Galeries Dalmau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGaleries Dalmau
Galeries Dalmau 1912 exhibition, Barcelona, Spain.jpg
Exposició de Quim Torras (1912) modifica
Dades
Tipusgaleria d'art modifica
Història
Creació1906 modifica
FundadorJosep Dalmau i Rafel modifica
Dissolució1906 modifica
Governança corporativa
Seu 

Galeries Dalmau va ser una galeria d'art a Barcelona, en funcionament del 1906 al 1930 (també coneguda com a Sala Dalmau, Les Galeries Dalmau, Galeria Dalmau i Galeries J. Dalmau). La galeria va ser fundada i gestionada pel pintor i restaurador simbolista Josep Dalmau i Rafel.[1] El seu objectiu era promoure, importar i exportar el talent artístic d’avantguarda.[2][3][4][5]

El 1912, Galeries Dalmau va presentar la primera exposició grupal declarada del cubisme a tot el món, amb una mostra controvertida de Jean Metzinger, Albert Gleizes, Juan Gris, Marie Laurencin i Marcel Duchamp. La galeria va comptar amb exposicions pioneres que van incloure Fauvisme, Orfisme, De Stijl i art abstracte amb Henri Matisse, Francis Picabia i Pablo Picasso, tant en exposicions col·lectives com en solitari. Dalmau va publicar la revisió dadaista 391 creada per Picabia, i va donar suport a Troços per Josep Maria Junoy i Muns.[6][7][8]

Va ser la primera galeria d’Espanya a exposar obres de Juan Gris, la primera que va acollir exposicions en solitari d’obres d’Albert Gleizes, Francis Picabia, Joan Miró, Salvador Dalí i Àngel Planells. Va ser també la primera galeria que va exhibir vibració. Va presentar artistes d’avantguarda, tendències i manifestacions autòctones noves al panorama artístic català, alhora que va exportar art català a l’estranger, mitjançant projectes d’intercanvi d’exposicions, com ara la promoció de la primera exposició de Joan Miró a París (1921). A Dalmau se li acredita haver introduït art d’avantguarda a la península Ibèrica. A causa de les activitats i exposicions de Dalmau a la galeria, Barcelona es va convertir en un important centre internacional d’idees i mètodes innovadors i experimentals.[9][10]

Referències[modifica]

  1. Montañés, José Ángel. «Les Galeries Dalmau, ‘reobren’ a Internet». El País, 26-08-2017. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. Mark Antliff and Patricia Leighten, A Cubism Reader, Documents and Criticism, 1906-1914, University of Chicago Press, 2008, pp. 293–295
  3. Carol A. Hess, Manuel de Falla and Modernism in Spain, 1898-1936, University of Chicago Press, 2001, p. 76, ISBN 0226330389
  4. Francis Picabia, 391, several issues available online
  5. Peter Brooker; Sascha Bru; Andrew Thacker; Christian Weikop The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines: Europe 1880 - 1940. Oxford University Press, 19 maig 2013, p. 398. ISBN 978-0-19-965958-6 [Consulta: 31 gener 2015]. 
  6. Troços, digitalization available in the ARCA Portal (archive of antique Catalan magazines)
  7. Archive of Troços magazine
  8. Josep Maria Junoy, Arte & Artistas (Primera serie), Barcelona, Llibreria de L’Avenç, 1912
  9. M. Lluïsa Faxedas Brujats, "Barradas' Vibrationism and its Catalan Context", RIHA Journal 0135, 15 July 2016
  10. Sebastià Gasch, El arte de vanguardia en Barcelona (Avant-Garde Art in Barcelona), Destino. Año 1962, No. 1287-1290 (Abril), p. 48

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeries Dalmau