Josep Amat i Pagès

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Amat i PagèsCreu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'abril de 1901
Barcelona
Mort 17 de gener de 1991(1991-01-17) (als 89 anys)
Activitat professional
Ocupació Pintor
Altres dades
Membre de
Cònjuge Isabel Girbau Estrada (1911-1990)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Amat Pagès (Barcelona, 13 d'abril de 190117 de gener de 1991), en una família d'orígens rurals però molt relacionats en els ambients artístics. El seu germà Gabriel va ser un dibuixant i aquarel·lista també molt reconegut. Conegut de jove com a Pin[1] fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del segle XX,[2] dedicat principalment als paisatges.[3] enquadrat en l'impressionisme[4] o postimpressionisme, però un cop mort, amb perspectiva de tota la seva trajectòria, és considerat més independent i més proper al fauvisme.

Va ser un membre del grup d'artistes i intel·lectuals que formaven la tertúlia "la Colla", que va estar molt activa entre el anys 1940 i el 1965, i que va quedar plasmada en el quadre d'Olga Sacharoff actualment al MNAC.

Després de la seva mort, Amat ha seguit mereixent reconeixements, com ara la dedicació per part de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1997 d'una plaça, just al costat on havia estat el seu domicili i el seu taller del carrer Jules Verne, o bé els diversos actes organitzats a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Girona l'any 2001 amb motiu del centenari del seu naixement.

El pintor Josep Amat i la seva esposa Isabel a la terrassa de la seva casa de Barcelona, al carrer de Jules Verne, l'any 1953

Biografia[modifica]

Neix a Barcelona al núm 9 del carrer Muntaner[5] essent el tercer de quatre germans.[5]

Estudia primària als Escolapis del carrer Diputació i el 1917 comença estudis de dibuix a l'Ateneu Obrer del Carrer Tallers, del que n'és director Nicanor Vázquez Ubach[5] 1920 Ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja).[5]

El 1924 coneix el pintor Joaquim Mir i a partir de llavors passa algunes temporades a la casa d'en Mir a Vilanova i la Geltrú. El 1928 fa la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau de Barcelona.

El 1932 participa a l'Exposició de Primavera: Saló de Montjuïc, Palau Nacional on és premiat. Hi presenta obres realitzades a Cervelló. El 1933 i 1935 hi tornarà a exposar i la Junta d'Adquisicions (de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona) li compra obra. Exposició a les Galeries «Layetanes». Primera visita a Sant Feliu de Guíxols. Exposició a les Galeries Syra.

El 1933 visita per primera vegada Sant Feliu de Guíxols, on coneix a Isabel Girbau,[5] amb qui es casa a Sant Feliu el 17 de juny de 1936, sent Joaquim Mir el padrí de noces. El matrimoni s'instal·la en una torreta de Sant Gervasi de Barcelona, al carrer de Juli Verne n° 25. El 1938 neix la seva filla Isabel, el 1940 el seu segon fill, Josep, i el 1941 el seu tercer fill, Joan.[5]

El 1934. Exposició de dibuixos a les Galeries «Syra». Exposició de pintures a la Pinacoteca.

Després de la Guerra Civil, el 1940 comença a exposar regularment a la Sala Parés on hi exposarà fins al 1988 en que es realitza la seva última exposició.[6] També va exposar a Madrid, Bilbao, París i Brussel·les. Obté la 3ª medalla en l' Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Neix el seu fill Josep Amat Girbau.

El 1942 exposa en el Salón de Otoño a Barcelona. És nomenat professor de paisatge a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. A l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona Obté el segon diploma.

El 1949 fa una Ilarga estada a París.

El 1951 Reb el primer premi de dibuix a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte de Madrid. Exposa a la Sala «Vayreda» de Barcelona.

El 1953 Premi «José Ramón Ciervo» a la Segunda Bienal Hispanoamericana de Arte de La Havana (Cuba). Exposa als salons municipals de Sant Sebastià. Exposa a les Galeries «Georges Giraux» de Brusel·les.

El 1955 Obté el Gran Premi «Sant Jordi» de la Diputació de Barcelona.

El 1962 es trasllada a viure a una torreta del Putxet, al carrer de Manacor núm. 10, ja que la casa del carrer Juli Verne ha de ser enderrocada per l'obertura de la Ronda del General Mitre. La seva esposa Isabel pateix una caiguda a Sant Feliu i queda impossibilitada,[5] el 1970 es jubila de professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1976 es trasllada a un altre pis del Passeig de Sant Feliu des d'on pintarà moltes vistes des del balcó.[5]

El 1978 supera un atac de cor, tot i que pot seguir pintant,[5] però el 1985 té una embòlia que li afecta el braç i la cama esquerra, que li redueix la mobilitat i li dificulta el poder pintar.

El 1981 Ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El discurs d'ingrés versa sobre la «Història del paisatge»; És presentat por Joan Anton Maragall.

En 1985 pateix una embòlia que li afecta casi totalment el braç i la cama esquerres y ja no es recuperarà. Uns mesos més tard torna a pintar tot i les dificultats del seu estat, pintant fins pocs mesos abans de la seva mort.

