l'erotisme, l'absurd d'ascendent avantguardista, el cosmopolitisme, el ritme trepidant i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època, en bona part de resultes de l'adopció del cinematografisme. Sota la influència del grup avanguardista liderat per Jean Cocteau (entre els quals destaquen el pintor Francis Picabia, el fotògraf Man Ray i el novel·lista Blaise Cendrars), d'una banda, adopta l'estètica cinematogràfica en algunes de les seves novel·les —com feia Cendrars— i, de l'altra, revisita els clàssics, tal com postula Cocteau a Le rappel a l'ordre (1926).

L'home que es va perdre estableix una complexa relació intertextual principalment amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri, però també amb Dan Yack, le Plan de l’aiguille, de Cendrars, Els assassinats del carrer de la Morgue, d'Edgar Allan Poe, i els films The Kid (1921) i The Crowd (1928), del seus admirats Charles Chaplin i King Vidor respectivament. El deute amb el cercle de Cocteau es plasma en el nom del protagonista: Lluís Frederic Picàbia. El cognom, òbviament, fa referència al pintor francès, mentre que el nom —en aquest cas, de manera força críptica— evoca el suís Cendrars, el nom real del qual era Frédéric-Louis Sauser.[8]

Les seves novel·les més reconegudes són Judita i Vals.

Obra[modifica]

Novel·lística[modifica]

  • L'any que ve, amb pròleg de Josep Carner (1925)
  • L'home que es va perdre (1929). Traduïda al francès per Marie-Jose Castaing i al castellà per Javier Cercas'
  • Judita (1930). Traduïda al castellà per Manuel Salvat (1941) i també per Montserrat Planas i Marta Pessarrodona (1972); i al francès per Montserrat Prudon (1994)
  • Quo vadis, Sànchez? amb dibuixos de Valentí Castanys (1931)
  • Era una dona com les altres (1932)
  • Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)
  • Vals (1935), Premi Joan Crexells, 1936. Traduïda al castellà per Joan Oliver (1945) i a l'anglès per Martha Tennent (2013)[9]
  • Temperatura (1947). Traduïda al castellà per Francesc Trabal (1947)

Altres[modifica]

  • Els contracops de l'enyorança: escrits de l'exili (2011)
  • Els mediocres (1929). Teatre
  • De cara a la paret (1924-1929). Articles publicats al Diari de Sabadell. Se'n va fer una versió escènica amb el títol Sol, sota el sol[10]
  • Una conversa amb Joan Miró. Fundació La Mirada (1992)
  • Contes, arguments i estirabots. Fundació La Mirada (2003)
  • Tres arguments. Fundació La Mirada (1995). ISBN 978-8460545835

Patrimoni literari[modifica]

  • L'Auditori de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, amb un aforament de 120 persones, duu el seu nom.
  • L'any 1935 va ingressar com a soci a l'Associació de Periodistes de Catalunya, amb el carnet d'identitat núm. 589.
  • Font del Saüc. Es troba al Parc natural de Sant Llorenç del Munt. A principis de segle, Francesc Trabal, juntament amb Joan Oliver i Antoni Vila Arrufat van realitzar una original acampada que va durar set dies i va rebre la visita de nombrosos persones que s’apropaven a veure les extravagants activitats dels escriptors. 
  • Cala Pola. En aquest espai del municipi de Tossa de Mar es va produir una segona acció humorista i provocadora del grup de La Colla de Sabadell en la qual també va participar Francesc Trabal.  
  • Edicions La Mirada. Editorial fundada per la Colla de Sabadell l’any 1925. S’inicia precisament amb una obra seva titulada L’any que ve, de Francesc Trabal.
  • L’avinguda de Francesc Trabal. Situada al nord de la ciutat de Sabadell, comunica l’avinguda de Matadepera amb Can Deu, travessant Sant Julià. Anteriorment anomenada avinguda de Sant Julià, passa a estar dedicada al membre del Grup de Sabadell a partir de l’any 1984.[1] 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Avinguda de Francesc Trabal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 21 maig 2014].
  2. «Teatre d'Avantguarda». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 27 octubre 2012].
  3. El 14 de juliol de 1928 va publicar una entrevista amb el pintor Joan Miró
  4. Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012, p. 197-208. ISBN 978-84-9883-535-9. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Introducció biogràfica de Francesc Trabal per Carme Arnau a l'edició de Vals (Ed. 62 1980)
  6. Benaul Berenguer, Josep M. Autors, Editors i impressors a Sabadell, 1850-1975 (en català). 
  7. García Ripoll, Martí. La radio en català a l'estranger (en català). Barcelona: Documents UOC, juliol 2007. ISBN 978-84-490-2499-3. 
  8. Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012, p. 197-330. ISBN 978-84-9883-535-9. 
  9. Trabal, Francesc. Waltz (en anglès), 2013. ISBN 978-1-564788771. 
  10. Articles transformats en espectacle teatral per Artur Trías, estrenat a l'Espai Brossa de Barcelona el setembre de 2009.

Bibliografia[modifica]

  • Cruells, Bartomeu. En el centenari de Joan Oliver i Francesc Trabal. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 124, pàgina 6.
  • Iribarren, Teresa. «Els personatges femenins de Francesc Trabal», en Cassany, Enric (curador), Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània, Lleida: Punctum/GELCC, p. 79-91. ISBN 978-84-936094-8-1
  • Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012. ISBN 978-84-9883-535-9
  • Simbor Roig,Vicent. Francesc Trabal: l'aposta pel narrador revoltat. Zeitschrift für Katalanistik 26 (2013) 249-274. ISSN 0932-2221
  • Pego Puigbó, Armando. Sobre el Grup de Sabadell y los Nova Novarum. Revista de Literatura, 2011 julio-diciembre. Vol. LXXIII nº 146. ISSN 0034-849X.
  • Arnau, Carme. Marginats i integrats en la novel·la catalana 1925-1938: Introducció a la novel-listica de Llor, Arbó i Trabal. Edicions 62 1987 ISBN 8429726187.

Enllaços externs[modifica]