Adrien Maurice de Noailles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdrien-Maurice de Noailles
Féron - Adrien Maurice de Noailles (1678-1766) - MV 1082.jpg
Adrien Maurice de Noailles Retrat d'Eloi Firmin Féron, 1834 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Adrien Maurice de Noailles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1678 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1766 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Blason gueules-bande or.svg  Duc de Noailles
1708 – 1766
Activitat
OcupacióDiplomàtic, militar i polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra francès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de França Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaNoailles
CònjugeFrançoise Charlotte d'Aubigné
FillsLouis de Noailles
Françoise Adélaïde de Noailles (en) Tradueix
Philippe de Noailles
Amable Gabrielle de Noailles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAnne Jules de Noailles
Marie-Françoise de Bournonville
GermansMarie Christine de Noailles, Maria Victòria de Noailles i Marie-Thérèse de Noailles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
1756 signature of Adrien Maurice de Noailles, Duke of Noailles (1678-1766) Maréchal of France.jpg Modifica el valor a Wikidata

Blason fam fr Noailles.svg Modifica el valor a Wikidata

Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.[1]

Perfil biogràfic[modifica]

Fill d'Anne Jules de Noailles, 2n duc Noailles, i de Maria Francesca de Bournonville, heretà el títol duc de Noailles després de la mort del seu pare el 1708.

El 1698, com a comte d'Ayen, es casà amb Françoise Charlotte Amable d'Aubigny, neboda i beneficiària del marquès de Maintenon, amb qui tingué 4 filles i 2 fills. Els seus dos fills mascles, Louis, 4t duc de Noailles, i Philippe, duc de Mouchy, també esdevingueren mariscals de França.

El duc de Noailles fou nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 1702, Gran d'Espanya el 1711, i cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant el 1724.

Expedient militar[modifica]

Guerra dels Nou Anys[modifica]

Durant la Guerra dels Nou Anys comandà les tropes franceses en la Batalla de Verges.

Guerra de Successió Espanyola[modifica]

Lluità en la Guerra de Successió Espanyola, encapçalant reforços a René de Froulay de Tessé i René de Froulay de Tessé per al fallit setge de Barcelona de 1706[2] i comandant la invasió francesa del nord de Catalunya l'any 1711 que finalitzà amb el Setge de Girona.

Posteriorment fou president del Consell de Finances de França entre 1715 i 1718. Es distingí en la Guerra de Successió polonesa (1733-1738) i fou nomenat mariscal de França el 1734, convertint-se en degà dels mariscals el 1748.

Complí en la Guerra de Successió Austríaca i se'l nomenà comandant de les forces franceses el març de 1743. Fou derrotat a la Batalla de Dettingen el juny de 1743, però reeixí en expulsar les tropes austríaques fora d'Alsàcia-Lorena l'any següent, encara que perdé l'oportunitat de derrotar totalment l'exèrcit austríac mentre estava creuant el Rin.

Expedient polític[modifica]

Va ser Ministre d'Assumptes Exteriors des de l'abril al novembre de 1744 i considerava la Gran Bretanya com l'enemic més gran de França, per sobre de la mateixa Àustria. Posteriorment actuà amb gran capacitat diplomàtica i tingué una influència substancial sobre el curs de política exterior francesa.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrien Maurice de Noailles
  1. Rotger, Agnès; Casals, Àngel «L'oportunitat perduda dels catalans». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.28-31. ISSN: 1695-2014.
  2. Suaréz Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). 2a ed.. Ediciones Rialp, 1984, p. 248. ISBN 8432121061.