Francesc Trabal i Benessat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Trabal i Benessat
Naixement 5 de maig de 1899
Sabadell
Mort 8 de novembre de 1957(1957-11-08) (als 58 anys)
Santiago de Xile
Ocupació Novel·lista, contista i periodista
Nom de ploma Sr. Banyeta
Obra
Obres notables Vals
Guardons
Premi Joan Crexells (1936)
Modifica dades a Wikidata

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, el Vallès Occidental, 5 de maig de 1899Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957)[1] va ser un novel·lista, contista i periodista català.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un procurador dels tribunals i dirigent de la Lliga Regionalista local. Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics (La Veu de Catalunya, La Publicitat,[3] Mirador i altres) i sobretot per al Diari de Sabadell, del qual esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.

Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i, junt amb Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) i Armand Obiols, la Colla de Sabadell. Va crear l'Associació de Música a Sabadell. Va viatjar per França on va conèixer autors de primera fila com Cocteau o Gide, i per Itàlia acompanyat de Joan Oliver.[4] En el seu primer viatge a França va conèixer a Antoinette Bordesvielles, qui esdevindria la seva muller (1929).[4]

Durant la Guerra Civil va participar en la creació[5] de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i va ser secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, en un consell integrat per importants homes de lletres com Pompeu Fabra, Carles Riba i Pous i Pagès.[4]

L'any 1938 viatjà a Praga amb Mercè Rodoreda per a representar els escriptors catalans a una reunió del Pen Club.

L'any 1939 s'hagué d'exiliar a França, on organitzà el refugi de Roissy-en-Brie, que acollí nombrosos escriptors catalans. Posteriorment, va haver de traslladar-se a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. A Xile, entre altres activitats, va fundar amb l'escriptor xilè Hernán del Solar l'editorial Rapa-Nui (1946) especialitzada en llibres infantils, i va participar en les emissions radiofòniques L'hora catalana, a través de Radio Rapa-Nui (1953).[6]

Va morir a Santiago de Xile l'any 1957, després d'una llarga malaltia.

La seva escriptura[modifica | modifica el codi]

El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'erotisme, l'humor i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època. Si bé rep influències del Simbolisme francès, la seva aportació és personalíssima i original, tant pel que fa a la narració com a la història.

Les seves novel·les més reeixides són Judita i Vals.

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·lística[modifica | modifica el codi]

  • L'any que ve, amb pròleg de Josep Carner (1925)
  • L'home que es va perdre (1929). Hi ha traducció al francès de Marie-Jose Castaing, i al castellà de Javier Cercas'
  • Judita (1930) Hi ha traducció al francès de Montserrat Prudon (1994)
  • Quo vadis, Sànchez? (1931)
  • Era una dona com les altres (1932)
  • Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)
  • Vals (1935), Premi Joan Crexells, 1936 Hi ha traducció a l'anglès de Martha Tennent (2013)[7]
  • Temperatura (1947)
  • Els contracops de l'enyorança: escrits de l'exili (2011)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Els mediocres (1929) Teatre
  • De cara a la paret (1924-1929). Articles publicats a el Diari de Sabadell. Hi ha una versió teatral amb el títol "Sol, sota el sol"[8]
  • Una conversa amb Joan Miró (1899-1957) Fundació La Mirada 1992
  • Contes, arguments i estirabots (1899-1957) Fundació La Mirada 2003
  • Tres Arguments. Fundació La Mirada 1995. ISBN 978-8460545835

Patrimoni literari[modifica | modifica el codi]

  • L'Auditori de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, amb un aforament de 120 persones, duu el seu nom.
  • L'any 1935 va ingressar com a soci a l'Associació de Periodistes de Catalunya, amb el carnet d'identitat núm. 589.
  • Font del Saüc. Es troba al Parc natural de Sant Llorenç del Munt. A principis de segle, Francesc Trabal, juntament amb Joan Oliver i Antoni Vila Arrufat van realitzar una original acampada que va durar set dies i va rebre la visita de nombrosos persones que s’apropaven a veure les extravagants activitats dels escriptors. 
  • Cala Pola. En aquest espai del municipi de Tossa de Mar es va produir una segona acció humorista i provocadora del grup de La Colla de Sabadell en la qual també va participar Francesc Trabal.  
  • Editorial La Mirada. Fundada pel mateix autor l’any 1925. S’inicia precisament amb una obra seva titulada L’any que ve. La seva seu, una masia d’estil modernista que havia estat casa d’estiueig de la família Oliver, es va obrir encara al públic fins a finals del 2009 per a fer-hi exposicions.   
  • L’avinguda de Francesc Trabal. Situada al nord de la ciutat de Sabadell, comunica l’avinguda de Matadepera amb Can Deu, creuant Sant Julià. Anteriorment anomenada avinguda de Sant Julià, passa a estar dedicada al membre del Grup de Sabadell a partir de l’any 1984. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nomenclàtor. «Avinguda de Francesc Trabal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 21 maig 2014].
  2. «Teatre d'Avantguarda». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 27 octubre 2012].
  3. El 14 de juliol de 1928 va publicar una entrevista amb el pintor Joan Miró
  4. 4,0 4,1 4,2 Introducció biogràfica de Francesc Trabal per Carme Arnau a l'edició de Vals (Ed. 62 1980)
  5. Benaul Berenguer, Josep M. Autors, Editors i impressors a Sabadell, 1850-1975 (en català). 
  6. García Ripoll, Martí. La radio en català a l'estranger (en català). Barcelona: Documents UOC, juliol 2007. ISBN 978-84-490-2499-3. 
  7. Trabal, Francesc. Waltz (en anglès), 2013. ISBN 978-1-564788771. 
  8. Articles transformats en espectacle teatral per Artur Trías, estrenat a l'Espai Brossa de Barcelona el setembre de 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bartomeu Cruells. En el centenari de Joan Oliver i Francesc Trabal. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 124, pàgina 6.
  • Simbor Roig,Vicent. Francesc Trabal: l'aposta pel narrador revoltat. Zeitschrift für Katalanistik 26 (2013) 249-274. ISSN 0932-2221
  • Pego Puigbó, Armando. Sobre el Grup de Sabadell y los Nova Novarum. Revista de Literatura, 2011 julio-diciembre. Vol. LXXIII nº 146. ISSN 0034-849X.
  • Arnau,Carme. Marginats i integrats en la novel·la catalana 1925-1938: Introducció a la novel-listica de Llor, Arbó i Trabal. Edicions 62 1987 ISBN 8429726187.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]