Centre Català de Caracas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Centre Català de Caracas és una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre.

El centre assolí gran prestigi a causa dels càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys 1950 es va convertir en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.

Entre altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escènic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en català. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • MANENT, Albert (dir), 1992," Diccionari dels catalans d'Amèrica ", ed. Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i Generalitat de Catalunya. vol 1, pàgines 408-409.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]