Acadèmia de Belles Arts de Sabadell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAcadèmia de Belles Arts de Sabadell
Història
Fundació 1880
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

L'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada té per objectiu difondre l'art, principalment la pintura. Creada el 1880, ha difós la pintura de molts artistes.

El bressol[modifica | modifica el codi]

Quatre anys abans de crear l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, el 1876, un quants amics es reunien per fer tertúlia i compartir l'afició per la pintura en una sala i alcova d'una casa d'un tartaner anomenat Silvestre, al carrer de Sant Pau de Sabadell. Hi participaven Josep Espinalt, Margalef, Ramon Quer, Antoni Oliver, Vilaseca, Sallarès i els seus deixebles Joan Vila i Cinca, Narcís Giralt, Joan Figueras i Josep Figueres.[1] L'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell la van fundar el 20 de setembre de 1880, a redós de l'Ateneu Sabadellenc, Joan Vila i Cinca, Ramon Quer i Joan Figueras.[2] El primer president fou Antoni Oliver i Turull.[1]

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

El 1882 va tenir lloc la primera exposició pública. Es tracta d'una mostra de pintures i dibuixos que s'instal·là al Saló d’Exàmens dels Escolapis, a l'edifici que avui ocupa l’Ajuntament de Sabadell, a la plaça de Sant Roc. Al balcó, hi fou col·locaren un rètol on, amb lletres daurades, es llegia “Belles Arts”. Andreu Castells ho relata així:

« "Foren convidats a aquesta manifestació pintors catalans coneguts com Eliseu Meifrèn, Ramon Martí i Alsina, Santiago Rusiñol, Modest Urgell, Marià Vayreda i Joaquim Mir. La majoria d’obres, però, pertanyen a artistes sabadellencs que ja hem conegut: Joan Vila i Cinca, Ramon Quer Vidal, Joan Figueras Soler, Narcís Giralt, Josep Juliana, Frederic Oliver, Josep Espinalt i Josep Oriol Bernadet. També surten dos nous artistes sabadellencs que fins ara no havíem conegut: Josep Casanovas Clerch i Josep Figueras, així com el barceloní Antoni Coll i Pi, que estigué molt vinculat amb els nostres artistes i la nostra ciutat."[3] »

L’any 1902 l'Acadèmia intervingué en l'acord amb el Gremi de Fabricants per crear l’Escola Industrial d'Arts i Oficis, amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'Ajuntament. El 1915, la naixent Agrupació Artística s’integrà a l’Acadèmia i la renovà amb una nova vitalitat. És llavors, 1920, quan es creà la primera Associació de Música de Catalunya. L’Acadèmia inicià una vertadera lluita per a la salvació del patrimoni urbanístic de la ciutat. El 1930 l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell impulsà la creació, juntament amb altres estaments ciutadans, del Museu de la Ciutat, embrió avui dels museus municipals de Sabadell i de Museu Paleontològic.[4]

La consolidació[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra Civil, l’entitat va continuar creixent i esdevingué senyera de l’activitat artística a Sabadell. Més endavant, al final dels anys 1950 l'Acadèmia esperonà les Edicions Riutort, les biennals, el Grup Gallot i la Sala d’Art Actual, per on passarin artistes com Lucio Fontana, Joan Josep Tharrats, Romà Vallès, entre altres. A mitjan anys 1960 l’Acadèmia es traslladà definitivament a un nou local, al passeig de Manresa (on té la seu actual), i Camil Fàbregas executà el mural escultòric de l’entrada i Antoni Vila Arrufat en dissenyà els espais.[5]

Del 1956 fins al 1965 en el si de l'Acadèmia, Andreu Castells i David Graells van editar Riutort, una revista d'arts i lletres.[6]

A començaments dels anys 1970 van començar a funcionar a l’Acadèmia les anomenades aules (l'Aula de Teatre, l'Aula de Cinema, l'Aula de Música i l'Aula de Cultura). Les aules, formades per col·lectius, impulsaren diverses activitats artístiques i culturals. Amb la creació de la Sala Tres (1972-78), Sabadell es posicionà com a espai alternatiu català en la presentació de noves experiències estètiques, sobretot d’art conceptual. Ho mostra l'exposició "La Sala Tres", que es va fer l'any 2007, on es podia veure una representació d'alguns dels artistes que als anys 70 van ser promocionats en aquest espai.[5]

El mes de maig del 2000, poc abans que celebrés els 120è aniversari de l'entitat, l’Acadèmia passà a constituir-se com a fundació privada, de manera que esdevingué propietària de la seu social i es beneficià dels avantatges fiscals que reben les entitats fundacionals.[5]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Els objectius actuals de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada són continuar duent endavant l’ideal dels seus fundadors, el nom de la ciutat i el dels artistes. Els eixos vertebradors de l’Acadèmia actualment són: les exposicions d'art (a les tres sales de què disposa l'entitat: Sala I, Sala II i el Cub d’Assaig, destinada a la promoció d’artistes joves), els tallers de formació artística i l’auditori (on té lloc una temporada musical que aposta pels joves músics).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Burguès, Marian. Sabadell del meu record, 1929. 
  2. Diversos autors. La col·lecció, 1875-1936. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 202. ISBN 84-87221-60-2. 
  3. Castells, Andreu. L'art sabadellenc, 1961. 
  4. Casamartina i Parassols, Josep. El viatge sabadellenc de l’Acadèmia de Belles Arts, 2002 [Consulta: 5 setembre 2014]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Apunts històrics». Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada. [Consulta: 5 setembre 2014].
  6. «Riutort». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]