Seta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSeta
Sète
Escut de Seta
Sete Kanal.jpg

Localització
Map commune FR insee code 34301.png
43° 24′ 16″ N, 3° 41′ 48″ E / 43.404444444444°N,3.6966666666667°E / 43.404444444444; 3.6966666666667
Estat França
Regió Occitània
Departament Erau
És capital de Cantó de Seta-2 i Cantó de Seta-1
Població
Total 44.270 (2013)
• Densitat 1.828,58 hab/km²
Geografia
Superfície 24,21 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 34200
Fus horari
Altres dades
Agermanament Neuburg an der Donau
Al-Djadida
Cetara

Web http://www.sete.fr/
Modifica dades a Wikidata
Vista del moll de Seta

Seta (nom occità; en francès i oficialment, Sète) és una ciutat francesa del departament de l'Erau, a Occitània. El 2014 tenia 44.136 habitants. El municipi té una extensió de 24.21 km² i una altitud màxima de 183 metres sobre el nivell del mar, al mont Saint-Clair. La ciutat es troba a 4 metres d'altitud, vora l'estany de Tau, on hi ha un bon nombre de vivers d'ostres i musclos, i és travessada pel canal del Migdia, conegut a Seta com el Canal Royal. Precisament, aquest canal, conclòs el 1681, va facilitar el creixement de la vila. El canal té a Seta l'extrem oriental i s'acaba a la ciutat de Tolosa.

El port comercial de Seta és un dels més importants de França, sobretot pel que fa a la importació i exportació de vins. El port pesquer, per la seva banda, és el primer de la Mediterrània entre els ports francesos. La ciutat també disposa d'un port esportiu on es fan les anomenades justes nàutiques o llenguadocianes.

L'Estany de Thau

Seta té dos fills il·lustres molt coneguts: el poeta Paul Valéry i el cantautor Georges Brassens. A la ciutat destaquen l'església de Saint-Louis, el Théâtre de la Mer, el Théâtre Molière, el Canal Royal, el mont Saint-Clair, les Pedres Blanques, el cementiri marí, l'Espai Brassens, el Museu Paul Valéry, el Museu Internacional de les Arts Modestes i el Centre Regional d'Art Contemporani. També hi va nàixer un dels escriptors occitans més importants de la segona part del segle, Ives Roqueta

Referències[modifica]