Jaume Serra i Húnter
| Nom original | (es) Jaume Serra i Húnter | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement |
8 de gener de 1878 Manresa | ||||||||
| Mort |
7 de desembre de 1943 (als 65 anys) Cuernavaca (Mèxic) | ||||||||
1931 – 1933
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Altres noms | Jaime Serra Húnter | ||||||||
| Educació | Universitat de Barcelona | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | Catedràtic de Lògica i de Història de la Filosofia, rector de la Universitat de Barcelona | ||||||||
| Ocupador | Universitat de Barcelona | ||||||||
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya | ||||||||
 | |||||||||
Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.
Biografia[modifica]
Fill de pare català i mare irlandesa. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte amb qui tingué 7 fills, fet que el convertí en cunyat del pintor Ramon Casas, amb qui mantingué una gran amistat com es demostra al ser escollit padrí de casament i portador del fèretre del pintor.[1][2] Fou pare de l'advocat Jesús Serra i Perayre i avi de l'economista i polític mexicà Jaime José Serra Puche.
El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del Segon Congrés Universitari Català del 1918.
Durant el període republicà dels anys 30 fou nomenat degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. El 31 de desembre de 1933 fou qui presidí el Parlament de forma interina i proclamà Lluís Companys com a president de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l'ocupació franquista de Catalunya es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.
Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l'educació.
La Generalitat de Catalunya va donar el 2003 el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.[3]
Publicacions[modifica]
- Serra Hunter, Jaume. Ensayo de una teoría psicológica del juicio. Madrid: Imprenta de los Hijos de Gómez Fuentenebro, 1911. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UAB
- Serra Hunter, Jaume. Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepció pública del Dr. D. Jaume Serra y Hunter el día 27 de desembre de 1925 . Barcelona: Tip. Atlas, 1925. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. «Alguns aspectes de la vida universitària del doctor Llorens i Barba», Revista de Catalunya, 21, (març 1926), pp. 288-296. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la Universitat Rovira i Virgili
- Serra Hunter, Jaume. «L'Obra filosòfica d'en Ramon Turró», Treballs de la Societat Catalana de Biologia [s.l.], 11, 1927, pp. 441-479. Disponible a: Revistes Catalanes en Accés Obert
- Serra Hunter, Jaume. Apologia de l'ideal: conferència inaugural del curs de 1925-26 a l'Ateneu de Girona . Girona: [s.n. ], 1926 (Tip. d'El Autonomista). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Cuestionario de lógica fundamental. Barcelona: Imp. La Poligrafa, 1927. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Diàlegs / Plató , Fundació Bernat Metge (Col·lecció : traducció); 6, 13, 34, 104, 119. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924-. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Dos figuras universitarias: Sanz del Río y Lloréns y Barba. Madrid: Huelves y Compañía, [1929]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Filosofia i cultura: suggestions i estudis. Segona sèrie. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1930]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Conferències filosòfiques: professades durant l'exercici 1928-1929. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1930. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Dimarts 25, nit a les 10, conferència pública a càrrec de Jaume Serra Hunter "La cultura de la Catalunya vuitcentista"... [Material gràfic] / Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. [Barcelona]: Nebots d'en López Robert i Cª, [1932]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Spinoza. [s.l.: s.n.], 1933 (Girona: Gràfiques Darius Rahola). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Sentit i valor de la nova filosofia. Barcelona: [s.n.], 1934 (Polonio & Margelí). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Figures i perspectives de la història del pensament. Barcelona: Polonio & Margelí, [1935]. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Xavier Llorens i Barba: estudis i carrera professional: la seva actuació docent. Barcelona: [s.n.], 1937 (Impr. de la Casa d'Assistència P. Macià). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. El pensamiento y la vida: estímulos para filosofar. México: Centro de Estudios Filosóficos de la Facultad de Filosofia y Letras, 1945. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. El Pensament i la vida: estímuls per a filosofar. Mèxic: Club del Llibre Català, 1945. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Problemes de la vida contemporània. Barcelona: Columna, 1985. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Escrits sobre la història de la filosofia catalana. Barcelona: Publicacions de la Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull, 2011. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. «Idealitat, metafísica, espiritualisme», Enrahonar: quaderns de filosofia, 10, 1984, pp. 31-42. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Sales i Coderch, Jordi R.. Jaume Serra i Húnter, semblança biogràfica / conferència pronunciada davant el Ple per Jordi Sales i Coderch, el dia 14 de juny de 1999. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
- Verdaguer i Turró, Miquel. Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intel·lectual / Miquel Verdaguer i Turró; pròleg de Josep-Maria Terricabras. Col·lecció Joan Puigbert; 7. Girona: CCG, 2007. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Enllaços externs[modifica]
- Joaquim Aloy, Jordi Basiana i Pere Gasol La República a Manresa en un clic (1931-1936)
- Homenatge de l'Ajuntament de Manresa a Jaume Serra Húnter
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Enrique Soler y Batlle |
 Rector de la Universitat de Barcelona 1931–1933 |
Succeït per: Pere Bosch i Gimpera |
| Precedit per: Teodor Baró i Sureda |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXII 1925-1946 |
Succeït per: Josep Maria Font i Rius |
- Filòsofs catalans en català
- Filòsofs catalans en castellà
- Polítics manresans
- Exiliats del franquisme bagencs
- Membres de la Secció de Ciències de l'IEC
- Diputats al Parlament de Catalunya per ERC
- Militants d'ERC
- Rectors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Alumnes de la UB
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
