Rafael Durancamps i Folguera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRafael Durancamps i Folguera
Biografia
Naixement 29 març 1891
Sabadell
Mort 4 gener 1979 (87 anys)
Barcelona
Residència Sabadell
Activitat
Ocupació Pintor

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Durancamps i Folguera (Sabadell, 29 de març de 1891[1] - Barcelona, 4 de gener[2] de 1979) fou un pintor català.

Biografia[modifica]

Va aprendre l'ofici sota les ordres de Joan Vila Cinca i la influència de Joaquim Mir, amb qui va establir amistat de jove. Va visitar diversos museus per impregnar-se de la tècnica dels grans mestres com Velázquez o El Greco. En aquesta època la seva obra mostra un colorisme on es noten les influències dels seus mestres i encara firma els treballs com a R.Durán i Camps.

Va exposar per primera vegada el 1915 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, en el marc d'una exposició col·lectiva. La seva primera mostra important fou el 1917, quan va exposar a les Galeries Laietanes. Més endavant, el 1926, se'n va anar a viure a París, on creà el seu propi estil, creant sobretot natures mortes i paisatges.[3] Durant la seva estança a París va obrir una Galeria d'Art, coneguda amb el nom de La Fenêtre Ouverte. En aquesta sala van exposar artistes com Dalí, Cézanne, Derain, Dufy, Miró o Picasso. Gràcies a aquesta galeria, Durancamps entrà en contacte amb l'alta societat parisenca.

De nou temporalment a Sabadell, va rebre l'encàrrec de pintar uns murals per a la casa de la vila del Poble Espanyol, amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona. L'any 1930 va participar a l'exposició Barcelona vista pels seus artistes, organitzada pel Reial Cercle Artístic, que es va fer al Palau d'Arts Decoratives de Barcelona, en la qual va presentar l'obra El Port i muntanya de Montjuïc (núm. cat. 188).[4]

Des de 1932 exposà anualment a la Sala Parés, tot i que la seva estada a París es perllongà fins al 1939, quan torna a Catalunya amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Es va establir a Barcelona, però passà temporades a Sitges, Cadaqués... i exposà sovint a Barcelona i Madrid,[5] on aprofitava per visitar assíduament el Museu del Prado. Fou a Madrid on pronuncià la conferència «Lacras de la Pintura Actual», on criticava fortament l'art d'avantguarda i tots els ismes del segle XX.

Es pot veure obra seva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), al museu Thermalia, al Museu de Montserrat, al Museu de Valls, al Museu d'Història de l'Hospitalet, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, al museu Vinseum, al Museu de l'Empordà, al Museu d'Art de Sabadell[6] i a Madrid, entre altres col·leccions del país, com ara la Col·lecció Gelonch Viladegut,[7] i internacionals.

Exposicions[modifica]

Exposicions individuals[8][modifica]

  • 1917. Galeries Laietanes, Barcelona (febrer)
  • 1918. Galeries Laietanes, Barcelona (abril)
  • 1920. Galeries Laietanes, Barcelona (març)
  • 1921. Galeries Laietanes, Barcelona (octubre)
  • 1924. Galeria El Camarín, Barcelona (gener-febrer)
  • 1925. Galeria El Camarín, Barcelona (desembre)
  • 1932. Sala Parés, Barcelona (abril)
  • 1934. Galeries Laietanes, Barcelona (gener)
  • 1934. Sala Parés, Barcelona (octubre)
  • 1935. Sala Parés, Barcelona (octubre)
  • 1936. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (abril)

Exposicions col·lectives[9][modifica]

  • 1915. Exposició 1915. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, antic teatre Lliga Regionalista de Sabadell.[10]
  • 1917. Exposició de pintura local. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1919. Exposició d'art. Palau Municipal de Belles Arts, Barcelona.
  • 1920. Segon Saló de Tardor. Galeries Laietanes, Barcelona.
  • 1922. Exposició de dibuixos de Paisatges i tipus característics catalans. Galeries Dalmau, Barcelona.
  • 1922-1923. Exposició de pintura del concurs Plandiura. Galeries Laietanes, Barcelona.
  • 1925. Exposició venda de quadros antics i moderns. Galeries Dalmau, Barcelona.
  • 1926. Saló de Tardor. Sala Parés, Barcelona.
  • 1927. Saló de Tardor. Sala Parés, Barcelona.
  • 1928. Saló de Tardor. Sala Parés, Barcelona.
  • Cap a 1928-1936. Impressió: Les vendes d'art arreu del món. Sala Parés, Barcelona.
  • 1930. Exposició del paisatge del Vallès. Casino de Granollers.
  • 1930. Exposició d'obres de la col·lecció d'en Ferran Benet. Galeries Laietanes, Barcelona.
  • 1930. Barcelona vista pels seus artistes. Palau de les Arts Decoratives, Barcelona.
  • 1931. Barcelona vista pels seus artistes. Palau de les Arts Decoratives, Barcelona.
  • 1931. Fira d'Art. Sala Parés, Barcelona.
  • 1932. Exposició de Primavera. Palau Nacional, Barcelona.
  • 1932. Temporada d'Art 1932-33. Exposició de Cent Obres de la Col·lecció de pintures de D. Santiago Julià. Sala Parés, Barcelona.
  • 1932. Exposició per a subhasta. Sala Parés, Barcelona.
  • 1932. Exposició d'una selecta col·lecció dels millors pintors moderns. Pinacoteca, Barcelona.
  • 1933. Exposició de Primavera. Palau de Projeccions, Barcelona.
  • 1934. Exposició de Pintures i Escultures de la col·lecció F. Uriach. Sala Parés, Barcelona.
  • 1946. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[11]
  • 1948. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[11]
  • 1957. Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Sabadell.[11]
  • 1957. Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.[11]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1924 - Premi d'honor en el premi de pintura Masriera[12]
  • 1959 - Medalla de Plata de la Ciutat de Sabadell

