Marià Vayreda i Vila

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marià Vayreda)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarià Vayreda i Vila
CasaRamon-Vayreda-1332sh.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'octubre de 1853
Olot
Mort 1903 (49/50 anys)
Activitat professional
Ocupació Escriptor, pintor i militar
Modifica dades a Wikidata

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903)[1] fou un escriptor i pintor català. Signava com Marian Vayreda.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut al si d'una família de la noblesa rural catalana, el petit d'un total de set germans (4 nois i tres noies). El germà gran Joaquim, va ser un pintor reconegut de l'Escola d'Olot, l'Estanislau, farmacèutic, esdevingué un botànic de renom europeu. Es va educar en un ambient ideològicament conservador. Des de ben jove es va identificar amb la causa carlina. La Revolució de setembre de 1868 li impedeix entrar a la Universitat i estudia dibuix a l'Escola de Dibuix d'Olot. Als 17 anys amb els seus germans Estanislau i Lluís s'allista a l'exèrcit i participa en la tercera guerra carlina, com a ajudant del general Rafael Tristany, dins l'estat major del general Savalls. Després de la derrota, ferit i malalt s'exilià al Llenguadoc i el 1875 i s'instal·là a Seta, on el seu germà Joaquim tenia llogat un taller conjuntament amb un altre pintor d'Olot, Josep Berga i Boix.[2]

Els seus interessos artístics el van empènyer, en principi, envers la pintura. El 1876 viatja a París per estudiar amb Jean-Léon Gérôme i l'any següent, ja retornat a Catalunya, ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1878 torna a Olot, on treballarà amb son germà Joaquim al seu taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano. Joaquim hi havia fundat també, ja el 1869, el Centre Artístic, que aplegava els olotins amb inquietuds artístiques i intel·lectuals i al voltant del qual sorgiria l'anomenada Escola d'Olot de pintura.

El 1883 es casa amb Pilar Aulet i fa el viatge de noces a Itàlia. És en aquesta època que, decebut pel seu escàs èxit com a pintor, comença a interessar-se més per la literatura, i a participar activament en la vida cultural d'Olot. Amb alguns amics fundà la revista El Olotense que, a partir de 1890, passarà a dir-se L'Olotí. A partir del seu carlisme inicial, Vayreda evolucionà cap a un catalanisme conservador, en la línia del de Torras i Bages.

En morir, fou enterrat al Cementiri d'Olot.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seua carrera literària començà el 1891, quan publicà el conte «El roure dels penjats» a La Veu de Catalunya. En els següents tres anys en publicarà uns altres nou, com "La Fi del Renegat" i "L'Afusellat". Serà autor d'una obra minsa. De novel·les —la part més important de la seua producció— en va publicar tres:

  • Records de la darrera carlinada (llegiu-lo a Google Books) (Impremta de Narcís Planadevall,1898), reeditada el 1950 (Editorial Selecta) i el 2003 i 2014 per L'Avenç[3]
  • Sang nova (Imprempta de N. Planadevall, Olot1900) (Open book nae 02.svg llegiu-lo) , reeditada el 1915 (Ilustració Catalana) i el 1921 (Editorial Catalana)
  • La punyalada (Ilustració Catalana,1904) (Open book nae 02.svg llegiu-lo) Una novel·la que preludia pels seus plantejaments el Modernisme. Rebuda amb força entusiasme, es converteix en referent del realisme literari. En Vayreda no pogué acabar de revisar l'obra, que es va editar després de la seva mort. Hi ha moltes reedicions de diverses editorials (Selecta, Planeta, Ed. 62, Barcanova, Proa) i l'any 2013 s'edita la primera traducció al castellà.[4]
  • De "La Punyalada" s'ha fet una òpera en dos actes, amb dues versions (clàssica-1993- i rock-2009),[5] amb llibret de Josep Mª Vaqué i música de Jordi Cos, Jeroni Pagan i Josep Mª Vaqué, i una pel·lícula (1990) de Jordi Grau i Solà, produïda per IPC i Televisió de Catalunya.[6]

A la Col·lecció Vayreda de la Biblioteca Municipal d'Olot es conserven un parell de manuscrits autògrafs de dos poemes seus: " Cançó dels tres contrabanders" (1900-1901 ó 1902) i "Cançó del Vell" (gener de 1903, any de la seva mort)[7]

Vayreda Pintor[modifica | modifica el codi]

Tot i que pinta alguns paissatges, la seva obra mostra més interés per la figura humana, amb temàtica costumista, històrica i religiosa.

L'any 2003 centenari de la seva mort, la Fundació de la Caixa Girona, va organitzar una Exposició Antològica de Marian Vayreda al Museu Comarcal de la Garrotxa (setembre-octubre), i posteriorment al Museu de Sant Cugat del Vallès (desembre 2003-febrer 2004).

Com a curiositat, a la Biblioteca de la Frick Collection de Nova York, hi ha dues publicacions referents a Marià Vayreda, una d'elles recull l'obra com a pintor[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Marià Vayreda i Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2012].
  2. Introducció biogràfica a "La Punyalada" Edicions 62. Barcelona 1980 Les Millors Obres de la Literatura Catalana /40
  3. «http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/ACTUALITAT/Novetats-editorials-de-la-tardor». L'Avenç, 18-07-2014. [Consulta: 18 juliol 2014].
  4. Vayreda, Marià. La Puñalada (en castellà). Madrid: Funambulista, Setembre 2013. ISBN 978-84-9414-75-0. 
  5. Biblioteca de Catalunya
  6. «[www.imdb.com Jordi Grau]». [Consulta: febrer 2015].
  7. Prats i Vidal, David Revista de Girona, juliol-agost 1997.
  8. The Frick Art Reference Library: Marià Vayreda Vila: artist file: study photographs and reproduction of works of art with accompanyng documentation. 1920

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]