Francesc Xavier Llorens i Barba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Xavier Llorens i Barba
Llorens i Barba.jpg
Biografia
Naixement (es) Francisco Javier Llorens y Barba
23 octubre 1820
Vilafranca del Penedès
Mort 23 abril 1872 (51 anys)
Barcelona
Educació Universitat de Barcelona
Universidad Central
Activitat
Ocupació Filòsof, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès, 1820 - Barcelona, 23 d'abril de 1872[1]) fou un filòsof català, professor a la Universitat de Barcelona i fundador de l'Escola de filosofia de Barcelona, conjuntament amb el seu mestre Ramon Martí d'Eixalà. La seva teoria del sentit comú i la primacia que dóna a l'observació i a la psicologia ha marcat profundament l'estil filosòfic català.

Fou fill del militar Vicenç Llorens i de la seva esposa, Francesca Barba, naturals de Vilafranca del Penedès.[1]

Considerà que la metafísica tendeix a ser una síntesi de racionalisme i empirisme,en la mesura que té per objecte la veritat. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1852).

Pensament[modifica]

Francesc Xavier Llorens i Barba estava convençut que si es volia agafar el tren del saber i posar-se a l'altura dels països culturalment més avançats calia iniciar un mestratge socràtic. Això volia dir relligar la vida amb el pensament, situar l'ésser humà al bell mig de la ciència filosòfica i, al mateix temps, assumir els postulats de la filosofia escocesa del sentit comú per, alhora, reprendre el bo i millor de la història de la filosofia (Plató, Descartes, Locke...). En aquesta decisió va seguir els passos de Ramon Martí d'Eixalà. Tanmateix, si Martí d'Eixalà va arribar a la filosofia escocesa a través de França i es va centrar en la figura de Thomas Reid (1710-1796), Llorens i Barba va anar a les fonts originals de la filosofia escocesa i va incorporar a la seva aportació les obres de William Hamilton (1791-1856), Dougald Stewart (1753-1828), deixeble i biògraf de Reid, i de H.L. Mansel (1820-1871). A més, el mestratge de Llorens i Barba va influir, de maneres diverses i en graus diversos, en Josep de Letamendi (1828-1897), Jaume Serra Húnter (1878-1943), Francesc del P. Mirabent (1888-1952), Tomàs Carreras i Artau (1879-1954), Francesc Pujols (1882-1962), Alexandre Sanvisens (1918-1995), Ignasi Maria de Ferran (1839-1880) i altres filòsofs i pensadors catalans del segle XX. En conseqüència, es pot dir que en aquest capdavanter del moviment de la Renaixença hi ha les arrels de la filosofia catalana contemporània. La seva influència, però, més pedagògica que ideològica, depassa l'àmbit estricte de la filosofia i del món acadèmic i també la trobem en els àmbits del dret i de l'antropologia.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1872, número de registre 2484.
  2. «Filosofia del sentit comú». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].