Antoni Coll i Pi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Antoni Coll i Pi 4 febrer 1857 Barcelona |
| Mort | 1942 (84/85 anys) Santiago de Xile |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
| Art | pintura |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Obres destacables | |
Antoni Coll i Pi (Barcelona, 4 de febrer de 1857 - Santiago de Chile, 1942) fou un pintor i escultor català.[1]
Nascut a Barcelona, es va iniciar professionalment com a dibuixant per a il·lustracions i fent retrats de personalitats de l'època. Més endavant va realitzar diversos projectes de decoració de les pintures interiors de les mansions de la burgesia. Després es va dedicar a fer reproduccions de conegudes obres del Museo del Prado i del Museu del Louvre.
L'any 1882 va participar en la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[2] A finals de segle xix, el 1897, ho feia a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb l'obra de gran format ¡Viuda!.[3]
El 1906 va ser contractat pel govern xilè com a professor de Dibuix Ornamental i Pintura Decorativa, en la tot just creada Escola d'Arts Decoratives. Més tard va ser nomenat Professor de Modelatge a l'Escola d'Arquitectura.
Va morir a Santiago de Xile el 1943.[4]
Conserven obra d'Antoni Coll i Pi la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, el Museu d'Art de Sabadell i la Vil·la Casals. Museu Pau Casals del Vendrell.[5]
Obres destacades[modifica]
- ¡Hasta luego!, al Museu d'Art de Sabadell.[6]
- Dolor sense llàgrimes, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
- Bust de Manuel Milà i Fontanals, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Referències[modifica]
- ↑ «Història de Belles Arts Sabadell». Andreu Castells Peig. Arxivat de l'original el 2012-04-24. [Consulta: 21 gener 2012].
- ↑ Diario de Sabadell, 09-05-1882, p. 1-4.
- ↑ Alcántara, Francisco. La Exposición Nacional de Bellas Artes, 1897. Reproducción autotípica de las obras más notables (en castellà). Madrid: Centro Editorial Artístico (Estab. Tip. Sucesores de Rivadeneyra), 1898, p. 236 i 246.
- ↑ «El saló de sessions». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Arxivat de l'original el 2011-12-12. [Consulta: 21 gener 2012].
- ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. ¡Hasta luego! [Consulta: 6 novembre 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Coll i Pi |