Jaume Serra i Húnter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el filòsof i polític. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Serra».
Infotaula de personaJaume Serra Húnter
Naixement 8 de gener de 1878
Manresa
Mort 7 de desembre de 1943(1943-12-07) (als 65 anys)
Cuernavaca (Mèxic)
Altres noms Jaime Serra Húnter
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Catedràtic de Lògica i de Història de la Filosofia, rector de la Universitat de Barcelona
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de pare català i mare irlandesa. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte amb qui tingué 7 fills, fet que el convertí en cunyat del pintor Ramon Casas, amb qui mantingué una gran amistat com es demostra al ser escollit padrí de casament i portador del fèretre del pintor.[1][2] Fou pare de l'advocat Jesús Serra i Perayre i avi de l'economista i polític mexicà Jaime José Serra Puche.

El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del Segon Congrés Universitari Català del 1918.

Durant el període republicà dels anys 30 fou nomenat degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. El 31 de desembre de 1933 fou qui presidí el Parlament de forma interina i proclamà Lluís Companys com a president de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l'ocupació franquista de Catalunya es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.

Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l'educació.

La Generalitat de Catalunya va donar el 2003 el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.[3]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Serra Hunter, Jaume. Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepció pública del Dr. D. Jaume Serra y Hunter el día 27 de desembre de 1925 . Barcelona : Tip. Atlas, 1925. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. «L'Obra filosòfica d'en Ramon Turró», Treballs de la Societat Catalana de Biologia [s.l.], 11, 1927, pp. 441-479. Disponible a: Revistes Catalanes en Accés Obert
  • Serra Hunter, Jaume. Apologia de l'ideal : conferència inaugural del curs de 1925-26 a l'Ateneu de Girona . Girona : [s.n. ], 1926 (Tip. d'El Autonomista). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Diàlegs / Plató , Fundació Bernat Metge (Col·lecció : traducció); 6, 13, 34, 104, 119. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1924-. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Conferències filosòfiques : professades durant l'exercici 1928-1929 . Barcelona : Ateneu Barcelonès, 1930. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Dimarts 25, nit a les 10, conferència pública a càrrec de Jaume Serra Hunter "La cultura de la Catalunya vuitcentista"... [Material gràfic] / Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. [Barcelona] : Nebots d'en López Robert i Cª, [1932?]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Xavier Llorens i Barba : estudis i carrera professional : la seva actuació docent . Barcelona : [s.n.], 1937 (Impr. de la Casa d'Assistència P. Macià). Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. El pensamiento y la vida : estímulos para filosofar. México : Centro de Estudios Filosóficos de la Facultad de Filosofia y Letras, 1945. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Escrits sobre la història de la filosofia catalana. Barcelona : Publicacions de la Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull, 2011. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sales i Coderch, Jordi R.,Jaume Serra i Húnter, semblança biogràfica / conferència pronunciada davant el Ple per Jordi Sales i Coderch, el dia 14 de juny de 1999. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2000. Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
  • Verdaguer i Turró, Miquel. Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intel·lectual / Miquel Verdaguer i Turró; pròleg de Josep-Maria Terricabras, Col·lecció Joan Puigbert; 7. Girona : CCG, 2007. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Enrique Soler y Batlle
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19311933
Succeït per:
Pere Bosch i Gimpera
Precedit per:
Teodor Baró i Sureda
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1925-1946
Succeït per:
Josep Maria Font i Rius