Josep Amat i Pagès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Amat i PagèsCreu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'abril de 1901
Barcelona
Mort 17 de gener de 1991(1991-01-17) (als 89 anys)
Activitat professional
Ocupació Pintor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Amat Pagès (Barcelona, 13 d'abril de 190117 de gener de 1991), conegut de jove com a Pin[1] fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del segle XX,[2] dedicat principalment als paisatges.[3] enquadrat en l'impressionisme[4] o postimpressionisme, però un cop mort, amb perspectiva de tota la seva trajectòria, és considerat més independent i més proper al fauvisme.

Després de la seva mort, Amat ha seguit mereixent reconeixements, com ara la dedicació per part de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1997 d'una plaça, just al costat on havia estat el seu domicili del carrer Jules Verne, o bé els diversos actes organitzats a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Girona l'any 2001 amb motiu del centenari del seu naixement.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Neix a Barcelona al núm 9 del carrer Muntaner[5] essent el tercer de quatre germans.[5]

Estudia primària als Escolapis del carrer Diputació i el 1917 comená estudis de dibuix a l'Ateneu Obrer del Carrer Tallers, del que n'és director Nicanor Vázquez Ubach[5] 1920 Ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja).[5]

El 1924 coneix el pintor Joaquim Mir i a partir de llavors passa algunes temporades a la casa d'en Mir a Vilanova i la Geltrú. El 1933 visita per primera vegada Sant Feliu de Guíxols, on coneix a Isabel Girbau,[5] amb qui es casa a Sant Feliu el 17 de juny de 1936, sent Joaquim Mir el padrí de noces. El matrimoni s'instal·la en una torreta de Sant Gervasi de Barcelona, al carrer de Juli Verne n° 25. El 1938 neix la seva filla Isabel, el 1940 el seu segon fill, Josep, i el 1941 el seu tercer fill, Joan.[5]

L'any 1942 va obtenir el diploma de segona classe, en la categoria de pintura, de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, amb l'obra Paseo de mar.[6]

El 1962 es trasllada a viure a una torreta del Putxet, al carrer de Manacor núm. 10, ja que la casa del carrer Juli Verne ha de ser enderrocada per l'obertura de la Ronda del General Mitre. La seva esposa Isabel pateix una caiguda a Sant Feliu i queda impossibilitada.,[5] el 1970 es jubila de professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1976 es trasllada a un altre pis del Passeig de Sant Feliu.[5]

El 1978 supera un atac de cor, tot i que pot seguir pintant,[5] però el 1985 té una embòlia que li afecta el braç i la cama esquerra, que li redueix la mobilitat i li dificulta el poder pintar. El 1990 mor la seva esposa,[5] i ell mor a Barcelona l'any següent, essent enterrat a Sant Feliu de Guíxols.[5]

Homenatges[modifica | modifica el codi]

Marbre als Jardins de Josep Amat, a la Ronda General Mitre (El Putget i Farró, Barcelona).

El 1970 i 1980 es fan exposicions d'Homenatge a Sant Feliu de Guíxols,[5] i el 1980 l'Ajuntament d'aquesta població li dedica un carrer.[5]

La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi el 1988.

El 14 de juny de 1997, l'Ajuntament de Barcelona li dedica uns jardins al barri del Putget i Farró, districte de Sarrià Sant Gervasi.[7]

El 16 de desembre de 1992, el MNAC en la seva exposició: Un any d'adquisicions donacions, exposa les obres "El raval" i "Le Bateau-mouche" incorporades ala seus fons.

El 2001, amb motiu del centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Barcelona li dedica una exposició homenatge a l'Espai Pruna, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició homenatge al Monestir, i la Fundació Amat a la Casa Amatller de Barcelona.

El 2004, el MNAC exposa la seva obra Vista de París, de 1935, que forma part de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza d'art català.[8]

El 2016, amb motiu dels 25 anys de la seva mort, la Fundació Amat va organitzar com a homenatge: el 13 de febrer, dia del 25è aniversari de la seva mort, una exposició-homenatge a la Sala Parés de Barcelona, on hi va exposar al llarg de quasi 50 anys. El 13 d’abril, aniversari del seu naixement, acte d’homenatge a l’Institut d’Estudis Catalans. A Sant Feliu de Guíxols, població on va desenvolupar una gran part de la seva obra, les exposicions Josep Amat. Les llums del Passeig, de gener a desembre i al llarg de més de 50 anys del 16 de juliol al 5 d’agost, i posteriorment Josep Amat íntim, del 6 d’agost al 10 de setembre. Finalment, del 3 de novembre al 1 de desembre l’exposició: Paris vu par le peintre catalan Amat al Centre d’Études Catalanes de Paris.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopedia Vasca. Col·lecció «Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas» (en castellà). Bilbao: Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1974. 
  • Fontbona, Francesc. El Dibuix de Josep Amat (en català-castellà). Barcelona: Ediciones Mayo, 1994. ISBN 84-86180-41-4. 
  • Llorens, Eva. Sant Gervasi i el pintor Josep Amat (en català). Barcelona: Editorial=Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-89980-61-6. 
  • Manzano, Rafael. Josep Amat i Pagés con Barcelona al fondo (en castellà). Ediciones Mayo, 2007. ISBN 8486180015. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836614. 
  2. Giralt-Miracle, Daniel «En record de Josep Amat: la pintura com a expressió vital». Avui, 27-01-1991 [Consulta: 9 març 2011].
  3. Jardí, Enric. L'art català contemporani. Proa, 1972. 
  4. Josep Amat o el impresionismo catalán. 1986: Mayo. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Biografia». Fundació Josep Amat. [Consulta: 6 maig 2009].
  6. «Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, 1942». ABC, 19-07-1942, p. 17.
  7. «jardins de Josep Amat». Nomenclator de Barcelona. [Consulta: 9 març 2011].
  8. «Vista de París». MNAC. [Consulta: 19 febrer 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]