Tomàs Carreras i Artau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Carreras i Artau
Nom original(ca) Tomás Carreras Artau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1954 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Religiócatòlica
FormacióUniversitat de Barcelona
Conegut perArxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDoctor, professor
EntitatsCàtedra d'Ètica (1912-1949), Universitat de Barcelona
Ponent de Cultura (1943-1953), Ajuntament de Barcelona
PartitLliga Regionalista
Membre de
Família
ParesTomas Carreras, Maria Artau

Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879[1] - Barcelona, 23 d'octubre de 1954) va ser un filòsof, etnòleg i polític català.[2]

Biografia[modifica]

Fill de Tomàs Carreras i Mas natural de Figueres d'ofici impressor i de Concepció Artau i Barnoya de Girona. Net de Tomàs Carreras i Mas natural de Barcelona també impressor fundador dels Carreras (impressors). Per la banda materna era net de Joan Artau i Barrera propietari de l'Antiga Sala Odeon de Girona.

Tomàs Carreras va ser catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona des del 1912 i fins al 1949. Va crear l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. A més, va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Juntament amb Jaume Serra i Húnter i Ramon Turró i Darder, van fundar l'any 1923 Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Conjuntament amb el seu germà Joaquim Carreras i Artau, va obtenir el premi de l'Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, per la publicació entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (en castellà). El 1946 va esdevenir el primer president de l'Institut d'Estudis Gironins i redactor dels Annals Gironins.[3]

En el camp polític, va ser militant de la Lliga Regionalista i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 va ser elegit diputat per a la província de Girona. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, pel seu compromís catòlic, va haver de fugir del país i el seu arxiu va disperar-se.[4] Després de la guerra va ser ponent de cultura al primer ajuntament que es formà a Barcelona a més de col·laborar en la creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona l'any 1944 i museus com el Museu Etnològic.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arxiu Parroquial.Catedral de Girona.Baptismes 1879 pàg.394». Arxiu Diocesà de Girona, 03-04-1879. [Consulta: 23 octubre 2019].
  2. «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Tomas Carreras i Artau, Pórtico als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1947, pàgines V-VII
  4. Montserrat Garrich, «Tomàs Carreras i Artau. Semblança biogràfica», Universitat de Barcelona, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació, 2010


Premis i fites
Precedit per:
Àngel Bas i Amigó
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla X

1918-1954
Succeït per:
Joaquim Carreras i Artau