Galeries Dalmau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGaleries Dalmau
Galeries Dalmau 1912 exhibition, Barcelona, Spain.jpg
Exposició de Quim Torras (1912) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgaleria d'art Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1906 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJosep Dalmau i Rafel Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1930 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Galeries Dalmau va ser una galeria d'art a Barcelona, en funcionament del 1906 al 1930 (també coneguda com a Sala Dalmau, Les Galeries Dalmau, Galeria Dalmau i Galeries J. Dalmau). La galeria va ser fundada i gestionada pel pintor i restaurador simbolista Josep Dalmau i Rafel.[1][2] El seu objectiu era promoure, importar i exportar el talent artístic d’avantguarda.[3][4][5][6]

El 3 de juny de 1911 es va inaugurar una nova seu de les galeries en el número 18 del carrer de la Portaferrissa, amb una exposició de la pintora polonesa Mela Mutermilch.[7]

El 1912, Galeries Dalmau va presentar la primera exposició grupal declarada del cubisme a tot el món, amb una mostra controvertida de Jean Metzinger, Albert Gleizes, Juan Gris, Marie Laurencin i Marcel Duchamp. La galeria va comptar amb exposicions pioneres que van incloure Fauvisme, Orfisme, De Stijl i art abstracte amb Henri Matisse, Francis Picabia i Pablo Picasso, tant en exposicions col·lectives com en solitari. Dalmau va publicar la revisió dadaista 391 creada per Picabia, i va donar suport a Troços per Josep Maria Junoy i Muns.[8][9][10]

Va ser la primera galeria d’Espanya a exposar obres de Juan Gris, la primera que va acollir exposicions en solitari d’obres d’Albert Gleizes, Francis Picabia, Joan Miró, Salvador Dalí i Àngel Planells. Va ser també la primera galeria que va exhibir vibració. Va presentar artistes d’avantguarda, tendències i manifestacions autòctones noves al panorama artístic català, alhora que va exportar art català a l’estranger, mitjançant projectes d’intercanvi d’exposicions, com ara la promoció de la primera exposició de Joan Miró a París (1921). A Dalmau se li acredita haver introduït art d’avantguarda a la península Ibèrica.[11] A causa de les activitats i exposicions de Dalmau a la galeria, Barcelona es va convertir en un important centre internacional d’idees i mètodes innovadors i experimentals.[12][13]

Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella[modifica]

L’any 2014 l’Ajuntament de Girona, en paral·lel a l’adquisició del fons artístic Santos Torroella, va rebre en donació l’Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella per part dels hereus de María Teresa Bermejo.[14] El fons documental de les Galeries Dalmau forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella.[15][16]

Els treballs de tractament van anar a càrrec de l’Arxiu Municipal de Girona.[17][18][19]

El fons està constituït majoritàriament per documents textuals, però també conté fotografies i retalls de premsa. Es tracta predominantment de correspondència entre Josep Dalmau i Rafel i els artistes amb qui treballà i dels catàlegs i invitacions de les exposicions realitzades a les Galeries Dalmau. En menor mesura també hi ha documentació de gestió de les galeries. També aplega alguns retalls de premsa, escrits referits a les Galeries Dalmau i crítiques d' algunes de les exposicions celebrades, així com un dossier elaborat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb motiu de l’organització d’una exposició sobre les Galeries Dalmau l’any 1969. Finalment, hi ha algunes fotografies i reproduccions de documents o obres d’art.

Hi predomina la documentació dels anys 1906 a 1930, període de funcionament de les galeries. També podem trobar algun document datat entre 1887 i 2013, derivats d’altres activitats de Josep Dalmau. La documentació posterior a 1937 deriva bàsicament de la tasca de gestió de l’arxiu duta a terme per Maite Bermejo abans del seu ingrés a l’Ajuntament de Girona. La llengua predominant és el castellà, tot i que també hi ha documents en català o francès.

La documentació de les Galeries Dalmau constitueix un testimoni imprescindible per entendre el context artístic barceloní, però també mundial, de les primeres dècades del segle XX. D’una banda, entre els corresponsals més remarcables de Josep Dalmau hi ha Pablo Picasso, Joan Miró o Salvador Dalí, però també altres artistes cabdals com el dadaista Francis Picabia i altres noms destacats del cubisme a nivell internacional com Juan Gris o Albert Gleizes. De l’altra, els catàlegs de les exposicions celebrades evidencien el paper clau de les Galeries Dalmau a l’hora d’introduir i difondre a Catalunya els nous corrents artístics i per promoure a l’exterior l’obra d’artistes catalans que assoliren renom internacional

Referències[modifica]

