Josep Maria Font i Rius

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Font i Rius Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1915
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Jurista i historiador
Ocupador Universitat de La Laguna
Universitat de València
Universitat de Múrcia
Universitat de Barcelona
Mestres Luis García de Valdeavellano
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 1915) és un jurista i historiador del dret català, deixeble de Luis García de Valdeavellano i de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com a catedràtic en diverses universitats espanyoles, ha estat mestre de diverses generacions de juristes i historiadors. Ha fet estudis i ha recopilat fonts sobre els aspectes jurídics de la repoblació cristiana i els orígens del municipi català, i en especial sobre les cartes de població i de franquícia de Catalunya. Forma part de l'equip director de la continuació de l'obra inacabada de Raimon d'Abadal Catalunya carolíngia[1] i ha estat president (1988-2011) del Comitè per a l'edició de textos jurídics catalans[2] del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Va estudiar Dret i assignatures d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona, on hi va obtenir la llicenciatura en Dret el 1935. Va fer la tesi doctoral sota la direcció de Luis García de Valdeavellano. El 1944 va guanyar la càtedra d'Història del Dret de la Universitat de La Laguna. Més endavant va ser catedràtic de les universitats de Múrcia (1945), València (1949) i Barcelona (1954), on va ser degà de la Facultat de Dret de 1958 a 1965. El 1985 es va jubilar com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, i en fou nomenat Professor Emèrit el 1986.

És Doctor Honoris Causa per les universitats de Bordeus (1962) i Montpeller (1964). Des de 1960 és membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des de 1970 és membre corresponent de la Real Academia de la Historia, y des de 1971 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, secció Històrico-Arqueològica.

Ha rebut els següents premis i distincions: Premio Menéndez y Pelayo de Investigación, del CSIC (1944); Premi Ciutat de Barcelona d'Investigació (1969); Medalla Narcís Monturiol[3] de la Generalitat de Catalunya (1983); Premio Nacional de Historia[4] (1984); Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987); Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1994); i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2002). El 1994 va ser nomenat Degà Honorari de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, y el 2009, amb motiu del 50 aniversari de la construcció del nou edifici de la facultat al campus universitari de Pedralbes, que ell va promoure, l'Aula 4 va passar a anomenar-se Aula Font i Rius.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació diversa sobre moviments estudiantils, sobre l'època franquista, qüestions acadèmiques diverses, papers de propaganda electoral, reculls de premsa i correspondència.

Obres[modifica | modifica el codi]

D'entre les seves més de cent[5] publicacions, en destaquen:[6]

  • Orígenes del régimen municipal de Cataluña, en Anuario de Historial del Derecho Español, vols. XVI (1945) y XVII (1946). Separata: Madrid: Instituto Nacional de Estudios Jurídicos, 1946. 504 pp.
  • Ordenación paccionada del régimen matrimonial de bienes en el derecho medieval hispánico, en Anales de la Academia Matritense del Notariado, vol. VIII (Madrid, 1954).
  • Les institutions administratives et judiciaires des villes dans l'Espagne du Moyen Age, en Recueils de la Société Jean Bodin, tom. VI (Bruxelles, 1954) pp. 263-295.
  • Els orígens del co-senyoriu andorrà, en Pirineos, vol. XI (1955) nums. 35-38, pp. 77-108.
  • Un problème de rapports: Gouvernements urbains en France et en Catalogne (XIIe et XIIIe siècles), en Annales du Midi, tom. 69, núm. 40, pp. 293-306.
  • La recepción del derecho romano en la Península Ibérica durante la Edad Media, en Recueil de Mémoires et Travaux de la Société d'Histoire du Droit et des Institutions des anciens pays de Droit écrit, Fasc. VI (Montpellier 1967), pp. 85-104.
  • Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. I: Textos. Madrid-Barcelona: CSIC, 1969. LXXX+1079 pp.
  • El procés de formació de les Costums de Tortosa, en Revista Jurídica de Cataluña, vol. LXII (1973) pp. 155-178.
  • Jaume I i la municipalitat de Barcelona. Discurs inaugural de l'any acadèmic 1977-1978. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1977. 78 pp.
  • El antiguo derecho local de la ciudad de Balaguer, en Anuario de Historia del Derecho Español, vol. LII (Madrid, 1982) pp. 5-110.
  • Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. II: Estudio. Madrid-Barcelona: CSIC, 1983. 819 pp. ISBN 84-00-05316-8.
  • Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. Recopilació d'articles, amb una semblança biogràfica de Jesús Lalinde Abadía. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1985. XXI+770 pp. ISBN 84-75281-74-5.
  • Estudi introductori a la reedició facsímil de les Constitucions de Catalunya (incunable de 1495). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 1988. Sèrie Textos Jurídics Catalans, vol. 3, pp. I-CXXXVII. ISBN 84-393-0953-8.
  • La comunitat local o veïnal, en Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), Barcelona, 1991, vol. I, pp. 491-576.
  • Els Usos i Costums de Tàrrega. Edició commemorativa del 750 aniversari (1242-1992). Tàrrega: Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, 1992. ISBN 84-606-0657-0.
  • Col·laboracions a la Historia de España Menéndez Pidal, vol. VII, núm. 2 (Los núcleos pirenaicos (718-1035) Navarra, Aragón, Catalunya). Madrid: Espasa-Calpe, 1999. ISBN 84-239-8913-5. Articles:
    • El régimen político carolingio (en col·laboració amb Raimon d'Abadal), pp. 427-574.
    • La escuela jurídica de Barcelona, pp. 729-750.
    • El derecho privado (en col·laboració amb Antoni Udina), pp. 751-794.
  • Guillem M. de Brocà: semblança biogràfica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 84-7283-505-7.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Serra i Húnter
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1960-
Succeït per:
'
Precedit per:
José Manuel Cuenca Toribio
Andalucía, historia de un pueblo
Premio Nacional de Historia de España
1984
Succeït per:
Manuel Fernández Álvarez
La sociedad española en el Siglo de Oro