La Colla de Sabadell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióLa Colla de Sabadell
Dades bàsiques
Tipus entitat col·lectiu artístic
Història
Fundació 1917 a Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
Organització i govern
Seu central 
Format per Francesc Trabal i Benessat
Joan Oliver i Sallarès
Armand Obiols
Ricard Marlet i Saret
Lluís Parcerisa i Serra
Antoni Vila i Arrufat
Josep Maria Trabal i Benessat
Miquel Carreras i Costajussà
Joan Garriga i Manich
Modifica les dades a Wikidata

La Colla de Sabadell (anomenada també Grup de La Mirada o "Coro" de Santa Rita) fou un grup heterogeni d'intel·lectuals que durant els anys 1920 van revolucionar el panorama cultural sabadellenc. Liderat per Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Armand Obiols, també en formaven part els artistes Ricard Marlet i Antoni Vila Arrufat, el periodista Lluís Parcerisa, l’advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga.[1][2]

El grup va publicar un full dominical de caràcter satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba. Nogensmenys l'empresa més important del grup va ser la fundació d'Edicions La Mirada, l'any 1925, que després esdevingué a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada.[3]

La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada es va formar l'hivern del 1918 a l'Acadèmia de Belles Arts, polaritzada aleshores entre l'academicisme vuitcentista de la generació rectora i el progressiu apropament dels joves a l'ideari noucentista que irradiava Barcelona. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l'humor provocatiu i l'activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera.[3]

L'humor que va practicar la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat —la sabadellenca de primers de segle— tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt semblants.[3]

Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Primera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s'havien fet seu l'ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana, a l'estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudés a vertebrar el país; una cultura que al continent havia sofert la desmoralització i el descrèdit bèl·lics i contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes, mentre que a Catalunya, era tot just una promesa de futur.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Miquel Bach, dins La Colla de Sabadell, entre el Noucentisme i l'Avantguarda. Fundació La Mirada, 2002.
  2. «Teatre d'Avantguarda». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 27 octubre 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Nomenclàtor. «Passatge de la Colla de Sabadell». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 maig 2016].