  1. Montañés, José Ángel. «Les Galeries Dalmau, ‘reobren’ a Internet». El País, 26-08-2017. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. Vidal Oliveras, Jaume «L'origen del marxant Josep Dalmau». Universitat Autònoma de Barcelona, 1991.
  3. Mark Antliff and Patricia Leighten, A Cubism Reader, Documents and Criticism, 1906-1914, University of Chicago Press, 2008, pp. 293–295
  4. Carol A. Hess, Manuel de Falla and Modernism in Spain, 1898-1936, University of Chicago Press, 2001, p. 76, ISBN 0226330389
  5. Francis Picabia, 391, several issues available online
  6. Peter Brooker; Sascha Bru; Andrew Thacker; Christian Weikop The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines: Europe 1880 - 1940. Oxford University Press, 19 maig 2013, p. 398. ISBN 978-0-19-965958-6 [Consulta: 31 gener 2015]. 
  7. Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 34-35 i 62. ISBN 97884612-2004-5. 
  8. Troços, digitalization available in the ARCA Portal (archive of antique Catalan magazines)
  9. Archive of Troços magazine
  10. Josep Maria Junoy, Arte & Artistas (Primera serie), Barcelona, Llibreria de L’Avenç, 1912
  11. Andrés de Pàmies, Elisenda «Les Galeries Dalmau: un projecte de modernitat a la ciutat de Barcelona». Universitat Pompeu Fabra, 2013.
  12. M. Lluïsa Faxedas Brujats, "Barradas' Vibrationism and its Catalan Context", RIHA Journal 0135, 15 July 2016
  13. Sebastià Gasch, El arte de vanguardia en Barcelona (Avant-Garde Art in Barcelona), Destino. Año 1962, No. 1287-1290 (Abril), p. 48
  14. «El fons Santos Torroella inclou la donació de l'arxiu i la biblioteca del crític» (en català). El Punt Avui, 29-07-2013.
  15. «Les Galeries Dalmau, ‘reobren’ a Internet» (en català). El País, 26-08-2017.
  16. «Els secrets de les Galeries Dalmau de Barcelona» (en català). Diari Ara, 10-07-2017.
  17. «Girona comença a difondre l'arxiu Santos Torroella posant en línia documents sobre les avantguardes de principis del XX» (en català). CCMA, 10-07-2017.
  18. «Girona comença a difondre l'arxiu Santos Torroella» (en català). Diari de Girona, 10-07-2017.
  19. «Les Galeries Dalmau, a internet» (en català). El Punt Avui, 10-07-2017.

Bibliografia[modifica]

  • Parcerisas, Pilar; Vidal Oliveras, Jaume; Miró, Joan; Minguet Batllori, Joan M.. Miró-Dalmau-Gasch: l'aventura per l'art modern, 1918-1937 (en català). Il·lustrada. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993, p. 135. ISBN 8439324723, 9788439324720. 
  • Robinson,, William H.; Falgàs, Jordi; Belen Lord, Carmen; Alix,Josefina. Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí (en anglès). Yale University Press, 2006, p. 524. ISBN 0300121067, 9780300121063. 
  • Santos Torroella, Rafael. Rafael Santos Torroella entrevista a Miró, Dalí i Tàpies (en català). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 64. ISBN 8447526356, 9788447526352. 
  • Català Roca, Francesc; Miralles, Francesc; Dalmasas Bulañá, Núria de. Història de l'art català: L'època de les avantguardes, 1917-1970 (en català). Edicions 62, 1983, p. 308. ISBN 8429719989, 9788429719987. 
  • Brihuega, Jaime. Las vanguardias artísticas en España, 1909-1936. Volum 72. (en castellà). Ediciones AKAL, 1981, p. 582. ISBN 8470901184, 9788470901188. 
  • Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Volum 2 (en català). L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 840. ISBN 8478269703, 9788478269709. 
  • Montmany, Antònia; Navarro, Montserrat; Tort, Narta; Fontbona, Francesc. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) (en català). Il·lustrada. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 414. ISBN 8472834441, 9788472834446. 
  • Santos Torroella, Rafael. Dalí Residente (en castellà). Editorial CSIC, 1992, p. 249. ISBN 8400072790, 9788400072797. 
  • Vidal Jansà, Mercè. 1912, l'Exposició d'art cubista de les Galeries Dalmau. Volum 6. (en català). Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 184. ISBN 8447513831, 9788447513833. 
  • Vidal Oliveras, Jaume. Josep Dalmau: L'aventura per l'art modern (en català). Angle Editorial, 1993, p. 296. ISBN 8488811012, 9788488811011. 

Enllaços externs[modifica]