Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndreu-Avel·lí Artís i Tomàs Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 12 de juny de 1908
Barcelona
Mort 2 de juliol de 2006(2006-07-02) (als 98 anys)
Sitges
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptor
Gènere Dramatúrgia i novel·la
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006)[1] fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Artís i Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís-Gener. Abans de la guerra civil espanyola col·laborà a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opinió.

El 1941 adoptà el pseudònim Sempronio, d'antuvi per a signar les seves col·laboracions a Destino (on emprà el de Miguel del Puerto[2] també), i després els seus articles i llibres. També col·laborà al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele/eXpres i del 1966 al 1970 dirigí Tele/Estel, primer setmanari català autoritzat pel franquisme. Des del 1964 col·laborà regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui.[3]

Durant els anys setanta i vuitanta se centrà construir als seus llibres una crònica entre històrica i costumista de la Barcelona del segle XX, però també manifestà el seu interès pel món de l'art (també conreà la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'ajuntament de Barcelona el nomenà cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà la creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

Assaig[modifica]

  • Barcelona tal com és (1948)
  • Los barceloneses (1959)
  • Minutero barcelonés (1963)
  • L'art de viure al dia (1970)
  • Retrats de Ramon Casas (1970)
  • Clar i català (1973)
  • Aquella entremaliada Barcelona (1978)
  • Barcelona era una festa (1980)
  • Quan Barcelona portava barret (1983)
  • Barcelona pel forat del pany (1985)
  • Barcelona bitllo-bitllo (1986)
  • Taula de cafè (1989)
  • Barcelona a mitja veu (1991)
  • Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
  • Barcelona es confessa a mitges (1994)
  • La Barcelona del jove Picasso (1995)

Novel·la[modifica]

  • La oración del diablo (1962)
  • La vall dels reis (1985)
  • El mur (1988)

Poesia[modifica]

  • L'accent de Barcelona (1938)

Teatre[modifica]

  • Les flors del Mal (1947)
  • Els fugitius de la plaça Reial (1964)
  • La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
  • La impassible (1935)

Referències[modifica]

  1. «Andreu Avel·lí Artís i Tomàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Tarín Iglesias, José «Los cincuenta años periodísticos de Sempronio». ABC, 24-10-1976, pàg. 18.
  3. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 

Enllaços externs[modifica]