El 1990 mor la seva esposa,[5] i ell mor a Barcelona l'any següent, essent enterrat a Sant Feliu de Guíxols.[5]

Homenatges[modifica]

Marbre als Jardins de Josep Amat, a la Ronda General Mitre (El Putget i Farró, Barcelona).

El 1970 i 1980 es fan exposicions d'Homenatge a Sant Feliu de Guíxols,[5] i el 1980 l'Ajuntament d'aquesta població li dedica un carrer.[5]

La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi el 1988.

El 14 de juny de 1997, l'Ajuntament de Barcelona li dedica uns jardins al barri del Putget i Farró, districte de Sarrià Sant Gervasi.[7]

El 16 de desembre de 1992, el MNAC en la seva exposició: Un any d'adquisicions donacions, exposa les obres "El raval" i "Le Bateau-mouche" incorporades als seus fons.

El 2001, amb motiu del centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Barcelona li dedica una exposició homenatge a l'Espai Pruna, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició homenatge al Monestir, i la Fundació Amat a la Casa Amatller de Barcelona.

El 2004, el MNAC exposa la seva obra Vista de París, de 1935, que forma part de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza d'art català.[8]

El 2016, amb motiu dels 25 anys de la seva mort, la Fundació Amat va organitzar com a homenatge: el 13 de febrer, dia del 25è aniversari de la seva mort, una exposició-homenatge a la Sala Parés de Barcelona, on hi va exposar al llarg de quasi 50 anys. El 13 d’abril, aniversari del seu naixement, acte d’homenatge a l’Institut d’Estudis Catalans. A Sant Feliu de Guíxols, població on va desenvolupar una gran part de la seva obra, les exposicions Josep Amat. Les llums del Passeig, de gener a desembre i al llarg de més de 50 anys del 16 de juliol al 5 d’agost, i posteriorment Josep Amat íntim, del 6 d’agost al 10 de setembre. Finalment, del 3 de novembre al 1 de desembre l’exposició: Paris vu par le peintre catalan Amat al Centre d’Études Catalanes de Paris.[9]

Premis i distincions[modifica]

1930 - És premiat al concurs «Muntanya de Montserrat».

1931 - És premiat a l'exposició: «Barcelona vista pels seus artistes».

1933, 1934, 1935 i 1936 - És premiat a l'exposició: «Saló de Primavera de Barcelona».

1933 - És premiat  a l’Exposició del Nu, organitzada pel Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona).

1934 - Obté una medalla de l’Exposició Nacional de Barcelona”

1940 - Obté la 3ª medalla en l' Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.

1941 - Obté la 3ª medalla a l'Exposición Nacional de Belles Artes de Barcelona.

1942 - Obté un diploma a la l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, amb l'obra Paseo de mar.[10]

1944 - Obté el premi « Diputació de Barcelona» en l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona.

1951 - Primer premi de dibuix a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte de Madrid.

1953 - Premi «José Ramón Ciervo» a la Segunda Bienal Hispanoamericana de Arte de L'Havana (Cuba).

1955 - Gran Premi «Sant Jordi» de la Diputació de Barcelona.[11]

1963 - Premi «Ynglada Guillot» de dibuix.[12]

1981 - Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.

1987 – Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopedia Vasca. Col·lecció «Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas» (en castellà). Bilbao: Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1974. 
  • Fontbona, Francesc. El Dibuix de Josep Amat (en català-castellà). Barcelona: Ediciones Mayo, 1994. ISBN 84-86180-41-4. 
  • Llorens, Eva. Sant Gervasi i el pintor Josep Amat (en català). Barcelona: Editorial=Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-89980-61-6. 
  • Manzano, Rafael. Josep Amat i Pagés con Barcelona al fondo (en castellà). Ediciones Mayo, 2007. ISBN 8486180015. 

Referències[modifica]

  1. Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836614. 
  2. Giralt-Miracle, Daniel «En record de Josep Amat: la pintura com a expressió vital». Avui, 27-01-1991 [Consulta: 9 març 2011].
  3. Jardí, Enric. L'art català contemporani. Proa, 1972. 
  4. Josep Amat o el impresionismo catalán. 1986: Mayo. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Biografia». Fundació Josep Amat. [Consulta: 6 maig 2009].
  6. Maragall, Joan A. Història de la Sala Parés (en català), 1990. 
  7. «jardins de Josep Amat». Nomenclator de Barcelona. [Consulta: 9 març 2011].
  8. «Vista de París». MNAC. [Consulta: 19 febrer 2011].
  9. «Centre d'études catalanes» (en fr-fr), 12-06-2015. [Consulta: 19 abril 2018].
  10. «Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, 1942». ABC, 19-07-1942, p. 17.
  11. Josep Maria, Casasús «[https://www.ara.cat/opinio/Mano-mano-pintor-Jose-Amat_0_1557444247.html ABANSD’ARA Mano a mano. El pintor José Amat]». Diari Ara, 12-04-2016.
  12. Ynglada Guillot. 50è aniversari (en català). Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 2012. 

Enllaços externs[modifica]