Obra en museus i col·leccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Nomenclàtor. «Carrer de Rafael Durancamps». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 17 juny 2016].
  2. «Ha muerto el pintor Rafael Durancamps». El País, 06-01-1979. [Consulta: 29 abril 2013].
  3. «Rafael Durancamps i Folguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Barcelona vista pels seus artistes. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 1930. 
  5. Manuel Costa Fernández. Durancamps, en Madrid. Sabadell, 26/11/1969, pàgina 5
  6. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2018].
  7. «Col·lecció Gelonch Viladegut». [Consulta: 20 febrer 2018].
  8. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) (en català). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 9788472834446. 
  9. Fontbona, Francesc (dir.). Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 107, 116, 119, 129, 130, 140, 151, 156, 164, 167, 186, 189, 191, 201, 206, 214, 215, 220, 221, 222, 230 i 245. ISBN 84-7283-661-4. 
  10. Costa i Deu, Joan «L'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts». La Veu de Catalunya, 04-08-1915.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 142 i ss.. 
  12. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 196. ISBN 84-95554-27-5. 
  13. «Museu Nacional d'Art de Cataluny» (en català). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 8 gener 2015].
  14. «Museu d'Art de Sabadell» (en català). Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 8 gener 2015].
  15. «Museus en línia» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 gener 2015].
  16. Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 190-191.
  17. «Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i de Sant Jordi» (en català). Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i de Sant Jordi. [Consulta: 10 gener 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Bordas Contel, Francesc. La pintura sabadellenca al seu museu, 1982. 
  • Camps Bósser, Manel. Homenatge a Durancamps. Sabadell: Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2001. Número 131, pàgina 30-31. 
  • Castells Peig, Andreu. L'art sabadellenc. Sabadell: Edicions Riutort, 1961. 
  • David, Joan «L'exposició de Rafael Duran Camps al Camarín». Diari de Sabadell, 01-01-1926, p. 1.
  • Diari de Sabadell, 03-09-1927, p. 2.
  • Diari de Sabadell, 16-12-1927, pàg. 3.
  • Durancamps. Barcelona: Ed. Joventut, 1972. 
  • Durancamps (catàleg d'exposició). Madrid: Ayuntamiento de Madrid, Banc de Sabadell, 1994. 
  • Durancamps. Bilbao: Maestros actuales de la pintura y escultura catalana, La Gran Enciclopedia Vasca, 1972. 
  • Fontbona, Francesc. El paisatgisme a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino, 1979. 
  • Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc «Del Modernisme al Noucentisme 188-1917». Història de l'art català. Edicions 62 [Barcelona], VII, 1985.
  • Fontbona, Francesc (dir.). Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la secció Històrico-Arqueológica, LI, 1999. ISBN 84-7283-444-1. 
  • Garrut, José María. Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones, 1974. 
  • González-Ruano, César. Rafael Durancamps, figuras cumbres del arte contemporáneo español. Barcelona: Archivo de Arte, vol. VIII, 1945. 
  • Maragall, Joan A. Historia de la Sala Parés. Barcelona: Editorial Selecta, 1975. 
  • Matas, Joan. La jove pintura local. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, núm. 15, 1927, p. 49-56. 
  • Miralles, Francesc «L'època de les avantguardes 1917-1970». Història de l'art català. Edicions 62 [Barcelona], vol. VIII, 1983.
  • Miralles, Francesc. Durancamps. Sabadell: Ed. Ausa, 1991. 
  • Rafael Durancamps entre 1915 i 1945 (catàleg d'exposició). Barcelona: Caixa de Pensions, 1990. 
  • Ràfols, J.F.. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 1951, p. 338. 
  • S.S.S. «Una conversa amb en Rafael Duran Camps». Diari de Sabadell, 20-01-1928, p. 1-2.
  • Taulé-Viñas «Sabadell: Cálido homenaje a un hijo ilustre, el pintor Durancamps». La Vanguardia, 30-01-1973, p. 34.
  • Torrella, Engràcia (coord); Pedrosa, Jordi. 1875-1936. La col·lecció. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2002. ISBN 84-87221-60-2. 

Enllaços externs[modifica]