Joan Vilacasas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Vilacasas
Vilacasas al Museu d'Art de Sabadell.jpg
Naixement Joan Vila i Casas
3 de juny de 1920
Sabadell
Mort 17 de gener de 2007(2007-01-17) (als 86 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell
Ocupació pintor, escriptor i dramaturg
Activitat professional
Art Pintura, gravat i ceràmica
Moviment Informalisme
Modifica dades a Wikidata

Joan Vila i Casas, conegut com a Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007),[1] fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. Vilacasas és un dels noms clau de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia al nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí, i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional, inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influït pels impressionistes i el cubisme picassià –dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista– per a després, cap al 1953, realitzar les seves primeres obres abstractes.[2]

És considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudia a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el món postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins al 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Després d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a París, on s'instal·la l'any següent per estudiar a l'École du Louvre i a l'Atelier Canivet.

Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i París, però també a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influències, passant d'un cert fauvisme a una abstracció d'influència neoplasticista.

El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb pròleg de Joan Oliver, i amb il·lustracions del mateix autor. Al llarg de l'any 1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.

El 1960 torna a Barcelona i funda la revista 0 Figura, i junt amb Tharrats, Hernández Pijuan, Claret, Santos Torroella, Villèlia i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.

Amb el pseudònim de Carles Valls, ha escrit comèdies iròniques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament és a les 4, Mercè dels uns, Mercè dels altres, etc.

En els anys 60 va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966). Per a la televisió, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.

Joan Vilacasas va exhibir la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Venècia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundació Joan Miró entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, el Museu d'Art Jaume Morera,[2] la Fundació Joan March i el Museu d'Art de Sabadell, que conserva part del seu fons personal.[4]

Exposicions individuals[modifica | modifica el codi]

La seva obra Autometria 600 es troba exposada de manera permanent a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

Exposicions col·lectives[modifica | modifica el codi]

  • 1941 - Joan Vilacasas i Lluís Vila Plana. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[6]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

  • Escrits - Barcelona - Ed: Albor - 1954 - Gènere: Narrativa
  • Sis contes - Barcelona - Ed: Horta - 1957 - Gènere: Narrativa
  • Doble blanc - Barcelona - Ed: Selecta - 1960 - Gènere: Novel·la
  • Matèria definitiva - Barcelona - Ed: Selecta - 1961 - Gènere: Novel·la
  • Operació Viaducte - Barcelona - Ed: Selecta - 1962 - Gènere: Novel·la
  • Cartes a un pintor - Barcelona - Ed: Nova Terra - 1964 - Gènere: Narrativa
  • Nnoba fygurassió - Barcelona - Ed: Aymà - 1965 - Gènere: Novel·la
  • Aiguafort del XII - Barcelona - Ed: Albertí - 1966 - Gènere: Novel·la
  • Jourdain 65 - Barcelona - Ed: Proa - 1966 - Gènere: Novel·la
  • El cap i la fi o El cap de l'alcalde - Barcelona - Ed: Millà - 1980 - Gènere: Teatre
  • Mercè dels uns, Mercè dels altres - Barcelona - Ed: Millà - 1982 - Gènere: Teatre
  • Tres crits i una sola veu - Barcelona - Ed: Millà - 1982 - Gènere: Teatre
  • L'enterrament és a les quatre - Barcelona - Ed: Millà - 1984 - Gènere: Teatre
  • Dolça de les tàpies - Barcelona - Ed: Millà - 1984 - Gènere: Teatre

Obres dramàtiques representades[modifica | modifica el codi]

  • Mitja virtut - Companyia Marta Padovan - Barcelona - Teatre Calderón
  • Jo, el serial i la gallina - Companyia Joan Capri - Barcelona - Teatre Romea - 1967
  • L'enterrament és a les quatre - Companyia Montserrat Carulla - Barcelona - Teatre Windsor - 1968
  • El funerari - Companyia Joan Capri - Barcelona - Teatre Romea - 1968
  • El malalt imaginari - Companyia Nacional - Barcelona - Teatre Calderón - 1969
  • El do d'Adela - Companyia Carles Lloret - Barcelona - Teatre Romea - 1970
  • L'amic del ministre - Companyia Joan Capri - Barcelona - Teatre Romea - 1972
  • El preu de la lletra - Companyia Joan Capri - Barcelona - Teatre Romea - 1973
  • El cap i la fi o El cap de l'alcalde - Companyia 3 x 4 - Barcelona - Teatre Romea - 1974
  • Mercè dels uns, Mercè dels altres - Palafrugell - Centre Espanyol - 1976
  • Tres crits i una sola veu - Barcelona - Cova del Drac - 1978
  • Dolça de les tàpies - Granollers - Cercle Cultural - 1982 - Obra traduïda al: basc
  • Tia bona - Companyia Flora Soler - Sabadell - Teatre La Faràndula - 1992

Guions de ficció difosos[modifica | modifica el codi]

  • Operació Viaducte - Gènere: Ràdio
  • Enigma - Gènere: Televisió - 1963
  • Un altre terrorisme - Gènere: Televisió - 1980
  • En català de primera mà - Gènere: Televisió - 1982
  • Marta sempre, Marta tothora - Gènere: Televisió - TVE Catalunya - 1984
  • Amb l'aigua al coll - Gènere: Televisió - TV3 - 1990 - 13 capítols

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Vilacasas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 agost 2013].
  3. «El món de Vilacasas». Vilacasas.org. [Consulta: 3 juny 2015].
  4. Torres 2005
  5. «Joan Vilacasas. Viatges siderals» (en català). [Consulta: 22 octubre 2014].
  6. Vilatobà, Joan «Exposición de Pinturas Vila Casas y Vila Plana». Boletín de información local de F.E.T. y de las J.O.N.S. [Sabadell], 18-01-1941, p. 7.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Vilacasas. Viatges siderals (en català). Primera. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, p. 172. ISBN 978-84-922173-6-6.